Forat de la Ruda (1)

El Forat de la Ruda era una petita cavitat de pocs metres de fondària que havia estat documentada el 1986 pel Lluís i l’Elena Muntan. 

El 2013 l’amic Emili Bifet la localitza de nou i juntament amb els seus companys del GERS inicien un seguit de jornades de desobstrucció, exploració i estudi que no tant sols arriben gairebé als -200m (considerable fondària pel massís de Garraf) sinó que posen de manifest els múltiples i singulars aspectes que presenta aquest fenomen, entre els que cal destacar la progressiva disminució d'oxigen a mida que es va guanyant fondària, això complica extraordinàriament la capacitat respiratòria dels exploradors que precisen d'un suport extern per mantenir operatives les constants vitals en aquesta atmosfera.

Extracte d'una comunicació amb l'Emili Bifet:

Conscients de l’excepcional interès de la troballa, decideixen engegar el que denominen Projecte Ruda per tal de preservar i aprofundir en el coneixement científic i tècnic d’aquesta cavitat.

Aquest treball ha merescut que el Premi Font i Sagué en la seva XXIV edició per les Activitat i Estudis realitzats als Països Catalans el 2013 sigui atorgat al Grup d’Exploracions i Recerques Subterrànies de l’Agrupació Excursionista Muntanya de Barcelona.

En aquest apunt, us presentem uns documents subministrats pels company de GERS que cal entendre com un avançament de la seva tasca, que segueix força activa en aquesta cavitat. Aconsellem posar-s'hi en contacte per planificar qualssevol visita o col·laboració procurant no interferir en les activitats programades i alhora conèixer l’estat de les instal·lacions i les mesures aconsellades per visitar la cavitat i les àrees internes d’especial protecció.

Topo en format "navegable". Original d'en Boris Berenguer.

Des del principi de les exploracions,  el G.E.R.S. a rebut la valuosa i desinteressada col·laboració d’espeleòlegs pertanyents a altres clubs com GREC de Les Corts, UME de Gavà, GEB Grup de Espeleologia de Badalona, ECS Espeleoclub de Sabadell, BIOSP Societat Catalana de Biospeleologia així com altres persones que sense ser espeleòlegs estan contribuint a realitzar estudis de temes i disciplines  noves  en aquest avenc i inèdites fins ara en el massís del Garraf.

Manifestem el nostre sentit agraïment  a tots els que ha participat i comparteixen  aquest projecte sense els quals aquest treball no hagués estat possible

...segueix en l'apunt de demà...

Salnitre, la novela d'Antoni Real

Per aquesta esplèndida diada de Sant Jordi del 2014, dia del llibre i de la rosa, segur que és una bona idea comprar o regalar aquesta novel·la de ficció de l'Antoni Real ambientada a la cova del Salnitre de Collbató.

 Fragment de la novel·la subministrat per l'editor.

 Contraportada

A les cobertes interiors apareix la topografia de la cova del Salnitre

 Crítica

Entrevistes

Diapositives espeleologia Escuain, 1972-1974 (Diego Ferrer) -5/5-

Francesc Pañella, Antoni Ríos, Josep Cuenca, Joan M. Urquiza, (?)

Aproximació al C-9 el mes de desembre de 1974 en l'exploració en que s'assoliria arribar per primera vegada al sifó situat als 610 m de fondària. 

De nou s'intentà una exploració en hivernal amb la intenció de trobar una baixa circulació d'aigua que facilités l'exploració i mullar-se els menys possible. 

Les instal·lacions en natural no donaven gaire marge per triar el millor lloc on fixar els ancoratges. Les clavilles i els pitons foren, pràcticament, els únics elements artificials que es disposaven per fixar les escales i cordes. Els passamans eren escassos i literals. En els pous les tirolines foren la millor solució que trobaren per no anar a parar directament al gorg i/o al riu. Però sempre anaven mullats, i a l'aturar-nos ens pelaven de fred! 

Fa pocs dies que comentaven amb un estimat company que, potser la nostra generació d'espeleòlegs havia estat la que havia patit més fred, doncs les dels anys 40-50 que ens semblava que encara les passaren més magres que nosaltres en les seves exploracions als Pirineus i als Alps, alguns prenien amfetamines, que a l'època estava ben vist, tant que no s'amagaven de dir-ho i ho explicaven a les seves cròniques. Nosaltres, com molt, preníem Optalidon que eren unes píndoles petites de color rosa, molt populars, una mena de remei universal que anaven bé per tot, les venien a les farmàcies, sense recepta i molt econòmiques, com les aspirines. Al cap dels anys les van retirar, donant una explicació semblant a que, era un opiaci que creava hàbit. Sort que aleshores ja havien avançat molt els materials, l'equipament personal i les tècniques d'exploració.                

Diego Ferrer 

Continuem amb més diapositives fetes per en Diego Ferrer

Josep Mensión

Doncs, hem arribat al final d'aquesta presentació de diapositives, moltes inèdites d'en Diego Ferrer. Hem pretès, amb breus apunts de caràcter anecdòtic, situar-les dins d'alguns dels variats contexts d'aquell període de les exploracions a Escuain. 

No hem incidit en qüestions de més detall, ja que aquests es poden trobar en els diversos treballs publicats. Però sí, en temes, com mostrar als joves com eren en aquells temps i exploracions, els materials, les tècniques i els espeleòlegs, com afrontaven aquest tipus d'exploració, la transició de les escales electron a l'ús del primers sistemes d'ascensió per corda, etc.  

Agraïm a la família d'en Diego la seva inestimable col·laboració.

   

Sistema Badalona a l'actualitat, quaranta-i-cinc anys després 

Ah! A la campanya de 1975 es tornà al C-9 per intentar passar el sifó amb escafandres autònomes, però això ja se'n surt del guió que havíem fet per a aquests dies de Setmana Santa. Salut! 

Ferran Salvador, Ramon Canela, Josep Mension, Yeti, Pego, Antoni Ríos, Diego Ferrer
Campanya d'estiu 1975