Dos milers d'articles a l'Espeleobloc

Ja s'han editat dos mil articles a l'Espeleobloc!

El diumenge 27 de setembre de l'any 2009 es va editar l'article Article número 1.000, en commemoració d'aquesta gesta. Aquests dies queda doblada la quantitat. Ja en són 2000! Si això ja és una gesta, més ho és encara el que cada dia s'ha anat publicant com a mínim un article (i ja fa quasi cinc anys!). Això no està a les mans de tothom!

L'Espeleobloc va néixer el dilluns 16 d'abril de l'any 2007 amb l'article CHINA Beneath The Wall, en que incloïa un vídeo-reportatje anglès sobre una expedició espeleològica a la Xina.

El dia 20 d'octubre del 2009, 930 dies després, s'arriba a l'article nº 1.000, el que representa l'edició de més d'un article per dia, més exactament 1,07.

A finals de febrer d'aquest any 2012, 1780 dies després, s'arriba a l'article nº 2.000, el que representa l'edició de més d'un article per dia, més exactament 1,11.

Si comptem només el segon miler, durant els 850 dies, els articles editats per dia són 1,17, un 9,3 % més que durant el primers 1.000. La producció va a més!

Dels 2.000, uns 175 o bé han estat editats directament pels col.laboradors o suggerits/enviats al Víctor, que en aquest cas també els ha editat ell. En realitat tot això només representa el 8,7 del total. La resta se la treballa ell tot sol. Té una extraordinària capacitat de cercar noticies i informació per tot arreu!

Recordem-nos que l'any 2009 es va concedir a l'Espeleobloc el Premi Font i Sagué de divulgació 2008 de la Federació Catalana d'Espeleologia.

El nostre agraïment al company Josep Pastor per subministrar-nos les seves fotos.

Víctor: Rep el nostre reconeixement per les dues mil grans labors més teves.

L’avenc del GIEM

Ja feia temps que volíem coincidir amb els companys montblanquins Joan Pellicer i Ramon Pasqual, tots dos del Grup d'Investigacions Espeleològiques Montblanc, descobridor de la cavitat i tantes d’altres troballes a la comarca, per tal de fer-hi una visita conjunta. Però tot i la bona predisposició de tothom, vist que era molt complicat coincidir un dijous, finalment el 23.02.12 anàrem pel nostre compte. En aquesta ocasió érem set: José, Josep, Juli, Montse, Oleguer, Ricard i “Víctor”.

Localització

D’entrada semblava una localització problemàtica, ja que no teníem unes coordenades actuals. Però contràriament a tot pronòstic fou una caminada molt directa. Deixarem els vehicles, just d’on parteix un caminet amb un gran rètol tombat al terra. Aquesta sendera ens duu sense pèrdua a les escletxes de la Febró, que voregem i seguim endavant, en una bifurcació agafem la variant que remunta un turó, i continuem fins unes roques en disposició circular amb un piló central foradat (potser d’un antic rètol), pocs metres endavant a l’esquerra del camí veiem una gran fita que ens orienta, entre la vegetació cap a una depressió paral·lela al cingle on s’ubica la boca de la cavitat. En total uns 20 o 25 minuts de camí.

Visita

Es tracta d’una cavitat de les denominades tectòniques d’una considerable complexitat, En la topografia del SIS se li assignen 718m de recorregut i -53m de desnivell, tot i que al rètol pintat a la boca indica 890 i -53. Aquest conjunt de galeries-esquerdes que formen pisos superposats separats per encastament de blocs, permeten davallar a nivells més baixos per diversos pous. Nosaltres vàrem baixar tres de gairebé consecutius de 6, 8, i 8 m per on travessant passos estrets i una gatera, anàrem fins la sala de -50 per on s’accedeix a un racó concrecionat. La fracturació dels espeleotemes evidencien la neotectònica local generada posteriorment al reompliment estalagmític.

Biologia subterrània

Vam recollir aranyes Meta, coleòpters cavernicoles, i vam identificar rinolòfids. El ratpenats els vam trobar força dispersos, tant aillats com agrupats en el sostre de la sala.

Avenc i coves de la Febró

Els amics Julio i Montse, que disposaven de més temps, van aprofitar per fer-hi una visita a les esquerdes de la Febró.

Datació de l’art parietal de Tassili-n-Ajjer

L'altiplà de Tassili-n-Ajjer és famós per les seves desenes de milers de pictografies descobertes a mitjans del segle XX. 

Tot i extensos estudis dirigits a la preservació d'aquest art inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial, l'antiguitat d'aquestes pintures segueix sent objecte d'acalorats debats. 

A causa dels recents intents de datació per radiocarboni que no han proporcionat resultats fiables, un estudi s’ha dut a terme de datació OSL (Optically Stimulated Luminescence és un mètode per mesurar les dosis de radiació ionitzant que contenen els sediments) focalitzat en els dipòsits quaternaris que es conserven als peus de les parets pintades i que es pot connectar a elles . Tretze mostres de sediments van ser recol·lectats per sota i per sobre del palaeosol on els pintors podrien haver viscut. Els resultats indiquen que les pintures com a molt tenen una antiguitat de  ~ 9-10 milers d’anys, tot i que encara no ens permet reduir l'interval de temps durant el qual van ser fetes.

Enllaç amb l'article original (de pagament)

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1871101411000793

Un del interessos d’aquestes representacions d’art parietal, és l’abundant figuració d’una fauna extinta que ens indica que el sahara no ha estat sempre un desert. Els que heu tingut la possibilitat de veure la pel·lícula “El pacient anglès” recordareu la fascinació que representen les pintures de nedadors en un lloc tan assedegat; pel que estiguin interessats insereix-ho en format scribd un article que interpreta i aprofundeix en el que representen aquestes figuracions.