Finalment les precipitacions amainaren, però sorgí
un inconvenient que no havíem mesurat adequadament: la riera de Begues
presentava una crescuda fora de mida. La pista que es dirigeix cap el nostre
objectiu, travessa repetidament el que ara és un impetuós torrent, els primers encreuaments
els anem fent sense massa problemes, fins que el darrer ja només el passa i amb dificultats el vehicle mes preparat. Per
acabar d’adobar-ho s’ens desprèn una placa protectora dels baixos d’un altre
vehicle.
S’imposà un objectiu alternatiu, i vam decidir
escollir un petit pou que permetés fer un intent senzill per recuperar
l’activitat de “verticals” per un company que ha estat forçosament inactiu una
llarga temporada, ja que no té força en el braç dret. Decidim, per proximitat, anar a l’avenc de
les Banderes que darrerament hem visitat varies vegades per un projecte de
recerca bioespeleologica. Truquem al Jordi Comas per si podem recollir-li les
trampes que suposaven que encara tenia en la cavitat, però ens indica que ja
les ha retirat sense que s’hagi pogut capturar un coleopter fugisser del que es
té constància d’una antiga localització.
Les recents tasques de remoció dels blocs que
obturen una possible continuació fan molt inestable el transit pel con
d’enderrocs, de manera que les pedres poc consolidades en la seva nova situació
fan que fàcilment es precipiten de nou pendent avall. Ràpidament finalitzem la
visita, però no abans de què en Josep to removent el terra avui força humit,
xucles uns troglocharinus, que tot i no sent el que buscàvem, resulten poc
freqüents.
Per cert en Jordi va poder superar sense gaires dificultats el pou de
prop de 10m i el seu fraccionament de capçalera, el felicitem i ens felicitem: un més per
aquestes agradables incursions subterrànies dels dijous.
