De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues

L'amic Ferran Cardona ens convida aquest proper divendres 11 de Maig a la xerrada on presentarà aquest interesant treball en qué ens planteja la teoria d'aquest llarg cabal subterràni, que essent engolit a la riera d'Aiguafreda, travessaria els Cingles de Bertí i brollaria de nou abocant-se al riu Tenes, a Bigues.

Aquest treball es publicarà igualment al proper número de Exploracions, la revista de l'Espeleo Club de Gràcia.
La presentació tindrà lloc a les 18:00 al Casal Sant Jordi, carretera de Ribes número 14, d'Aiguafreda.

Vídeo de Iniciació a les coves de Mont-ral i Cudó

Una veritable càmera fotogràfica per espeleòlegs?

Olympus ha anunciat l'existència de la seva nova Tough TG-1 IHS, un graó més per la fotografia tot terreny de qualitat a un preu mes asequible. Es confirmen les dades que s'havien filtrat, com el seu sensor CMOS de 12 megapíxels, que finalment serà retroiluminat, la seva pantalla OLED de 3 polzades i 610.000 pixels, el seu zoom òptic de 4 augments amb estabilització d'imatge sensor-shift i la seva àmplia obertura f/2.0!

Tenim ara dades més concretes sobre la seva resistència. Ja sabíem que la Olympus TG-1 IHS serà capaç de submergir fins a 12 metres (hi haurà una carcassa per submergir fins i tot més), però a més suportarà caigudes des de dos metres, aguantarà pesos de 100 quilos, temperatures de fins a menys 10 graus centígrads i a més serà resistent a la pols, i disposa d’un GPS integrat amb brúixola i manòmetre.

A tot això cal sumar-li un tipus de dispar intel·ligent, el mateix sistema de autoenfoc FAST que porten les càmeres PEN i la possibilitat de doblar l'abast del zoom amb una pèrdua mínima de qualitat. La nova Olympus TG-1 és capaç de disparar fins a 10 imatges per segon, grava vídeo Full HD (1.920 x 1.080 píxels a 60 quadres per segon i amb so estèreo) i accepta convertidors per a fotografia ull de peix i telefoto, tots dos resistents al aigua.

L'autonomia de la Olympus Tough TG-1 IHS serà de 220 fotos per càrrega. Tindrà una memòria interna de 7,9 MB i una ranura per a targetes de memòria SD, SDHC i SDXC. El seu preu recomanat, és de 399 dòlars, i estarà disponible a partir del mes de juny.

Sobre el paper sembla una opció força interessant per la “dura” espeleologia d’exploració, resistència excepcional i unes característiques avançades en les que destaquen una extraordinària lluminositat de 2.0 i una obertura gran angular  de 25 que tal vegada permeti obtenir bones imatges en condicions adverses... caldrà estar amatent per veure el seu comportament sota terra.

Cova Cassimanya

(segueix del post d’ahir dedicat a l’avenc del Clos)

Just a la vora de les cavitats, el grup d'aquest Dijous + el "fotògraf"

La cova Cassimanya és una molt menuda cavitat de poc mes d’una dotzena de metres de recorregut. El seu interès rau en les seves particularitats genètiques que Joaquim Montoriol caracteritzà com una cavitat periglacial de vessant, pre-formada paral·lelament al cingle a la que es superposà una acció càrstica normal i finalment oberta per retrocés del relleu exterior.

En aquest post inserim el interessant treball del malograt mestre Montoriol sobre les formes càrstiques del “polje” de Begues, que tot i que amb la llum dels coneixements de la seva data de publicació (1964) dona mostres de les seves dots d’observació i ens aporta un valuós intent de datació de les cavitats situant-les en les diverses fases de carstificació del massís.   

Avenc del Clos

Novament el grup dels Dijous anem el 3.05.2012 de visita a dues petites cavitats situades en els relleus de Les Agulles de Begues. En total som onze (Dolors, Jaume J., José, Jordi C., Jordi P., Julià G., Julio S., Montse, Pere,”Víctor” i “Vizu”). Avui dedicarem el post a l’avenc del Clos i el demà a la propera cova Cassimanya tot aprofitant per incloure uns documents històrics que creiem força interessants.

Tot i que aquesta cavitat fou explorada per N.Font i Sagué el 20.07.1898  hem cregut interessant inserir la narració d’un descens a simple corda i amb il·luminació amb veles i llumins que efectuaren Gabriel Amat i Pagès i un amic, el 2.10.1922 que tot i fregant la tragèdia, ens parla de l’extraordinari entusiasme i valentia d’aquests predecessors que amb uns rudimentaris mitjans afrontaven l’aventura de l’exploració espeleològica.

Al fons de la cavitat trobem uns treballs de desobstrucció que podríem qualificar de “professionals” amb estructures de contenció de la rampa per consolidar els bocs remoguts que creiem que tot i que no hem pogut documentar-les duen la signatura dels infatigables amics del SES, els entranyables Dalton.

Els estromatolits de El Soplao