Novetats al Forat de l'Or GEB 03.03.2012

Noves Exploracions del G.E.B al Forat de l'Or 
Aquest cap de setmana  passat (3 i 4 de Març 2012 ) vam tornar a anar al  Forat de l'Or, aquest cop a topografiar la galeria "Ferran Marquès" i la galeria "G.E.B. 2012" a banda d'aquestes feines en Joel va  connectar el sifó 1 amb el sifó 2, poguent demostrar que no es tracta d'un sifó diferent sinó, que son un sol sifó per amb diferents galeries que s'ajunten al cap d'uns metres, es per això que creiem que s'ha de corregir la nomenclatura de sifó 1,sifó 2 i sifó 3 per a sifó 1A,1B,1C, almenys aixi'ns quedara reflectit a la nostra topografía, cal dir que el sifó 1C encara no hem pogut connectar-lo.

Uns moments abans de iniciar l'immersió

Vídeo de la bombolla que surt a la topografia feta per Xavi Garza.

Vídeo arribant a la Galeria "Ferran Marquès"

La espera es fa mes curta si es fa en bones condicions

Aquí teniu un petit croquis:

Desprès de realitzar la connexió del sifó 1A amb el 1B, la cova va quedar força bruta i es per això que el diumenge ens vam desplaçar fins al sifó de la Font Mentidora dels Feixes per realitzar una revisió

Petit vídeo del tipus de percoració

De nou, vull agrair la col·laboració de: Laura Vera, Imma Mochón, Xavi Soler, Jose Amaya, Ferran Marquès, Felipe M Perez, i Jose Ll Moldes.

Joel ( G.E.B )

Notes anteriors sobre les noves exploracions del GEB al Forat de l’Or.

http://www.espeleobloc.blogspot.com/2012/03/forat-de-lor-18-de-febrer-2012.html

http://www.espeleobloc.blogspot.com/2012/02/novetats-al-forat-de-lor-terradets.html

Topografiant la Wind Cave

La topografia d’una gran cavitat laberíntica i amb diversos nivells, que constitueixen un “gruyere” amb bucles que cal compensar en les tres dimensions, es una tasca feixuga que cal afrontar amb mètode i constància. En la Wind Cave des de la seva descoberta en 1881 hi han participat centenars d’espeleo-topografs “voluntaris” amb decenes de milers d’estacions, i encara ara, any darrera any es succeeixen les campanyes topogràfiques que van incrementant el seu desenvolupament, per les que evidentment, cal muntar bivacs subterranis. Estudis barometrics suggereixen que la part coneguda està lluny encara del seu volum potencial.

En aquest cas no es tracta d’una cavitat còmoda, els seus conductes son generalment de petita dimensió i amb una única entrada natural.

Des de la conversió del seu entorn i el perímetre circumdant, en Parc Nacional, s’ha condicionat com a be cultural de gran interès i amb l’habilitació turística d’un tram de la cavitat s’han obert altres accessos, que representen alguna millora per l'exigent tasca dels topògrafs i exploradors.

Per això felicitem efusivament als que han dut a terme els treballs topogràfics de la Wind Cave als USA, que amb els seus més de 220 quilòmetres de recorregut la situen en un cinquè lloc entre les cavitats més llargues del mon.

Mammoth Cave System           627644

Jewel Cave                              253246

Sistema Ox Bel Ha                  233086

Optymistychna                        232000

Wind Cave                               220512

Disposant del model númeric projectat de les poligonals realitzades, encara hi ha el problema d’aconseguir una representació suficientment intel·ligible.

Comparant el sistema que podríem dir-ne clàssic i l’acolorit i amb transparències que han adoptat, és evident que han aconseguit una bona solució, que gestionen a través d’una aplicació GIS, que varen exhibir en el darrer Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat a Kentuky.

Com que les caracteristiques del bloc no ens permeten presentar la totalitat del aixecament topografic en la seva veritable dimensió, us insertem una versió reduida (però “zoomable”) que tot i no mostrant-nos les transparències, confio que us donaran una bona idea del treball realitzat.

Vídeo sobre la Wind Cave National Park

Afegim un document en format Scribd sobre la utilització del GIS per avaluar el desenvolupament potencial de la cavitat.

Tres petites cavitats del Pla d’Ardenya

El primer dia de març (01.03.2012) tretze del grupet d’Espeleo Dijous anàrem de visita matinal al Pla d’Ardenya a Vallirana: Dolors, Jaume, Julio, Jordi, José, Josep, Josu, Lluïsa, Montse, Pere, Ricard, “Víctor” i “Visu”.

Dos companys, després d’esmorzar a Cal Doctor, s’en van adduint compromisos dubtosos, amb que ens quedem sense dos bons fotògrafs, tot i que fer-hi fotos es un dels objectius tradicionalment implícits d’aquestes sortides.

En primer lloc, per si encara algú ho ha oblidat, recordeu que no sempre es guanya temps escollint el camí mes curt.

Avenc T-38

El pas estret que hi ha just en els primers metres de la cavitat fou suficientment selectiu per tal que només entresin tres companys (Julio, Lluïsa i Montse)... i sense càmera fotogràfica.

Avenc del Trio

En Jaume ens volia demostrar que contràriament al que figura al “Catàleg Espeleològic del Massís de l’Ordal” publicat per en Francesc Rubinat el desembre del 2004 com un EspeleoSie monogràfic, aquest petit forat no podia estar “tapat per pistes o carreteres”.

En efecte la cavitat encara existeix i tal com sospitava en Jaume, un dels seus descobridors quan formava part del EIE, fins i tot seria possible treure-hi pedres per tal d’aprofundir-lo. Capturarem un exemplar d’aranya.

Aprofitem per publicar la topografia original de l’any 1969, en la que encara hi figura un gran bloc en la boca que ara ja no hi es.

 A tall d’anècdota, ja sortíem d’aquest petit pouet, quan fruit d’una sorprenent “casualitat” apareix el “kiku” que tot passejant per les proximitats, i orientat pels nostres companys que iniciaven l’exploració del T-38, ens feu una visita de cortesia, tot prenent bona nota de les coordenades del Trio.

Avenc de les Runes

La seva boca estava mig tapada per unes banques, que vam tornar a situar en finalitzar la visita. El pou està recobert per una colada que podria ser més bonica si no fos per l’estat general de sequera i descalcificació de tota la vertical. També vam poder recollir un nou exemplar de Meta, amb tota probabilitat bruneti, de manera que ja podem donar per finalitzada les captures destinades al projecte Meta menardi 2012 en aquests relleus de Garraf-Ordal.

L’Avenc dels Corrals de Campgràs i la Cova del Pit-roig: dues noves cavitats al Garraf?

L’equip de espeleòlegs que habitualment col·laborem amb el projecte de catalogació d’en Jordi de Valles, ens anem trobant descobertes curioses, al menys des d’el nostre punt de vista. Ací us presentem dos casos de cavitats inèdites, que per lógica no haurien de ser-ho.

L’avenc dels Corrals de Campgràs.

La primera és la d’un avenc de 10 metres de fondària situat a la vora d’un camí, al costat dels corrals de Campgràs, anomenats pels espeleòlegs dels anys 70 “igloos”. Mans anònimes el van desobstruir fa com a mínim un parell d’anys.

Com veiem en fotos antigues del Pla del Campgràs, abans la vegetació no era tan exhuberant com ho és ara, i els dos pins encara perduren.

El famós Pla del Campgràs ho haviem vist sembrat de blat moro, utilitzat com a campament pels espeleòlegs, com a camp de futbol, per a trobades amb el seu “foc de camp”, també va ser el parking de les excavadores que van destrossar la nostra preuada Vall de Joan, emportant-se avencs mítics i maravellosos com el de l’Arcada Petita.

També és veritat que molta d’aquesta maquinaria pessant va caure en la batalla que rebels espeleòlegs lliuravem contra el Goliat de les administracions corruptes del franquisme ( i més tard dels sociates). La majoria de baixes de les excavadores van ser per vidres trencats, però també va haver-hi  que van saltar pels aires, circumstància que va fer que ens visitesin sovint les forces repressives que tenen per símbol el feix i l’espasa.

Els igloos, després de la gran masia abandonada de la Pleta, eren molt freqüentats per a pernoctar sota cobert. Quan s’acabava l’aigua (bé preuat sobre tot a Garraf), anaven a buscar-la per les amagades cucones dels pastors, i també omplien les cantimplores de la aigua bruta de la bassa del Campgràs i li afegien unes pastilles miraculoses que deien que depuraven l’aigua i que les utilitzava el “glorioso” exèrcit espanyol.

Aquests anys 70 van ser anys daurats per la espeleología barcelonina i del “cinturó vermell”. El Garraf s’omplia cada cap de semana d’una gentada d’adolescents espeleòlegs que amb pesades motxilles carregades amb els maleïts electrons, pujaven en corrua des de la petita estació de tren del Garraf, suant la cansalada de valent. Encara que contents per deixar per unes hores, el llibres o el taller, i gaudir a la muntanya d’una llibertat que no trobavem a la ciutat.

A la Pleta i al igloos es formaven improvisades assembles on tothom deia el que li pasava pel cap, que amb la joventut polititzada del moment eren sobre tot idees anarquistes en la seva majoria, alguns comunistas, independentistas i fins i tot falangistes. També eren recurrents els temes sobre la llibertat sexual, la marihuana i la religió.

Pero a tots ens unia una passió: la pràctica de la espeleología, per aixó després es quedava per pendre gerres de cervesa (eren de litre?) el diumenge a la tarda als porxos de la Plaça Reial.

Una exploració al Garraf era tota una aventura i un ritual, també si havia sort podies trobar alguna mossa interessant, i em consta que es van formar força parelles d’aquelles trobades.

Era un temps on existien grups amb noms com: LEGIA, SCORPIOS, JERICO, ETA, i altres de curiosos que la meva memòria no recorda. També hi havia espeleòlegs de mots mítics com Mustafa, Ali-Puto, Pies negros. Grups i gent que semblava que unicament existía al Garraf i eren generadors de incomptables anècdotes unes reals i altres de imaginàries.

Bé, després de la parrafada nostàlgica, que en part ha sigut gràcies a l’amic Luís Prieto del JERICO que m’ha fet viatjar en el temps amb unes vivències comunes per a molts espeleòlegs, i per a recordar que pot ser aquest nou avenc esta situat a la zona utilitzada, pels que pernoctaven als igloos, com a letrina. Per tant ben concorreguda, i per aixó te molt de mèrit que els nostres anònims exploradors hi haguin trobat un forat i se hi haguin esforçat en desobstruir-lo, sent actualment un lloc també molt visitat, ja al costat passa un petit caminet.

Cova del Pit-roig

La segona cavitat es una petita cova també situada al costat d’un camí, aquest molt fressat pels espeleòlegs que van a visitar el bonic pou de l’avenc Joan Cabeza. 

Aquesta cova de 8 metres de recorregut, també sembla haver passat desapercebuda, segurament per les seves petites dimensions; quantes vegades entrava algú a dins burxat per la curiositat i sortia amb la frase de: aixó no tira, es un pot!.

Enric Porcel.