diumenge, 4 de març de 2012

L’Avenc dels Corrals de Campgràs i la Cova del Pit-roig: dues noves cavitats al Garraf?


L’equip de espeleòlegs que habitualment col·laborem amb el projecte de catalogació d’en Jordi de Valles, ens anem trobant descobertes curioses, al menys des d’el nostre punt de vista. Ací us presentem dos casos de cavitats inèdites, que per lógica no haurien de ser-ho.

L’avenc dels Corrals de Campgràs.
La primera és la d’un avenc de 10 metres de fondària situat a la vora d’un camí, al costat dels corrals de Campgràs, anomenats pels espeleòlegs dels anys 70 “igloos”. Mans anònimes el van desobstruir fa com a mínim un parell d’anys.



Com veiem en fotos antigues del Pla del Campgràs, abans la vegetació no era tan exhuberant com ho és ara, i els dos pins encara perduren.


El famós Pla del Campgràs ho haviem vist sembrat de blat moro, utilitzat com a campament pels espeleòlegs, com a camp de futbol, per a trobades amb el seu “foc de camp”, també va ser el parking de les excavadores que van destrossar la nostra preuada Vall de Joan, emportant-se avencs mítics i maravellosos com el de l’Arcada Petita.
També és veritat que molta d’aquesta maquinaria pessant va caure en la batalla que rebels espeleòlegs lliuravem contra el Goliat de les administracions corruptes del franquisme ( i més tard dels sociates). La majoria de baixes de les excavadores van ser per vidres trencats, però també va haver-hi  que van saltar pels aires, circumstància que va fer que ens visitesin sovint les forces repressives que tenen per símbol el feix i l’espasa.



Els igloos, després de la gran masia abandonada de la Pleta, eren molt freqüentats per a pernoctar sota cobert. Quan s’acabava l’aigua (bé preuat sobre tot a Garraf), anaven a buscar-la per les amagades cucones dels pastors, i també omplien les cantimplores de la aigua bruta de la bassa del Campgràs i li afegien unes pastilles miraculoses que deien que depuraven l’aigua i que les utilitzava el “glorioso” exèrcit espanyol.


Aquests anys 70 van ser anys daurats per la espeleología barcelonina i del “cinturó vermell”. El Garraf s’omplia cada cap de semana d’una gentada d’adolescents espeleòlegs que amb pesades motxilles carregades amb els maleïts electrons, pujaven en corrua des de la petita estació de tren del Garraf, suant la cansalada de valent. Encara que contents per deixar per unes hores, el llibres o el taller, i gaudir a la muntanya d’una llibertat que no trobavem a la ciutat.
A la Pleta i al igloos es formaven improvisades assembles on tothom deia el que li pasava pel cap, que amb la joventut polititzada del moment eren sobre tot idees anarquistes en la seva majoria, alguns comunistas, independentistas i fins i tot falangistes. També eren recurrents els temes sobre la llibertat sexual, la marihuana i la religió.
Pero a tots ens unia una passió: la pràctica de la espeleología, per aixó després es quedava per pendre gerres de cervesa (eren de litre?) el diumenge a la tarda als porxos de la Plaça Reial.


Una exploració al Garraf era tota una aventura i un ritual, també si havia sort podies trobar alguna mossa interessant, i em consta que es van formar força parelles d’aquelles trobades.
Era un temps on existien grups amb noms com: LEGIA, SCORPIOS, JERICO, ETA, i altres de curiosos que la meva memòria no recorda. També hi havia espeleòlegs de mots mítics com Mustafa, Ali-Puto, Pies negros. Grups i gent que semblava que unicament existía al Garraf i eren generadors de incomptables anècdotes unes reals i altres de imaginàries.

Bé, després de la parrafada nostàlgica, que en part ha sigut gràcies a l’amic Luís Prieto del JERICO que m’ha fet viatjar en el temps amb unes vivències comunes per a molts espeleòlegs, i per a recordar que pot ser aquest nou avenc esta situat a la zona utilitzada, pels que pernoctaven als igloos, com a letrina. Per tant ben concorreguda, i per aixó te molt de mèrit que els nostres anònims exploradors hi haguin trobat un forat i se hi haguin esforçat en desobstruir-lo, sent actualment un lloc també molt visitat, ja al costat passa un petit caminet.

Cova del Pit-roig
La segona cavitat es una petita cova també situada al costat d’un camí, aquest molt fressat pels espeleòlegs que van a visitar el bonic pou de l’avenc Joan Cabeza


Aquesta cova de 8 metres de recorregut, també sembla haver passat desapercebuda, segurament per les seves petites dimensions; quantes vegades entrava algú a dins burxat per la curiositat i sortia amb la frase de: aixó no tira, es un pot!.

Enric Porcel.

dissabte, 3 de març de 2012

La fauna de la Krubera


Després de la troballa del coleopter catops cavicis que vam comentar en un recent l’article, novament la fauna de la georgiana cavitat més fonda del mon està d’actualitat. Hem llegit a la premsa amb una evident dosi de sensacionalisme que s’ha batut el record de l’animal que viu a mes profunditat de la terra. Es tracta d’un col·lembol el Plutomurus ortobalaganensis localitzat a -1.980 de profunditat a la Krubera-Voronja. Segons es diu supera l’anterior “marca” que ostentava amb -500m un altre col·lembol el Ongulonychiurus colpus.


Es clar que aquestes noticies son poc precises, en primer lloc caldria explicar que es tracta d’animals “terrestres”, ja que sabem hi ha fauna marina a molta major profunditat en les fundaries abissals. Però fins i tot dins de les situades a terra ferma s’obliden de la Halicephalobus mephisto un nematode que es troba a -3.600m en les aigües d’una mina d’or sud-africana.



Tot i això, es clar que la troballa a la Krubera és una excel·lent noticia, fruit del treball dels especialistes ibèrics (Museu Història Natural de València i de la Universitat Portuguesa d’Aveiro) que continuen aportant dades sobre aquests extremofils. A banda del Plutomurus, també han localitzat a -1.600 la Schaefferia profundissima i a -100 la Deuteraphorura kruberaensis i la Anurida stereoodorata, tots ells descrits per Rafael Jordana i Enrique Baquero de l’Universitat de Navarra.

Realment aquestes fondàries son força relatives, tant per que la boca de la cavitat es troba a gran altitud, com pel fet de què aquests insectes per la seva mida viuen perfectament a la xarxa de fissures que a nosaltres ens resulten inaccessibles i que connecten, les cavitats penetrables pels espeleòlegs, per vies que ens son totalment alienes.



Nota anterior a l'Espeleobloc


divendres, 2 de març de 2012

La gegantina galeria de Vietnam


En diverses ocasions hem tingut oportunitat de dedicar algun post a la Hang Son Doong, ja ens disculpareu, però no ens cansarem mai d’admirar aquesta enorme galeria, avui hi tornem per comentar el DVD sobre aquesta cavitat que ha editat la National Geographic Channel amb el nom de Wold’s Biggets Cave, que tot just acabo de rebre.



Mes a baix, trobareu que he inserit una versió extreta del YouTube, probablement en una qualitat inferior, però tal vegada suficient per fer-vos una idea de si paga la pena la seva adquisició, que jo recomano tant pels col·leccionistes com per a tothom que vulgui disposar de l’obra original.





World's biggest cave
45 minuts



Un altre vídeo on s'expliquen les dificultats per fotografiar i produir un documental d'aquesta complexitat  explicades pel seu propi autor.

Vietnam's Infinite Cave
Peter Carsten
25 minuts



dijous, 1 de març de 2012

Forat de l’Or, 18 de febrer 2012


Ens tornem a trobar a la boca d’entrada d’aquesta cavitat, aquesta vegada amb: Jordi Miró, Jordi Yherla (fill), Ferran Marquès, Xavier Soler, Imma Mochón, Laura Vera, Sasha, Vanessa Sanchez i Antonio Cantos, Carles Ramoneda i Jonathan Alcantara.

Creiem que el  “forat de l’or” té un recorregut força llarg i l’empresa que volem dur a terme avui és força ambiciosa, així que, avui anem amb més material.


Amb tot el material dins i equipats, iniciem la immersió pel sifó nº 2 (Sifó principal), arribant a la galeria aèria “Ferran Marquès”. Ens treiem els equips i portem el material fins l’entrada del sifó de la galeria “Ibèrica”.


És un recorregut aproximat d’uns 80 m. que no suposa gaire dificultat. Ens equipem i iniciem la immersió per aquesta galeria fins arribar al final de la línea marcada deixada el 12 de febrer. Enganxem línea nova i comencem el recorregut cap  al  desconegut, en Joel utilitza el propulsor i va prenent apunts per desenvolupar la topografia i en Jordi va instal·lant el fil tot seguint el recorregut sinuós d’aquesta galeria, la “Iberica”, tot descobrint diferents bombolles d’aire que es podrien utilitzar en cas d’emergència.
La galeria “Ibèrica”, després d’un recorregut de uns 450 m. ens porta a un altra galeria aèria que li hem ficat el nom de “Diego Ferrer”, en memòria d'aquest destacat espeleòleg. És una galeria de més de 200 m2.




Suposem que aquesta Galeria queda totalment inundada quan la cavitat entra en càrrega. Un cop més, ens tornem a treure els recicladors, les ampolles de emergència, el propulsor i, a peu, iniciem el recorregut per aquesta galeria. A primera vista no trobem  continuïtat, i ens envaeix certa sensació de decepció, per dins ens preguntem: s’acaba aquí? .....no pot ser !!! , però sorpresa!!!!... al remuntar uns metres a la diaclasa que li dona forma a aquesta part de cova apareixen uns pous al terra de la galeria, fent-se evident la continuïtat de la cavitat.


Al primer pou, amb un diàmetre de 2 m i una alçada fins l’aigua de 1,5 m.,  se li aprecia una fondària estimada d’uns 8-10 m., i per les marques de corrent que té per un dels costats imaginem  quina serà la direcció que pren de nou la cavitat. Aquest sembla ser el més accessible per continuar l’exploració.
El segon i tercer pou estan dins del que podríem descriure com una petita gruta que es forma en un fort pendent ascensional. En la direcció que els trobem,  creiem que estan comunicats amb el primer pou , la qual cosa ens fa imaginar que es tracta d’un nou sifó.


L’entrada al primer pou per continuar l’exploració  és relativament fàcil, tan sols s’ha de fer un salt de 1,5m, però la dificultat de poder sortir amb seguretat ens fa decidir  que és millor tornar un altre dia amb el material adient per salvar aquest petit entrebanc. Fem algunes fotos i estudiem les opcions per poder muntar algun tipus d’instal·lació, més tard decidim retornar,  ja que els nostres companys ens estan esperant a fora i el temps que havíem acordat s’està esgotant. Hem estat 4 hores i mitja dins l’aigua i sabem que ens espera un caldo calent que ens han preparat els nostres companys.

Una vegada més, agraïm a tots els companys la seva col·laboració per fer possible aquesta exploració, així com a "Divertug" per haver-nos cedit un dels seus propulsors.

Joel Borrazás & Jordi Yherla
GEB


Enllaç a l'anterior article d'aquesta renova exploració del Forat de l'Or
http://www.espeleobloc.blogspot.com/2012/02/novetats-al-forat-de-lor-terradets.html

Nusos (Mirkogeo1961)








dimecres, 29 de febrer de 2012

La conquesta dels abismes (1982)



Novament tot responent al lector que signa com a Marc inserim un vídeo d’Alain Baptizet, aquest prolífic cineasta que en els anys 70-80 filmà en 16mm uns 25 documentals sobre espeleologia.

També aprofitem per aclarir el sentit de la curiosa imatge que encapçala el nostre post del 28.03.2009. 


Segons ens explica el propi Baptizet, el tub respirador que era d’us comú pels submarinistes, era una bona solució per exhalar la respiració, en un ambient tan saturat com el subterrani, sense cobrir de baf els objectius.


La conquête des abîmes (1982)
1er. Festival Internacional de Cinema Espeleologic, premi a la millor pel·licula en 16mm
Alain Baptizet
50 minuts

Dos milers d'articles a l'Espeleobloc


Ja s'han editat dos mil articles a l'Espeleobloc!


El diumenge 27 de setembre de l'any 2009 es va editar l'article Article número 1.000, en commemoració d'aquesta gesta. Aquests dies queda doblada la quantitat. Ja en són 2000! Si això ja és una gesta, més ho és encara el que cada dia s'ha anat publicant com a mínim un article (i ja fa quasi cinc anys!). Això no està a les mans de tothom!

L'Espeleobloc va néixer el dilluns 16 d'abril de l'any 2007 amb l'article CHINA Beneath The Wall, en que incloïa un vídeo-reportatje anglès sobre una expedició espeleològica a la Xina.



El dia 20 d'octubre del 2009, 930 dies després, s'arriba a l'article nº 1.000, el que representa l'edició de més d'un article per dia, més exactament 1,07.

A finals de febrer d'aquest any 2012, 1780 dies després, s'arriba a l'article nº 2.000, el que representa l'edició de més d'un article per dia, més exactament 1,11.

Si comptem només el segon miler, durant els 850 dies, els articles editats per dia són 1,17, un 9,3 % més que durant el primers 1.000. La producció va a més!

Dels 2.000, uns 175 o bé han estat editats directament pels col.laboradors o suggerits/enviats al Víctor, que en aquest cas també els ha editat ell. En realitat tot això només representa el 8,7 del total. La resta se la treballa ell tot sol. Té una extraordinària capacitat de cercar noticies i informació per tot arreu!






Recordem-nos que l'any 2009 es va concedir a l'Espeleobloc el Premi Font i Sagué de divulgació 2008 de la Federació Catalana d'Espeleologia.

El nostre agraïment al company Josep Pastor per subministrar-nos les seves fotos.

Víctor: Rep el nostre reconeixement per les dues mil grans labors més teves.

dilluns, 27 de febrer de 2012

L’avenc del GIEM


Ja feia temps que volíem coincidir amb els companys montblanquins Joan Pellicer i Ramon Pasqual, tots dos del Grup d'Investigacions Espeleològiques Montblanc, descobridor de la cavitat i tantes d’altres troballes a la comarca, per tal de fer-hi una visita conjunta. Però tot i la bona predisposició de tothom, vist que era molt complicat coincidir un dijous, finalment el 23.02.12 anàrem pel nostre compte. En aquesta ocasió érem set: José, Josep, Juli, Montse, Oleguer, Ricard i “Víctor”.

Localització
D’entrada semblava una localització problemàtica, ja que no teníem unes coordenades actuals. Però contràriament a tot pronòstic fou una caminada molt directa. Deixarem els vehicles, just d’on parteix un caminet amb un gran rètol tombat al terra. Aquesta sendera ens duu sense pèrdua a les escletxes de la Febró, que voregem i seguim endavant, en una bifurcació agafem la variant que remunta un turó, i continuem fins unes roques en disposició circular amb un piló central foradat (potser d’un antic rètol), pocs metres endavant a l’esquerra del camí veiem una gran fita que ens orienta, entre la vegetació cap a una depressió paral·lela al cingle on s’ubica la boca de la cavitat. En total uns 20 o 25 minuts de camí.


Visita
Es tracta d’una cavitat de les denominades tectòniques d’una considerable complexitat, En la topografia del SIS se li assignen 718m de recorregut i -53m de desnivell, tot i que al rètol pintat a la boca indica 890 i -53. Aquest conjunt de galeries-esquerdes que formen pisos superposats separats per encastament de blocs, permeten davallar a nivells més baixos per diversos pous. Nosaltres vàrem baixar tres de gairebé consecutius de 6, 8, i 8 m per on travessant passos estrets i una gatera, anàrem fins la sala de -50 per on s’accedeix a un racó concrecionat. La fracturació dels espeleotemes evidencien la neotectònica local generada posteriorment al reompliment estalagmític.


Biologia subterrània
Vam recollir aranyes Meta, coleòpters cavernicoles, i vam identificar rinolòfids. El ratpenats els vam trobar força dispersos, tant aillats com agrupats en el sostre de la sala.


Avenc i coves de la Febró
Els amics Julio i Montse, que disposaven de més temps, van aprofitar per fer-hi una visita a les esquerdes de la Febró.