Explorant els llocs més extrems de la Terra. Conferència C.E.Terrassa 15.04.2014

Jornades Nacionals Franceses de Coves Turístiques

La primera edició d’aquestes jornades, adreçades al gran públic, per tal que el proper cap de setmana (12 i 13 d'abril 2004) visitin les coves turístiques franceses agrupades amb l’ANECAT, on és desenvoluparan multitud d’activitats amb una finalitat alhora cultural de coneixement del món subterrani, i solidaria amb el projecte dels infants de la lluna..

Els “infants de la lluna”: un nom poètic que revela una realitat dolorosa... aquests nens no poden fer vida a l’aire lliure. Amb el xeroderma pigmentos, una malaltia genètica rara, s’han de protegir plenament no només el sol, també de qualsevol ràdiacio ultravioleta, que posa les seves vides en perill per l'aparició molt primerenca de càncer.

L'associació “ Enfants de la Lune” treballa des d'agost 2010 en el desenvolupament d’una màscara transparent ventilada, en col · laboració amb centres d’innovació tecnologica i hospitalaris. És en aquest projecte que ANECAT destinarà una part dels guanys d'aquesta primera edició de les Jornades Nacionals de Coves Turistiques.

Activitats previstes

Frenant el descens amb la clau Bernois

Aquests dies novament es revifa la polèmica sobre l’elecció dels davalladors Petzl: simple o stop?. 
Alguns sostenen que el sistema de frenada de l’stop fàcilment pot deformar la corda si no s’utilitza adequadament i per això recomanen el model “simple”, especialment en accions d’iniciació. De ben segur que caldria aprofundir-ho amb assajos reals controlats, però els “defectes” que se li atribueixen, ovalització de la corda, “vitrificació” o cremat superficial, no sembla que afectin a la seva resistència.

Sigui com sigui. la realitat és que per aquesta o d’altres raons és força freqüent la utilització del model simple i aleshores cal utilitzar un sistema de frenada o bloqueig total circunstancial.

Aquí ens plau presentar-vos aquesta clau que ens transmet Rolf Siegenthaler comentant la seva presentació en un recent encontre de la SSS Berne.

Aprofito per incloure alguns documents interessants:

Manuel technique de spéléologie. École francaise de spéléologie (2011). Fragment.

Imatges del descens utilitzant cordes de diàmetres singulars:

  

Fragment de nota técnica de Petzl sobre el davallador simple. 

Complementant aquest apunt extrec unes pàgines del recent document Access the inaccessible Petzl esport 2014, que inclou unes espectaculars imatges de l’admirat Robbie Shone.

Podeu descarregar-vos aquest document/catàleg complert en aquesta adreça: 

http://www.petzl.com/es/outdoor/catalogue/login

Coves d’en Carner

La recerca dels avencs de la Muntada

Dijous passat (03.02.2014) amb perspectives meteorològiques de pluja intensa vam intentar la visita als avencs de la Muntada en terme de Sant Llorenç Savall. Però no ho vam aconseguir, el cert que cap de nosaltres hi aviem estat per aquest indret, i també que el temps no acompanyava, fins els “forestals” del Parc ens advertien tot i que la pluja encara era suau, ens pronosticaven que agafaríem una important mullena... 

Intents enregistrats en el GPS d'en Jordi Perera

En realitat el problema va ser que no vam encertar l’itinerari adequat, tots els camins finalitzaven en unes embardissades imponents, o bé s’allunyaven excessivament de les coordenades disponibles que ens els situaven prop del turó de Roca Mur (la Maquina del Tren). Després d’unes hores de recerca infructuosa, vam claudicar i acceptarem com a alternativa de fugida, visitar les Coves d’en Carner, situades a peu de carretera i molt a prop d’on ens trobàvem.  En el grup d’aquest dijous hi érem: Antoni Torra, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, José Hidalgo, Toni Robert, Úrsula Garrido i “Víctor”.

Les coves d’en Carner

Aquestes menudes cavitats situades en el contacte dels conglomerats eocens amb un estrat margós/sorrenc que en principi serien originades per l’erosió diferencial habitual de peu de cingle.  

Cal destacar però, que la del seu extrem meridional, que s’endinsa 23 m, recull suficients infiltracions, per contenir permanentment una bassa d’uns 9 m de longitud per gairebé 2 d’ample i una fondària creixent que pot arribar fins a prop d’un metre. Aquest nivell de base local per intercalació impermeable pot fer que la cavitat en alguna època de fortes i continuades pluges hagi actuat com a surgència produint una petita cascada que es precipita sobre la carretera. 

 Fitxa de les cavitats extreta del "Catalogo Espeleologico de la Provincia de Barcelona" (1974).