Torca Teyera

Situada en el massís occidental dels Pics d’Europa (Cornion) en la zona de Llorosos, la Torca Teyera o Tejera és una de les grans cavitats d’aquest extraordinari relleu que té un altísim potencial de grans sistemes verticals afavorits per una gran extensió calcaria molt fracturada i amb importants capbussaments, amb una xarxa epigea encaixada amb més de 2000 m de desnivell entre els cims i el fons dels rius, i a poc kilòmetres del mar. Son les condicions òptimes pel desenvolupament de fondàries excepcionals. Avui inserim uns documents sobre aquesta cavitat i els treballs d’investigació d’en Daniel Ballesteros i d’altres espeleòlegs. 

Avenc d'Aguilar

Visita del dijous 20.03.2014: Antoni Torra, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, José Hidalgo, Manuel Vizuete, Ricard Alsina i Toni Robert..

Accés
Sortint de Castellar del Vallès, en direcció a Sant Llorenç Savall, entre el km 13 i 14 i ja passat
el trencall de "Les arenes", agafem una pista oberta que surt a la dreta.
Per la pista travessem el Riu Ripoll, seguim pel torrent del Castelló, el qual també travessem dues vegades, i 100 metres després d'aquest últim gual trobem un camí-riera que s'enfila cap a la dreta.
Aquest camí està força desembrossat, tot i així és molt costerut i amb molta fullaraca que fa que de tant en tant algú es trobi de cul a terra.
El corriol desapareix un centenar de metres abans de l'avenc, però i el trobem amb el GPS i comprovem que les dades de l'Espeleoindex corresponen perfectament amb les que llegim nosaltres.
A pocs metres de l'Avenc hi trobem una pista en molt bones condicions, però tot i així no s'hi veuen roderes, per la qual cosa suposem que deu estar barrada per alguna cadena.

Situació i itinerari: Jordi Perera

Exploració
Per a fer l'exploració, lliguem la corda a l'Alzina que ens fa més gràcia, i davallem la primera vertical fins a uns blocs encastats on hi trobem un parell de Spits que viuen la seva existència més a fora de la roca que no pas a dins, i tres metres més avall trobem un altre parell de Spits que també fan més pena que gràcia, tot i així com que no portem material per a instal·lar, tirem avall gaudint de la inconsciència fruit de la nostra joventut.

Bio.. 
Aquesta vegada trobem un príncep encantat en la seva forma de gripau, un parell de salamandres, ratpenats i un pessebre on falta la criatura. 

Text: Jordi Perera

Cavitats al Masroig (Priorat)

Com sempre, comencem la jornada d’exploració amb un bon esmorzar a un dels bars de vilatans de Falset. No ens hi entretenim massa però, apressats per l’Enric, que ens manté sempre en estat d’alerta i té cura de no deixar-nos relaxar.

Aviat arribem amb els cotxes a l’anomenat “Moli de l’Antònia”, on amablement ens permeten deixar-los dins els límits de la seva propietat, bo i procurant de no fer nosa. Altrament fora difícil trobar lloc a la vora.

D’allí mateix comença el camí cap amunt, que en suau pendent ens puja fins dalt del turó, coronat per una torre d’alta tensió, referència immillorable.

D’allí dalt estant se’ns presenta una vista panoràmica de la zona a explorar, molt interessant, doncs es tracta d’un paisatge pedregós del tot fracturat i solcat per multitud d’esquerdes i esvorancs, cadascun d’ells podent amagar una sorpresa.

Per arribar-hi però hem de baixar fins la riera per un alzinat corriol i creuar-la, no sense risc de mullar-nos, pel punt més factible que trobem i que tanmateix potser necessitaria d’algun petit arranjament cara a exploracions successives.

Arribats a l’avenc objectiu primer del dia, ens encoratja veure que gaudeix d’una ampla boca, i que tot i que la base del primer pou es ben a la vista a escassos metres, s’albiren clarament continuacions a banda i banda.

L’abundor d’arbres facilita una primera instal·lació d’atac, però més avall, amb tot tant fracturat i descompost, no hi ha lloc on clavar un ancoratge segur per fraccionar, de manera que hem d’admetre un cert fregament de la corda i circular per ella amb cura i sense estrebades.

Mentre Enric i Xavi inicien l’exploració d’aquest primer forat, tot fent-ne la topografia alhora, en Josep indica a l’Emília i en Jordi una altra cavitat uns metres més amunt, i tant a la vora que s’espera que es comuniquin per dins.

Aquest segon avenc té la boca força més petita, el suficient perquè una persona hi passi sense angoixes però poc més.

Altre cop un arbre proper proporciona el primer ancoratge. Els dos següents, a la vertical del pou, es busca posar-los en costats i pedres diferents per minimitzar el risc de despreniment, car igual que abans tot plegat està força inestable.

És l’Emília la primera que emprèn el descens, duent l’equip de topografia i encarregada de valorar si val la pena que baixi algú més o ella sola ja pot amb el que trobi, i en veure que l’avenc te continuacions laterals des de la base del primer i únic pou, crida a en Jordi perquè baixi a ajudar-la amb la topografia.

Inevitablement, per més compte amb que vagi, cauen alguns rocs mentre en Jordi descendeix, però l’Emília ja és a recer començant la topografia d’una de les galeries del fons de l’avenc. En Jordi de seguida se li ajunta i l’assisteix en la tasca. Al cap d’una estona arriba l’Enric que, enllestida l’exploració de la primera cavitat, no podia deixar de visitar la segona. Ell s’encarrega aleshores de fer la topografia de l’altre banda de l’avenc i entre tots tres acaben aviat, podent-se dedicar tots pegats dons a explorar una mica la zona.

Així, es traslladen fins unes esquerdes importants d’allí a la vora, que, tot i que ben conegudes pels excursionistes, no se sap si han estat investigades per espeleòlegs i podrien amagar alguna cavitat.

 Ja a l’entrada mateix hi ha un esvoranc sospitós, i Enric i Xavi s’apresten a explorar-lo. Josep, Emília i Jordi segueixen esquerda endins per fer-ne un reconeixement exhaustiu de les seves possibilitats de contenir cavitats.

Ni uns ni els altres obtenen resultats, i ja tard i amenaçant de ploure, es decideix de donar el dia per acabat i tornar-se’n cap a casa.

A la fi el temps es mantingué i no plogué, amb el que tot plegat acabà de la millor manera, sobretot per l’Emília i en Jordi, que abans de tirar cap a Barcelona s’aturaren a Falset a prendre alguna cosa per celebrar-ho.

L’Enric, Josep i Xavi, a la tornada, aprofitem per catalogar una petita cavitat que trobem a la vora de la carretera.

 I amb tres cavitats més al sarró donem per acaba la sortida al Masroig.

Autor del text: Jordi Llorca (GREC)

Autor de les fitxes: Enric Porcel (GEB)

Autor de les fotografies: Xavier Samarra (GEB)