Cova Cambra

La Cova Cambra situada  la Mola de Catí és probablement la cavitat més coneguda del Parc Natural dels Ports. En aquesta ocasió, dijous 26.04.2012, fou visitada per un dels grups participants en el que denominem “Projecte Ports” ( Agustí, Dolors, José, Ricard i “Victor”) mentre altres companys es dedicaven a “trampejar” el proper l’Avenc dels Mamelons.

D’aquesta cavitat es pot trobar suficient informació a la xarxa, de la que us recomanem la publicada en l’Espeleoíndex i la del Catàleg de Ports de l'Espeleo Club de Tortosa.

http://www.espeleoindex.com/

http://www.scribd.com/doc/49148678/COVA-CAMBRA

En aquest post, potser un xic llarg, trobareu una selecció de les fotografies que vam fer, les imatges de fauna de l'Agustí amb una determinació que ens ha avançat l’amic Jordi Comas, i unes observacions sobre el color de les formacions, però abans, permeteu-me que us adjunti un interessant treball geomorfològic de l’Oscar Andrés publicat el 1966 a la desapareguda revista Geo i Bio Karst.

Via de la Sala

Via de la Galeria

Els colors de les concrecions

La negror dels espeleotemes de la sala ha estat tradicionalment atribuïda al sutge, considerant que es devien de fer fogueres a l’interior o era producte de la il·luminació amb torxes.  A mi se’m fa difícil d’admetre aquesta interpretació que considero sinó errònia com a mínim incomplerta. 

Constatem:

1.- L’ennegriment a la sala no està localitzat, partint d’un o diversos punts. Ho entapissa tot, terra, parets, gatoneres, concrecions i sostre. No hi ha restes de fogueres al terra. 

2.- Es tracta d’un fenomen comú a d’altres cavitats del Port, que també presenten grans superfícies ennegrides sense que hagin estat tan freqüentades.

Per tant. que és el que ennegreix?: Creiem que és el resultat d’infiltracions de diòxid de manganès, MnO₂, ( el mateix utilitzat per donar color negre a les pintures rupestres). El manganès en alt estat d’oxidació no sembla haver reclamat tanta atenció dels científics com el del proper ferro. Amb el que sovint es troba associat en la natura.  Efectivament son els òxids de manganès i de carbó els que produeixen la coloració negra dels espeleotemes, tal com el òxids i hidròxids de ferro donen un color marró/groc/taronja a les concrecions, similar als colors derivats de les substancies húmiques. Per l’ull humà, es impossible distingir l’origen, només es pot fer amb infraroig, i per això caldria arrencar unes mostres, i entenem que tractant-se d’un parc natural necessitariem disposar d’un permís específic que no tenim.

Hi ha punts concrets on es mostra una successió de recobriments ataronjats, negres i novament ataronjats que ens parlen d’una notable alteració de les condicions ambientals, que fora prou interessant de poder estudiar amb profunditat.

Seguidament us mostrem unes imatges preses a la galeria SW on mostrem punts d’infiltració puntuals, sovint associats a fissures, que destil·len substancies ennegrides que clarament provenen de l’interior de la roca mare.

Un altre exemple ens mostra superposició alternada de nivells ennegrits en funció de les aportacions a llarg de l’estratificació.

Fins i tot en un conducte vertical podem trobar concrecions ennegrides sense cap vinculació al sutge, una evidencia clara que procedeixen dels “lixiviats” de les infiltracions que han transportat fins la cavitat.

Biologia subterrània

Diplopoda Julida Julidae gèn.? sp. ?

Diplopoda Julida Polydesmida Polydesmidae  Polydesmus sp. ?

Els Diplopods (Diplopoda) principalment els Julidae son uns grups interessants que donen abundants formes especialitzades en els hàbitats subterranis; aquests, els trobarem en zones humides en les que hi hagi restes vegetals en inici de descomposició, que es la seva font principal d' alimentació.

Insecta Diptera Limoniidae  Limonia sp. ?
Tan sols son conegudes a Europa 24 espècies d’aquests Dípters (Diptera), que freqüentment  solem trobar-los en les parets de les zones properes a les entrades de les cavitats i no gaire humides.

Insecta Coleoptera Carabidae Trechini  Paraphaenops breuilianus Jeannel 1916

El  Paraphaenops breuilianus va ser descrit per el Prof. R. Jeannel en el any 1916 dins del gènere
Trechus, mes posteriorment el mateix any, s’adonà de les fortes diferències existents amb aquest gènere,
creà sols per ell el gènere Paraphaenops.

Arachnida, Araneida, i possiblement del gènere Tegenaria ???,

Perdut sota terra 35 dies.

En situacions límits el cos humà pot manifestar aptituds físiques i psíquiques extraordinàries. La productora Discovery Channel ha editat en DVD uns documentals (El cos humà. Forçant els límits)  que ens mostren els casos de persones que han excedit els límits habituals dels sentits aconseguint unes proeses considerades sobrehumanes.

Inserim en aquest post un dels capítols d’aquesta sèrie que ha estat recentment emès per televisió : El poder del cervell (en cinc segments).

Entre altres casos, dramatitza el cas d’un home que va passar 35 dies sense menjar perdut en una cavitat laberíntica al sud-oest de França. 

El documental fa unes exagerades adaptacions: en realitat Jean-Luc Josuat no accedí davallant un pou, sinó caminant a l’interior d’una galeries que havien aixoplugat unes estances per al cultiu de xampinyons a la localitat de Madiran.

Estava en un procés depressiu i cercà un lloc solitari. Però quan decidí sortir s’extravià i va tenir que sobreviure amb la dotació insuficient de llum i menjar que havia dut. Fou retrobat després de 34 dies gràcies a la localització del seu vehicle que havia estacional a la mateixa boca de la galeria d’entrada.

Els Ports

S’ha encetat un projecte d’estudi de la biologia subterrània del Parc Natural dels Ports, emmarcat dins d’un objectiu més general de coneixement faunístic dels Ports. A nosaltres ens plau participar-hi, sota la supervisió de l’administració del Parc, juntament amb el Equip de Recol·lecció d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de BIOSP i del grup dels Dijous, en el procés de mostreig d’un grup de cavitats seleccionades, que cal trampejar i analitzar de nou “in situ”18 setmanes després.

Aquests esplèndids relleus, que vam tenir el privilegi d’explorar al llarg dels anys 70, ens van permetre visitar nombroses cavitats, la major part de les quals van ser objecte de diverses publicacions en el butlletí EspeleoSIE.  Al rememorar aquells treballs hem comprovat que aquestes revistes estan exhaurides, motiu pel qual hem cregut adequat oferir-vos-les en format Scribd en aquest post.

Avui presentem dues d'aquelles contribucions (la III i la IV) en les que destaquem per una part que el primer d’ells està escrit en castellà (1976) i el segon ja en català (1978). Sens dubte és una empremta més de l’anterior règim polític que ens condicionà a emprar una llengua, no per elecció sinó per obligació, tant pels condicionants legislatius com pels dèficits personals dels que no vam poder ser escolaritzats en la nostra llengua.

He rellegit aquests documents, especialment les extenses observacions morfo i espeleogenètiques que vaig fer sobre l’avenc dels Mamelons i sorprenentment encara hem semblen vigents. Potser es un síntoma preocupant que m’indica que en tots aquest anys no he estat capaç d’avançar en el coneixement d’aquests processos.

Considerem que aquesta primera nota és el preàmbul de la nostra represa biospeleologica que s'inicia per la Mola de Catí, i ens permetem afegir un interessant document dels amics de l’Espeleo Club de Tortosa sobre la història i toponímia correcta de algunes cavitats del sector, als que li agraïm la seva gentilesa en permetre que el reproduïm integrament.

L'Avenc dels Sitgetans

El grupet d’aquest dijous 26.04 que anàrem al massís del Garraf érem cinc: Jaume J.,Jordi, Juli, Montse i Vizu, mentre el grup més nombrós de la colla marxaven a Ports.  Nosaltres vam decidir, tot continuant amb el treball dels Troglocharinus, donar-hi una ullada al petit i poc visitat Avenc dels Sitgetans d’Olivella.

Un altre món (Descoberta de l’espeleologia)

Un excel·lent vídeo de presentació del mon subterrani, terreny de joc de l’espeleologia: Una gota d'aigua a través d'un massís calcari retroba aquí i allà equips d'espeleòlegs sorpresos en diverses activitats: exploració, l'educació, la protecció, la topografia, l'estudi científic, arqueològic ...

8 minuts, DV. Co-direcció i co-càmera Luc-Henri Fage i Martin Figère, Producció Spéléovision 2002, a petició de la Federació Francesa d'Espeleologia, amb un guió de Christophe Verdet.

Les Batinelas d’Ojo Guareña

Avui inserim un didàctic article, publicat pels companys burgalesos del G.E. Edelweiss, sobre les recerques que estan duent a terme sobre les Batinelas en el gegantí sistema càrstic d’Ojo Guareña. 

Aquests petitíssims crustacis, son força abundants en les aigües dolces d’aquesta cavitat,  tant que fins i tot s’han descrit cinc endemismes diferents, es clar que per les seves diminutes dimensions precisen de mètodes especialitzats pel seu estudi, ja que passen desapercebudes a l’ull nu.  

Un altra de les seves singularitats rau en la particular  distribució que presenten dins d’una mateixa galeria, una zonificació que mereix ser objecte d’una investigació aprofundida.