Per més informació:
- Telèfons: 608 887 627-Alex , 609 983 571-Josep
- E-correu: s.e.s@hotmail.com
dijous, 5 d’abril de 2012
2on Curs d'iniciació a l'Espeleologia SES del GER
Per més informació:
Berig 12 - Espeleo Club Castelló
Dels companys de l'Espeleo Club Castelló ens arriba la seva nova publicació de la periòdica revista, Berig, que arriba al número 12. Aquesta edició conté 72 pàgines, repartides en 4 articles, a més de 21 topografies inèdites.
Podeu trobar més informació a l'enllaç del bloc de l'Espeleo Club Castelló:
i descarregar-vos la revista de manera gratuïta al següent enllaç:
Desitgem als companys i amics de l' Espeleo Club Castelló molta sort i poder continuar gaudint dels seus treballs, felicitats!
dimecres, 4 d’abril de 2012
Avenc dels Estels del Sud
De feia temps que volíem voltar una mica per la zona dels Ports. Ja hi havíem estat anys ençà en una trobada d’espeleòlegs i una altra vegada visitant l’Avenc de la Crisi, però ens quedaren ganes de més per lo bonic i accessible de la zona, tenint a més l’avantatge i comoditat de tenir el refugi nostre allí mateix.
De manera que així que poguérem ens hi acostarem amb la intenció de visitar alguna cavitat i fer una bona passejada. Fou durant aquesta que trobarem el motiu d’aquest article.
La ruta, que encertadament ens recomanaren els guardes del refugi, esdevingué bella i espectacular però de fàcil discórrer i del tot recomanable. És un circuit que segueix trams dels GR 171 i 7, aquest últim també aprofitat per un bon tros de la ruta dels Estels del Sud, que uneix 5 refugis i allotjaments de la zona dels Ports.
En 6 hores i sense presses s’enllesteix, però amb la mania de l’Emília d’investigar cada forat que veu a la vora del camí ens hi varem estar 8 fins tornar al refugi.
Ens faltava només una horeta més o menys per acabar que, atreta per un petit forat entre pedres de no més d’un pam d’amplada i que havia estat tapat amb rocs expressament, l’Emília es posà a xafardejar i, no contenta amb aquest petit cau i veient que la zona, per rocallosa i fracturada, podia esser susceptible de contenir cavitats, esmerçà una estona en voltar més lluny fins que descobrí el que era sens dubte la boca d’un avenc amb l’aspecte d’haver estat recentment oberta.
.jpg)
El que es podia veure des de fora era un forat de quatre pams d’ample si fa no fa que descendia esglaonadament uns 6 o 7 metres fins una base de pedres amb fort pendent cap a un costat. No hi havia cap rastre o senyal d’equipament que s’hagués usat per explorar aquesta cavitat, i malgrat semblar factible, la falta de mitjans per assegurar ens va fer desistir d’intentar desgrimpar aquest pou. Per altra banda la seva proximitat al GR ens feia suposar que seria una cavitat ja coneguda i poc visitada per la seva escassa entitat.
Tot feia pensar que el que es veia era el que hi havia, però acostumats a les sorpreses en el món de l’espeleologia, varem mirar al Catàleg Espeleològic dels ports, molt complert i ben muntat, que publica l’Espeleoclub Tortosa a la seva web, i en constatar que en aquell punt no hi havia res marcat, ni a prop, ens varem decidir a tornar-hi amb material per baixar-hi i confirmar si la cavitat acabava en aquell pou o podia ser que continués, potser traient un munt de pedres. Eren aquestes les dues opcions que trobàvem més probables.
L’alegria fou quan, només arribar a la base del primer pou, es veié clarament que la cavitat continuava obrint-se a una sala de dimensions considerables en relació a la magnitud de l’avenc.
Aquesta sala, força farcida de formacions no exemptes de bellesa, es ramifica en diferents galeries a diferents nivells que, explorades, acaben en sengles obstruccions impenetrables. En alguns punts trobem petjades i l’empremta d’una mà, evidència que la cavitat ja ha estat visitada, per bé que somerament, puig ens sorprenem del neta que està, senyal que els primers exploradors foren prou curosos amb ella.
Altrament, al bell mig d’una gran colada estalagmítica que omple tot un costat de la sala, s’obre una petita finestra per la que s’albira una altra sala a l’altra banda de considerables dimensions i, àdhuc, una possible continuació descendent.
Fora senzill eixamplar l’esmentada finestra, però atès que malmetríem l’aspecte de la colada on s’obre, ens decidim per eixamplar un altre forat que, enretirant uns blocs, troba la Emília al costat mateix, més petit i tortuós, però que per quedar un xic amagat i obrir-se en roca mare no farà lleig si el petem.
Ens posem doncs a la feina, una mica feixuga per no disposar de les eines adequades, però entre el trepan i el martell fem prou amplada perquè l’Emília s’hi escoli de seguida que pot, i es posa ja a explorar a l’altra banda. Amb la mateixa corda per la que hem baixat, tot passant-la per la finestra que no hem volgut malmetre i ancorant-la en un pont de roca, supera un petit ressalt i accedeix a una sala central des de la que s’obren diverses alternatives, interconnectades totes elles, i que configuren un espai de curiosa circulació, amb pronunciades rampes descendents, pous, esquerdes, gateres i una ample i bonica sala superior bellament concrecionada.
A l’altra banda, exhaurida la bateria del trepan, en Jordi encara no aconsegueix de passar pel forat i en desisteix.
En tornar l’Emília es fa la topografia de la cavitat tot pujant, quedant pendent la del sector explorat per ella, i que no presenta evidència d’haver estat visitat mai abans, cosa que ja feia pensar el seu difícil accés.
Amb la informació recopilada i la topografia provisional (proposem anomenar l’avenc “Estels del Sud” per la ruta que hi passa pel damunt) ens posem en contacte amb els companys de l’Espeleoclub Tortosa (promotors i responsables del catàleg de cavitats del massís del Caro) indicant-los la situació exacte de la cavitat per si ells en tenen notícia. Així mateix informem complidament a les autoritats del parc natural dels Ports.
De seguida ens contesten de l’Espeleoclub Tortosa, i, per a sorpresa de tots, ens informen que la cavitat no està catalogada i ans no era coneguda per ningú d’ells malgrat constatar que molts hi havien passat just pel costat seguint el GR 7 un munt de vegades. Tal circumstància els encurioseix prou per fer un apart en les seves interessants i prometedores exploracions i quedar amb nosaltres per acabar l’exploració de la cavitat i fer-ne algunes fotos.
És la seva creença que fora una cavitat, com d’altres a la zona, localitzada i mig explorada amb anterioritat, però que en no esser degudament catalogada ni publicada en fou perduda la memòria.
Així doncs, 4 membres de la SIRE Sants i 6 de l’Espèleoclub Tortosa ens atansem a la cavitat, aquest cop amb material específic de desobstrucció, i mentre uns fan fotos, altres eixamplen prou el forat d’accés al sector que fins ara només l’Emília ha visitat fins deixar-lo prou còmode perquè tothom hi pugui accedir sense masses angoixes.
La cavitat sencera és explorada i repassada pam a pam sense trobar cap continuació evident més enllà del que ja s’havia explorat el primer cop. Tanmateix, es constata que la feble circulació d’aigua, provinent de regalims, s’escola en algun punt entre blocs, i hom percep certa corrent d’aire en algun pas estret, detalls que podrien fer-nos decidir a emprendre uns desobstrucció més ambiciosa en el terra d’una de les galeries, encatifada de blocs despresos i amb tot l’aspecte de desenvolupar-se cap a baix.
A la cavitat li és assignat el numero de catàleg C-84 i el nom d’Estels del Sud proposat, i és fa ressò de la retroballa al bloc de l’Espeleoclub Tortosa.
Tall divulgació afavoreix l’aparició en un altre bloc de la zona de la notícia que aquesta cavitat possiblement correspongui a una que fou explorada al 2009 i que, anomenada avenc “Florema”, fou catalogada en el seu dia amb el número C-96 al catàleg espeleològic dels Ports, no essent divulgada la seva troballa ni ubicada la seva situació en el catàleg per motius que, en ser-nos del tot aliens no valorarem, però que sí que pensem s’hauria de tendir a solucionar per tal d’evitar episodis de duplicació de tasques i esforços en el coneixement del nostre patrimoni subterrani, com és el cas que ens ocupa.
Queda doncs per als companys de l’Espeleoclub Tortosa la catalogació definitiva de la cavitat un cop comprovat tot plegat, i a nosaltres agrair-los a ells i als responsables del parc natural dels Ports la prompta atenció, amabilitat i recolzament que en tot moment han tingut amb nosaltres, i oferir-los la nostra col•laboració i suport en les seves exploracions i treballs als Ports, tot aprofitant l’avinentesa per felicitar-los pels lluïts resultats aconseguits en tals tasques, comparables només als esforços esmerçats en assolir-los.
Nota: Per a la nomenclatura de la cavitat ens hem basat en la nostra topografia en no disposar de la que suposadament es va fer al 2009. Tanmateix la versió definitiva corre a càrrec de l’Espeleoclub Tortosa definirla.
Emília Doña i Jordi
Llorca, SIRE Sants, GE Badalona.
Fotografies SIRE
Sants, EC Tortosa.
dimarts, 3 d’abril de 2012
La cova de Goikoetxe (2)
La Cueva de Goikoetxe y el karst de Peña Forua
és una publicació resultat d'un ambiciós treball coordinat i impulsat pel col·lectiu
espeleològic de l’Euskal Espeleologoen Elkagoa amb el patrocini del Dpto de
Medio Ambiente, Planificación Territorial , Agriculta y Pesca del Gobierno
Vasco.
Aquest és un volum monogràfic de la publicació anual Karaitza i representa una
nova fita en les activitats desenvolupades per l'espeleologia basca, producte
de la ferma trajectòria que successives generacions d'espeleòlegs bascos han
mantingut, des d'aquelles primeres Jornades Basques de 1.956, en què la UEV /
EEE va apostar per mantenir una clara orientació científico-cultural a la
pràctica d'aquesta disciplina, a més de l'exploradora.
Aquesta publicació presenta el projecte que col·loquialment es coneix des de
l'any 2010 com "projecte Goikoetxe" que es recolza en dues columnes
que, al nostre entendre, ho fan innovador. La primera és que els espeleòlegs,
juntament amb el propietari d'uns terrenys, fan protecció i gestió d'una
cavitat i d'un sistema càrstic, valent-se de la figura de Custòdia del
Territori i aconseguint una protecció més efectiva per al carst de la que
ofereix la normativa legal d'aplicació. La segona és que son els espeleòlegs
els que coordinen i impulsen al panell de científics amb els quals col·laboren.
Tot un
exemple que felicitem amb entusiasme, i per reblar el clau, els companys
del país basc ens ofereixen aquest estudi en un cuidat pdf de 164 pàgines (disponible
lliurement en la seva web) i que aquí ens plau inserir en format scribd.
Index
- Presentación
- Nota introductoria
El Sistema Malloku y el Karst de Peña Forua. (Busturia,
Index
- Presentación
- Nota introductoria
El Sistema Malloku y el Karst de Peña Forua. (Busturia,
Bizkaia). La Aportación Espeleológica al
Proyecto Goikoetxe
de Custodia del Territorio.
POR GOTZON ARANZABAL Y JOSÉ JAVIER MAEZTU.
La protección del Sistema Malloku y el karst
de Peña Forua.
La custodia del territorio.
POR JAVIER MORENO.
La fotografía en Goikoetxe.
POR JOSU GRANJA.
La vida oculta del mundo subterráneo.
POR ANA ISABEL CAMACHO Y CARLOS PRIETO.
Aplicación de técnicas hidrogeológicas para el
estudio del
karst de Peña Forua.
POR IÑAKI VADILLO Y JUAN ANTONIO BARBERÁ.
Estudio paleoambiental a partir de
precipitados químicos:
espeleotemas de la Sala Roja (Cueva Goikoetxe,
Busturia,
Bizkaia).
POR A. ARANBURU, E. IRIARTE, I. YUSTA, S.
GIRALT,
V. MARTINEZ-PILLADO, I. RENTERIA, A. SUAREZ Y
M. ARRIOLABENGOA.
Aproximación al registro paleoambiental de la
cueva de
Goikoetxe (Busturia): Evidencias sedimentarias
y
paleontológicas.
POR J.M. EDESO, G. ARANZABAL, J.C. LÓPEZ
QUINTANA,
A. GUENAGA, J.C. ZALLO, P. CASTAÑOS, J.
CASTAÑOS, Z. SAN PEDRO,
X. MURELAGA, T. TORRES, J.E. ORTIZ, P.J.
URIBARRI, I. BASTERRETXEA,
A. GARCÍA Y R. GUTIÉRREZ.
Monitorización climática del Sistema Malloku.
POR G.ARANZABAL, I. BASTERRETXEA, S. DÍEZ,
P.J. URIBARRI,
A. GARCÍA, R. GUTIÉRREZ, J. MORENO, C.ERAÑA Y M. NAPAL.
Nota anterior a
l’Espeleobloc amb mes imatges:
dilluns, 2 d’abril de 2012
L'avenc d'en Roca
Aquesta mítica cavitat de -56m de fondària,
situada en el municipi de Cervelló, fou explorada per primera vegada el
04.09.1907 per els capdavanters Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.
El 29.03.2012 la revisitarem 9 amics del grupet dels dijous: Jaume, Jordi P., José,
Juli, Montse, Oleguer, Ricard, “Víctor” i “Visu”.
Conscients de que era el dia de l’anunciada
vaga general, la nostra sortida era matinal i compatible amb l’assistència a
les manifestacions convocades. La cantera que amenaça destruir la cavitat amb
la seva progressió, estava aturada, ni personal ni equips. Però nosaltres ja havíem
optat per aproximar-nos per un accés superior, gens conflictiu, utilitzant una
pista fins un punt que permet el descens a peu (d’uns 10 minuts), per la
capçalera del torrent, fins la boca de la cavitat.
De la nostra visita us mostrem una selecció de
fotos i ens permetem, al final d’aquest post, inserir un interessant article de
l'Enric Aragonès sobre la primera exploració de l’Avenc d’en Roca i una
reedició de l’escrit d’en Marià Faura, tots dos publicats amb una renovada
maquetació en la revista Muntanya
Fragment de la Revista Muntanya 888 4/2010
diumenge, 1 d’abril de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)