dimarts, 15 de maig de 2012

L’avenc del Salany (2) Els espeleotemes.

...segueix de l'article d'ahir

Tot i que a alguns ens apassionen més les formes netes dels conductes desproveïts de sediments i/o concrecions, cal reconèixer que hi ha cavitats en els que els espeleotemes uneixen a la seva bellesa estètica una diversitat morfològica de gran interès. Aquest sens dubte és el cas de l’avenc del Salany, un veritable museu de les formacions, que avui 37 anys després de la nostra anterior visita continua sent un esplèndid catàleg d’aquesta diversitat que entre tots hem sabut preservar i que cal continuar protegint. Potser no cal dir-ho però preguem a tothom que tingui la màxima precaució en la visita d’aquesta cavitat per evitar una possible degradació involuntària.
Parlar de concrecions és abastar un procés prou divers, però per satisfer la nostra “necessitat” intel·lectual de comprendre, ens cal simplificar una realitat infinitament complexa convertint-la en una reducció abastable. Així podríem fer una primera classificació d’acord amb els mecanismes genètics.


Afegeix-ho alguns dibuixos, adaptats dels originals de Paolo Forti, que formaven part del projecte educatiu amb ppt de la Societat Speleologica Italiana amb el que vaig col·laborar en la seva versió al castellà el 2009.

Estalactites i estalagmites

Banderes
La discontinuitat permet el concrecionament i el capbussament afarvoreix la gènesi de banderes

Formació de columnes

Colades i coloració per pigments oganics i metàlics

Estalagmites d'impacte (plats)

Goteig perforant
L'alineació d'estalagmites i el posterior desplaçament del goteig, ara agressiu, signe de canvi climàtic.
Neotectònica i fussió
Un exemple didàctic de trencament i reconcrecionament estalagmitic
 Formes d'escorriment. Festoneig de basses  i gorgs

Singulars formes coraloides de condensació

La infinita varietat de les excentriques
Diversitat de fussions laterals d'estalactites

Els grans conjunts estalagmitics sovint recobreixen blocs procedents d'enfonsaments

Per qui vulgui aprofundir més, entre la gran quantitat de publicacions que analitzen els concrecionaments presents en les cavitats subterrànies, reconec que les dues “bíblies” que tinc sempre a ma en la meva biblioteca i que us recomano vivament son: 



dilluns, 14 de maig de 2012

Avenc del Salany (1)


Situat a la Mola de Catí, dins del Parc Natural dels Ports, aquesta interessant cavitat ha estat visitada de nou, dins de l’actual projecte de estudi de la biologia subterrània del massís. En la nostra darrera visita del 10.05.2012 complementàriament a la tasca biospeleológica vàrem fer un extens reportatge fotogràfic que repartirem entre el post d’avui i el de demà. Participaren en aquesta ocasió: Dolors, José, Josep, Miquel, Pere, Tere i “Víctor”.

Podeu trobar la descripció de la cavitat en l’article sobre els Ports que vam publicar el passat 01.05.2012 (http://espeleobloc.blogspot.com/2012/05/els-ports.html). 


La senyalització de les cavitats dels Ports és una encomiable tasca de l'Espeleo Club de Tortosa
Les trampes, senyalitzades amb un reflectant, es preveuen recollir 13 setmanes després de la seva col·locació
 
Foto del 1975, el nivell d'inundació generava més gorgs dels que trobem avui
Seguirà en el post de demà...

Conferència al SIS: Connexio C9 (Escuaín 2011)


diumenge, 13 de maig de 2012

Protecció dels aqüífers càrstics

Les aigües del carst son un be natural de importància capital, i cada cop més la sensibilització per a la seva protecció ocupa un lloc rellevant en les preocupacions dels estudiosos de les aigües subterrànies; proliferen les publicacions, els simposis i tot tipus de trobades de les que puntualment anirem donant noticies i alhora posant a la vostra disposició articles i documents de interès.
El EspeleoForum d’aquest 2012, organitzat pels companys suissos a l’octubre amb el suport de la Federació Espeleològica Europea, també reuneix a la Comissió per a la Protecció de les Cavitats, el que constitueix una ocasió excel·lent per tal que els espeleòlegs continuem posicionant-nos amb totes les nostres energies com a defensors d’aquest ric patrimoni natural.


 Inserim en format scribd un interessant estudi pan-europeu sobre la vulnerabilitat de l’aqüífer càrstic de la Sierra de Libar un dels terrenys d’acció dels espeleòlegs andalusos.