diumenge, 6 de maig de 2012
dissabte, 5 de maig de 2012
Progressos en l’investigació dels espeleotemes
PAGES (Past Global Changes) és una organització que dona suport a la investigació destinada a comprende el medi ambient passat de la Terra per tal de fer prediccions per al futur.
Fundada en 1991 Pages es un projecte central de la International Geosphere-Biosphere Programme, i es finançat entre d’altres per les Fundacions Nacional de Ciencia dels U.S. i de Suissa. Les seves Pages arriben a mes de 5.000 investigadors de 100 paisos,
La subscripció, que es
gratuita, es pot formalitzar des de la seva página web a:
També hi
trobareu tots els números publicats fins ara, en lliure descàrrega.
L’agost del 2008 van dedicar
una monografia de les Pages News (vol. 16, núm 3) a Advances in Speleothem
Research, que m’he permés inserir-lo a continuación en format Scribd per
facilitar-ne la difussió.
divendres, 4 de maig de 2012
La gran xarxa d’Itxina
En el darrer numero de l’excel·lent revista
Karaitza publicada per Euskal Espelelogoen Elkargoa (núm 19 del 2011) és
publica un interessant article d’en Iñaki Latasa del GAES de Bilbao sobre
l’espeleogenesi de la Itxinapeko Sarea.
Els que hem tingut l’oportunitat de visitar
Otxabide amb els seus grans volums tant en pous com en galeries no hem sabut
com conciliar la gènesi d’aquesta gran cavitat freàtica i alhora de notable
desenvolupament vertical. Pues be, ara
l’autor traça una hipòtesi genètica no tant sols versemblant, sinó profundament
convincent tot i que suposa una excavació ascendent dels grans eixos verticals.
Probablement es tracta d’un mecanisme més freqüent del que podria semblar i que
cal que tinguem en compte al interpretar els grans sistemes subterranis.
Seguidament trobareu l’article reproduït
pàgina a pàgina i finalment gràcies a les facilitats donades pels editors,
afegim en format google docs, la versió integra de la revista.
dijous, 3 de maig de 2012
Cova Cambra
La Cova Cambra situada la Mola de Catí és probablement la cavitat
més coneguda del Parc Natural dels Ports. En aquesta ocasió, dijous 26.04.2012,
fou visitada per un dels grups participants en el que denominem “Projecte
Ports” ( Agustí, Dolors, José, Ricard i “Victor”) mentre altres companys es
dedicaven a “trampejar” el proper l’Avenc dels Mamelons.
D’aquesta cavitat es pot trobar suficient
informació a la xarxa, de la que us recomanem la publicada en l’Espeleoíndex i
la del Catàleg de Ports de l'Espeleo Club de Tortosa.
En aquest post, potser un xic llarg, trobareu
una selecció de les fotografies que vam fer, les imatges de fauna de l'Agustí amb una determinació que ens ha avançat l’amic Jordi Comas, i unes observacions sobre el color de
les formacions, però abans, permeteu-me que us adjunti un interessant treball geomorfològic
de l’Oscar Andrés publicat el 1966 a la desapareguda revista Geo i Bio Karst.
Via de la Sala
Via de la Galeria
Els colors de les concrecions
La negror dels espeleotemes de la sala ha
estat tradicionalment atribuïda al sutge, considerant que es devien de fer
fogueres a l’interior o era producte de la il·luminació amb torxes. A mi se’m fa difícil d’admetre aquesta
interpretació que considero sinó errònia com a mínim incomplerta.
Constatem:
1.- L’ennegriment a la sala no està localitzat,
partint d’un o diversos punts. Ho entapissa tot, terra, parets, gatoneres, concrecions
i sostre. No hi ha restes de fogueres al terra.
2.- Es tracta d’un fenomen comú a d’altres
cavitats del Port, que també presenten grans superfícies ennegrides sense que
hagin estat tan freqüentades.
Per tant. que és el que ennegreix?: Creiem que és el resultat d’infiltracions de diòxid
de manganès, MnO2, ( el mateix utilitzat per donar color
negre a les pintures rupestres). El manganès en alt estat d’oxidació no sembla
haver reclamat tanta atenció dels científics com el del proper ferro. Amb el
que sovint es troba associat en la natura. Efectivament son els òxids de manganès i de
carbó els que produeixen la coloració negra dels espeleotemes, tal com el òxids i
hidròxids de ferro donen un color marró/groc/taronja a les concrecions,
similar als colors derivats de les substancies húmiques. Per l’ull humà, es impossible
distingir l’origen, només es pot fer amb infraroig, i per això caldria arrencar
unes mostres, i entenem que tractant-se d’un parc natural necessitariem disposar
d’un permís específic que no tenim.
Hi ha punts concrets on es mostra una successió
de recobriments ataronjats, negres i novament ataronjats que ens parlen d’una
notable alteració de les condicions ambientals, que fora prou interessant de
poder estudiar amb profunditat.
Seguidament us mostrem unes imatges preses a
la galeria SW on mostrem punts d’infiltració puntuals, sovint associats a fissures,
que destil·len substancies ennegrides que clarament provenen de l’interior de
la roca mare.
Fins i tot en un conducte vertical podem
trobar concrecions ennegrides sense cap vinculació al sutge, una evidencia clara
que procedeixen dels “lixiviats” de les infiltracions que han transportat fins
la cavitat.
Biologia subterrània
Diplopoda Julida Julidae gèn.? sp. ?
Diplopoda Julida Polydesmida
Polydesmidae Polydesmus sp. ?
Els Diplopods (Diplopoda) principalment els Julidae son uns grups interessants que
donen abundants formes especialitzades en els hàbitats subterranis; aquests, els trobarem en zones humides en les que hi hagi restes vegetals en inici de descomposició, que es la seva font principal d' alimentació.
Tan sols son conegudes a Europa 24 espècies d’aquests Dípters (Diptera), que freqüentment solem trobar-los en les parets de les zones properes a les entrades de les cavitats i no gaire humides.
Insecta Coleoptera Carabidae
Trechini Paraphaenops breuilianus
Jeannel 1916
El Paraphaenops breuilianus va ser
descrit per el Prof. R. Jeannel en el any 1916 dins del gènere
Trechus, mes posteriorment el mateix any, s’adonà de les fortes diferències existents amb aquest gènere,
creà sols per ell el gènere Paraphaenops.
Trechus, mes posteriorment el mateix any, s’adonà de les fortes diferències existents amb aquest gènere,
creà sols per ell el gènere Paraphaenops.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)