El carst i els canvis del nivell de la mar a la Mediterrania

Recentment s’ha celebrat una molt interessant trobada internacional a Palma sota el lema  Mallorca: a Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. L’amic Joaquin Ginés ha tingut l’amabilitat d’oferir-nos, en pdf, dos dels treballs inclosos en el llibre-guia d’aquest encontre sobre els canvis del nivell del mar durant el darrer interglacial, esponsoritzat per la National Science Foundation (USA).

"...Aquests dos treballs són de contingut totalment carstològic, ocupant-se per una banda dels 40 anys d'investigacions realitzades sobre els espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca, així com dels diferents tipus d'informacions que subministren els espeleotemes sobre els canvis del nivell de la mar.

El llibre-guia també inclou altres treballs amb un cert contingut espeleològic i/o carstològic (veure índex), com són una introducció al Quaternari de Mallorca, així com la descripció de les localitats visitades durant el desnvolupament de les sortides de camp del Workshop...”

Pinxo i Xixolina

El passat dijous érem sis els que no vàrem poder participar com d’altres companys del “grup” en d’altres projectes mes llunyans i vam tornar als relleus propers a Begues. Així pues Jordi P.,Jaume J., Ricard, Toni T-, “Víctor” i “Vizu” vam visitar dues petites cavitats, amb noms ben particulars, de les que tot seguit trobareu algunes imatges.

Avenc de la Colla del Pinxo

Tot i el vandalisme que ha sofert la cavitat, encara presenta en la seva saleta final una notable profusió d’espeleotemes. Afegim en format scribd un tot recent article de l’amic Toni Torra publicat al butlletí del Club Excursionista Pirenaic (abril-maig-juny 2012 número 459)

Avenc de Can Xixolina

Contrariament a l’avenc anterior, en aquesta petita cavitat el predomini gairebé absolut es de les formes de disolució-corrosió.

Cal arribar al fons de la cavitat, per trobar en un petit espai concrecionat mostres “artistiques” dels ninotaires del fang. No sabem distinguir pel seu estil si es tracta dels mateixos “escultors” de les prolífiques mostres que vam trobar a l’avenc Morgan i Comas (http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/03/avencs-del-fondo-de-la-pleta.html) en tot cas aprofitem per manifestar que ni ens agraden ni ens desagraden aquestes figuretes que considerem del tot prescindibles, però com a mínim cal reconèixer que contràriament al que passa amb d’altres inscripcions o deixalles degradants, son objectes fàcilment “netejables”. 

Certament, els seus autors, potser quan reflexionin un xic més, podran retirar, sense gaire esforç, les seves obres i deixar la cavitat tal com la van trobar.

Una nova bòfia a la Serra d'Ensija

Per Josep Cuenca i Vinyals. Fotos: Jordi Navarro.

Des de fa anys, anem prospectant aquesta serra aprofitant les nostres habituals excursions. Ja al 1980, un equip combinat ECG/GEB, vam explorar i topografiar l’avenc dels Cóms.

Més tard, cap al 2007, vam anar a visitar i topografiar el Graller de la Pleta de l’Ós; al 2008 i al 2010 vam anar a la Bòfia de les Cinglades i a la Cova de l’Iglèsia: vegeu l'anterior article http://espeleobloc.blogspot.com/2011/02/la-bofia-de-les-cinglades-i-la-cova-de.html .

No fa gaire, els amics Jordi Navarro i Montserrat Mañosa, del C.E. Castellar del Vallès, ens van comunicar l'existència de dues bòfies, i una cova més al mateix sector. Gràcies a les indicacions d’un parent de la Montse, en Salvador Badia i Portell, vam anar a explorar aquestes tres noves cavitats el 7 d’octubre de 2011.

La primera cavitat que ens va ensenyar és la Bòfia de la Raconada, que va ser reconeguda per nosaltres com la ja catalogada com a “Avenc dels Cóms”.

Evidenment el topònim correcte i autòcton és el de Bòfia de la Raconada, ja que el mot “avenc” no és conegut a la contrada; tanmateix el nom de “els Cóms” li vam posar nosaltres per la seva localització geogràfica, ja que desconeixiem el seu veritable nom. 

  

La segona cavitat a la que ens portà resultà ser la Cova de l’Iglesia, també topografiada i catalogada.

La tercera cavitat, la Bòfia de la canal del Jaume, va ser una troballa inèdita, i malgrat que la seva boca és força gran, havia passat desapercebuda a les nostres prospeccions anteriors.

Vam instal·lar l’avenc i el vam davallar, aixecant la topografía corresponent.

La fondària total va ser de -10,50 metres.

Tot seguit inserim en format scribd la fitxa amb la topografia i les dades de la Bòfia de la canal del Jaume, i la revisió topogràfica de la Bòfia de la Raconada:

BÒFIA DE LA CANAL DEL JAUME i Bòfia raconada

Per acabar detallem, a mòde de catàleg, les cavitats conegudes de la contrada:

Cavitats  de la Serra d’Ensija                           Desnivell         Recorregut

1.  GRALLER DE LA PLETA DE L’ÓS           39(-34/+5) m          68 m
2.  BÒFIA DE LES CINGLADES                       -34 m                  68 m
3.  BÒFIA DE LA RACONADA                          -11 m                  18 m    
4.  BÒFIA DE LA CANAL DEL JAUME          -10,50 m                18 m
5.  COVA DE L’IGLESIA                                        -                       5  m

On viuen els tigres

Amb aquest títol, certament exòtic, s’ha editat en castellà per l’editorial Duomo Nefelibata una de les novel·les de major èxit de la temporada. Mes de 100.000 exemplars venuts França i traduïda a 15 idiomes.  Si li dediquem aquest post apart del seu innegable valor literari, es pel seu argument, que gira al voltant del cèlebre autor de la monumental i enciclopèdica Mundus Subterraneus.

Aquesta obra, de Jean Marie Blas de Robles, és un volum de set-centes pàgines de lletra menuda, que ens subministra forces hores d'anades i vingudes en el temps i la geografia. Cinc personatges i cinc destinacions que van  enllaçant-se uns amb altres abans d'arribar al seu destí.

La trama desenvolupa una múltiple ficció al voltant del personatge real i barroc d’Athanasius Kircher, erudit entregat a mil quefers culturals i científics, home curiós i inventor de moltes màquines la biografia del qual escrita per mans d'un company jesuïta és trobada per casualitat i entregada a l'altre personatge principal de la novel·la Eléazard Von Wogen un periodista francès corresponsal a Brasil a qui se li encarregarà estudiar i comentar el manuscrit per a la seva possible publicació.

Cada capítol ens retorna part de biografia de Kircher junt amb el moment actual del periodista. A banda, altres trames esquitxen la història principal i creen un calidoscopi d’aventures contemporànies. Alhora que ens introdueix en els primers passos de la ciència, el laberint de la vida universitària, la interpretació de la política i la vida als guetos de Brasil i, per sobre de tot, ens portarà a conèixer al personatge extraòrdinari que fou Kircher.

Tot seguit trobareu, per gentilessa de l'editor, el primer capítol, en format scribd.