diumenge, 6 de maig de 2012

Els estromatolits de El Soplao






dissabte, 5 de maig de 2012

Progressos en l’investigació dels espeleotemes


PAGES (Past Global Changes) és una organització que dona suport a la investigació destinada a comprende el medi ambient passat de la Terra per tal de fer prediccions per al futur.

Fundada en 1991 Pages es un projecte central de la International Geosphere-Biosphere Programme, i es finançat entre d’altres per les Fundacions Nacional de Ciencia dels U.S. i de Suissa. Les seves Pages arriben a mes de 5.000 investigadors de 100 paisos,

La subscripció, que es gratuita, es pot formalitzar des de la seva página web a:


També hi trobareu tots els números publicats fins ara, en lliure descàrrega.

L’agost del 2008 van dedicar una monografia de les Pages News (vol. 16, núm 3) a Advances in Speleothem Research, que m’he permés inserir-lo a continuación en format Scribd per facilitar-ne la difussió.



divendres, 4 de maig de 2012

La gran xarxa d’Itxina


En el darrer numero de l’excel·lent revista Karaitza publicada per Euskal Espelelogoen Elkargoa (núm 19 del 2011) és publica un interessant article d’en Iñaki Latasa del GAES de Bilbao sobre l’espeleogenesi de la Itxinapeko Sarea.

Els que hem tingut l’oportunitat de visitar Otxabide amb els seus grans volums tant en pous com en galeries no hem sabut com conciliar la gènesi d’aquesta gran cavitat freàtica i alhora de notable desenvolupament vertical.  Pues be, ara l’autor traça una hipòtesi genètica no tant sols versemblant, sinó profundament convincent tot i que suposa una excavació ascendent dels grans eixos verticals. Probablement es tracta d’un mecanisme més freqüent del que podria semblar i que cal que tinguem en compte al interpretar els grans sistemes subterranis.

Seguidament trobareu l’article reproduït pàgina a pàgina i finalment gràcies a les facilitats donades pels editors, afegim en format google docs, la versió integra de la revista.

 



dijous, 3 de maig de 2012

Cova Cambra

La Cova Cambra situada  la Mola de Catí és probablement la cavitat més coneguda del Parc Natural dels Ports. En aquesta ocasió, dijous 26.04.2012, fou visitada per un dels grups participants en el que denominem “Projecte Ports” ( Agustí, Dolors, José, Ricard i “Victor”) mentre altres companys es dedicaven a “trampejar” el proper l’Avenc dels Mamelons.

D’aquesta cavitat es pot trobar suficient informació a la xarxa, de la que us recomanem la publicada en l’Espeleoíndex i la del Catàleg de Ports de l'Espeleo Club de Tortosa.


En aquest post, potser un xic llarg, trobareu una selecció de les fotografies que vam fer, les imatges de fauna de l'Agustí amb una determinació que ens ha avançat l’amic Jordi Comas, i unes observacions sobre el color de les formacions, però abans, permeteu-me que us adjunti un interessant treball geomorfològic de l’Oscar Andrés publicat el 1966 a la desapareguda revista Geo i Bio Karst.

Via de la Sala

Via de la Galeria

Els colors de les concrecions
La negror dels espeleotemes de la sala ha estat tradicionalment atribuïda al sutge, considerant que es devien de fer fogueres a l’interior o era producte de la il·luminació amb torxes.  A mi se’m fa difícil d’admetre aquesta interpretació que considero sinó errònia com a mínim incomplerta. 
Constatem:
1.- L’ennegriment a la sala no està localitzat, partint d’un o diversos punts. Ho entapissa tot, terra, parets, gatoneres, concrecions i sostre. No hi ha restes de fogueres al terra. 
2.- Es tracta d’un fenomen comú a d’altres cavitats del Port, que també presenten grans superfícies ennegrides sense que hagin estat tan freqüentades.
Per tant. que és el que ennegreix?: Creiem que és el resultat d’infiltracions de diòxid de manganès, MnO2, ( el mateix utilitzat per donar color negre a les pintures rupestres). El manganès en alt estat d’oxidació no sembla haver reclamat tanta atenció dels científics com el del proper ferro. Amb el que sovint es troba associat en la natura.  Efectivament son els òxids de manganès i de carbó els que produeixen la coloració negra dels espeleotemes, tal com el òxids i hidròxids de ferro donen un color marró/groc/taronja a les concrecions, similar als colors derivats de les substancies húmiques. Per l’ull humà, es impossible distingir l’origen, només es pot fer amb infraroig, i per això caldria arrencar unes mostres, i entenem que tractant-se d’un parc natural necessitariem disposar d’un permís específic que no tenim.
Hi ha punts concrets on es mostra una successió de recobriments ataronjats, negres i novament ataronjats que ens parlen d’una notable alteració de les condicions ambientals, que fora prou interessant de poder estudiar amb profunditat.
Seguidament us mostrem unes imatges preses a la galeria SW on mostrem punts d’infiltració puntuals, sovint associats a fissures, que destil·len substancies ennegrides que clarament provenen de l’interior de la roca mare.
Un altre exemple ens mostra superposició alternada de nivells ennegrits en funció de les aportacions a llarg de l’estratificació.
Fins i tot en un conducte vertical podem trobar concrecions ennegrides sense cap vinculació al sutge, una evidencia clara que procedeixen dels “lixiviats” de les infiltracions que han transportat fins la cavitat.

Biologia subterrània
Diplopoda Julida Julidae gèn.? sp. ?

Diplopoda Julida Polydesmida Polydesmidae  Polydesmus sp. ?
Els Diplopods (Diplopoda) principalment els Julidae son uns grups interessants que donen abundants formes especialitzades en els hàbitats subterranis; aquests, els trobarem en zones humides en les que hi hagi restes vegetals en inici de descomposició, que es la seva font principal d' alimentació.
Insecta Diptera Limoniidae  Limonia sp. ?
Tan sols son conegudes a Europa 24 espècies d’aquests Dípters (Diptera), que freqüentment  solem trobar-los en les parets de les zones properes a les entrades de les cavitats i no gaire humides.
Insecta Coleoptera Carabidae Trechini  Paraphaenops breuilianus Jeannel 1916
El  Paraphaenops breuilianus va ser descrit per el Prof. R. Jeannel en el any 1916 dins del gènere
Trechus, mes posteriorment el mateix any, s’adonà de les fortes diferències existents amb aquest gènere,
creà sols per ell el gènere Paraphaenops.
Arachnida, Araneida, i possiblement del gènere Tegenaria ???,