Serra de Rubió i Cova del Petrecó

El dijous 29.12.2011 vam fer la darrera sortida de l’any anant de prospecció a la Serra de Can Rubió. Érem onze, Agustí, Dolors, José, Josep, Jordi, Lídia, Miquel, Ricard, Teresa, “Víctor” i “Visu”.

Seguint la tradició vam començar la jornada amb un esmorzar d’entrepans, en aquesta ocasió a la Masia de Can Llates de Collbató, on el Jordi i la Lídia aprofitaren per veure en un ordinador portàtil, imatges la fauna subterrània que colonitza les cavitats properes.

La Lídia (guia de la cova del Salnitre) ens havia subministrat la informació que un company seu tot passejant amb bici per la serra havia localitzat dues possibles cavitats per a nosaltres totalment desconegudes.

Aquest relleu de materials del triàsic (muschelkalk i buntsandstein) mostra una alternança de dolomies, calcaries, margues i lutites roges en bancs de poca potencia.

Ens passejarem per pistes, camins i corriols, inspeccionant torrents, cabanes i fonts, sense trobar cap fenomen interessant, potser no hem sabut localitzar l’indret precís, o potser el que va semblar un avenc era només un encaixament de la riera. Després d’unes hores de prospecció, és decidí deixar la recerca fins disposar-ne d’una informació més precisa. Assumpte pendent. Això si, gaudirem d’unes excel·lents vistes sobre el vessant meridional del relleu montserratí.

Majoritàriament es decidí anar a dinar, però després de l’àpat, encara vam ser quatre que ens dirigirem a la “propera” cova del Petrecó (Esparreguera) per a fer-hi unes fotos i posicionar-la amb major precisió.

Cova del Petrecó (2)

D’aquesta cavitat podeu veure un post anterior a l’Espeleoboc en aquest enllaç:

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/09/la-cova-del-petreco-esparreguera.html

Avenc Alex Serrano i Avenc Sacatapos

Avenc Alex Serrano.

Hi ha qui diu que al Garraf ja està tot vist, però els que hi vivim creiem que encara amaga molts tresors i que en el que al mòn de l'espeleologia refereix, encara té coses a dir. L'avenc de La Pleta n'és un bon exemple.

I el dia que l'Alex Serrano (alias Dalton) em va trucar dient que havia trobat un forat que tirava, tots dos vàrem pensar de seguida en La Pleta. "és un forat petit, però llenço una pedra i cau bastant, almenys sembla uns 20mts pel soroll...). Total que hi anàrem amb l'artilleria als pocs dies, acompanyats d'en Joan Ramia, amb l'il.lusió de trobar una gran vertical: "segur que almenys farà 40mts" ens deiem tot esperonant-nos.

Només ens calgué moure un gran bloc d'uns 300kg per tenir l'accés obert a l'avenc, i com que l'emoció i la por a que ens el "piqués" algú anaven a parts iguals, instal.làrem i cap avall, amb l'objectiu de començar la topografia. Poc pensàvem que ens duraria poc l'alegria i que als -16m de baixada tindriem la feina feta.....

Tot i que de poca fondària, té força concrecions a les parets de la base del pou, i en un dels pous annexes, hi han unes estalactites i alguna excèntrica. Per la baixada trobareu un parabolt de capçalera i una reinstal.lació a -5m. Recomanem sortir amb la corda des d'un arbre proper.
Tot seguit unes imatges del nou nat:

Avenc del Sacatapos.

Amb la inèrcia d'haver trobat una forat inèdit, en Joan i l'Alex tornaren la setmana següent a prospectar la zona, i trobàren un vell i no gairé visitat avenc, el Sacatapos. Repetirem l'operació i una setmana després tots tres hi anarem amb els estris de topografia, perqué l'avenc estava molt tapat i no estavem del tot convençuts de que fos un altre cavitat inèdita. Cap senyal de pintura a la capçalera, boca pràcticament tapada...així que netejada de boca i cap a dins!!!

Hi posarem un spit per seguretat, tot i que semblava desgrimpable. La boca es força estreta, la veritat es que la sortida és més còmoda sense material de progressió, però s'ha d'anar amb cura perqué la caiguda podria ser "dolorosa"...

La topografia ens confirmà que es tracta del Sacatapos, tot i que els 10mts de fondària que se li donen al Catàleg Espeleològic de Garraf, vol II  queden en -6,25mts realment:

Un avenc estret i petit, però amb una saleta penjada molt concrecionada, farcida de banderes, estalactites i estalagmites, i una ufanosa columna. A la base del pou una finestra al terra ens porta a una remuntada de 8mts en ramonage, força concrecionada també. I tot just a la banda contrària una altre saleta sense gran impòrtància ni atractiu, sobretot per la seva estretíssima entrada....

Tot seguit inserim en format scribd les fitxes amb les coordenades de les dues cavitats, i un mapa de localització de les cavitats del Fondo de La Pleta:

I finalment, un brindis per la feina feta, i aprofitem per desitjar-vos un feliç 2012!!!

Robert Shone

Novament ens plau presentar-vos unes imatges recents de l’admirat Robbie, on ens demostra un cop més el seu mestratge en la composició d’imatges del mon subterrani.

En aquest post he escollit uns enquadraments arriscats i dinàmics que ens mostren, dins d’un punt de vista sempre original, com incloure, moviment i perspectiva,

Una lliçó en cada fotografia.

Amb els meus millors desitjos per aquest any 2012.

Naica, la Cova dels Cristalls Gegants a Arte/France

Un altre “regal” d’aquestes festes, un documental de 55 minuts, realitzat per Ruben Korenfeld el 2008 i retransmés recentment per Arte France.



Bon any i força espele!