Abisso W le Donne

Expedició hivernal a W le Donne –avenc Visca les Dones-  (Grigna, Lecco, Lombardia, Itàlia), el desembre 2011. El vídeo d’aquesta exploració de 4 dies de durada amb un campament interior, durant la que ha estat explorat i superat el sifó terminal situat a -1.150m. oferint bones possibilitats de continuació.

La boca es situa a 2.170m i la sorgencia, el Fiumelate a Varenna a 250m.

Durada 7 minuts

Direcció muntatge: Fabio Bollini

Selecció de petits vídeos que es troben a la xarxa:

Una boca que bufa

Accés amb neu

Galeria freàtica a -30m

El freàtic de -1.100m.

El pou de 30m a -1.120m.

Carstogènesi i paleografia al Gard

Ens plau inserir dos treballs de geomorfologia càrstica occitana d’en Joël Jolivert, i Joël Jolivert i Claude Martin, sobre l’excavació i carstificació de la vall de la Ceze i les seves relacions amb l’assecament de la Mediterrània al Messinià (5,9/5,3 milions d’anys) i l’erosió regressiva corresponent.

Les xarxes de cavitats relacionades i la seva espeleogènesi son analitzades en aquests treballs de paleografia mio-plocenica que ens aporten models de comparació per comprendre també els nostres carsts.

La Flama a la Cova de les Meravelles

La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és celebra en commemoració de la mort de Pompeu Fabra. Aquesta Flama, que representa la nostra llengua. L’encengué la fe, la portà l’esforç, i la manté la voluntat d’un poble. Enguany coincideix amb el 80è aniversari de les Normes de Castelló i amb l’Any de la Paraula Viva.

Els bons amics de l’Espeleo Club Castelló ens inviten a participar en un dels actes que organitzen a la Cova de les Meravelles. Aquí teniu la seva proposta:

Hola companyes i companys:

En aquesta carta l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.

Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.

I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.

I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.

La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.

Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.

A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.

Aprofito la present per saludar-vos cordialment.

¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!

Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)

Descripció de la cavitat

extreta de. http://gim-elx.site88.net/meravecs.htm

Boca principal formada per enfonsament de la volta i que dóna pas entre blocs a la Sala Principal, amb blocs caiguts del sostre i una columna al N tallada artificialment. De la part més baixa ix la Galeria Principal, amb una orientació NO-SE, totalment horitzontal, amb pisos estalagmítics, encara que els primers 50 m tenen el pis de ciment (artificial).

Hi ha restes d'activitat erosiva en tota la galeria, fonamentalment al sostre i presenta diverses columnes. Cap a la meitat de la galeria hi ha un sistema perpendicular, N-S. Cap al N hi ha la galeria de l'ànec, una xarxa de 150 m de recorregut d'origen tectònic, sense formacions i en estat de descalcificació. Cap al S tenim la part major de la cavitat, amb 5 sistemes diferents: galeries de la Rata Penada, galeria de la Segona Boca, Zona del Laminador, xarxa de la CHX (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i xarxa de Maria Cristina.

Les galeries de la Rata Penada tenen més recorregut que les de l'ànec, encara són de característiques semblants, són molt estretes i altes, amb el sòl ple d'argila. La galeria de la Segona Boca amb la de la Tela formen els sistema principal. Es tracta d'un un estrat de calcàries margoses i amb influència freàtica molt més accentuada. A la part alta té una 2a boca a l'exterior.

A la fi i cap al S, després d'una olla de gegant de sòl argilenc, arribem a la Zona del Laminador, més concrecionada que la resta de les xarxes i circula paral·lela a la galeria de la Segona Boca, al mateix estrat, però en sentit contrari. La xarxa de la CHX és un sistema de galeries entre blocs i en ocasions entre esquerdes eixamplades per erosió. Cal ressaltar una perfecta secció claviforme i diversos tubs a pressió, que demostres l'activitat freàtica que hi hagué durant els processos evolutius de la cavitat.

En la Zona Est de la Xarxa CHX neix una galeria que baixa a l'estrat inferior, on hi ha la Xarxa Maria Cristina, que assoleix el nivell de l'embassament quan aquest està més alt, per la qual cosa l'aigua ha aconseguit buidar les galeries anteriorment farcides de sediments al·lòctons i que curiosament encara es troben al sostre per no arribar-hi l'aigua. Aquesta zona i la CHX és la més laberíntica i de major variació morfològica de tota la cavitat i és el punt més llunyà de la boca principal.

Fotos: Almela

Espelunga de Meyodiya 4 i 5 de gener 2012

Galeria dels Professionals

El passat dia 3 de gener en Josep Colomo i Francesc Subirana (SIE de CEA) juntament amb en Luis i Jesús Almela (Espeleo Club Castelló) el “Mediodia Team”, van desplaçar-se al massís de Vernera (Aragües del Puerto – Jaca) per tal de fer una entrada al Sistema de la Peña de Mediodía i seguir amb un dels molts fronts d’exploració que resten pendents a l’apreciat sistema.

Al vespre del dia 4, i un cop al destí, després de comprovar que les temperatures de la zona eren molt elevades per l’època de l’any, decidiren que efectuarien entrada per la boca intermèdia del sistema, l’Espelunga de Meyodiya, doncs la boca d’accés habitual (Pozo alto de la Chorrota) en condicions climàtiques semblants, ja els havia “regalat” entrades prou dures de fred i humitat.

El dia 4 al matí (a les 11h aprox.) després de preparar el material entre pluges intermitents, decidiren fer camí cap a l’Espelunga  entre congestes de neu “dura-primavera” proveïts de dos trepants, uns 120 metres de corda i material vari d’instal·lació/escalada. L’entrada perseguia dos objectius clarament definits, d’aquesta manera els 4 integrants progressaríem units fins al pou d’enllaç amb el nivell superior del sistema, punt on cada parella es dirigiria al seu front d’atac.

Per un cantó, els germans Almela (Luis i Jesús) es dirigirien a la Galeria del Contacte, on en el seu punt terminal la fractura s’estreny i en cal repassar la possible continuació per un nivell superior. Per altra banda, en Colomo i en Subi es disposarien a finalitzar l’escalada del segon ressalt del pou paral·lel al “Chupa-Chups”, per tal d’accedir a la finestra del seu extrem superior.

Als voltants de les 13h del migdia feren entrada al sistema i després de superar les diverses dificultats d’aquest recorregut (com el mític i simpàtic Pas dels Tortosins) i un cop arribats al punt d’enllaç amb els nivells superiors del sistema, cada grup es dirigeix al seu front d’exploració predilecte.

Sala del Guix

Després de fer un magnífic recull fotogràfic del recorregut d’accés al seu destí i de superar les dificultats que possibiliten l’entrada a la Galeria del Contacte amb els seus petates de dimensions desproporcionades.... peró deixem que sigui el propi relat d’en Jesús i Luis que expliquin la seva exploració:

“La galeria del Contacte, que parteix de la sala del Guix es dirigeix recta com un fil cap a la paret Nord del massis, quedant la punta a un centenar de metres de la pròpia paret. La galeria te diferents zones, una primera amb marques d'erosió, amb morfologies freàtiques. Un poc més avant , desprès de passar uns estrets passos arribem a una zona d'origen tectònic amb bona amplària però que als pocs metres va estretint-se, tenint que passar per unes estretors selectives que ens situen en una zona de meandres amb formes d'erosió, formant petites terrasses. Aquesta zona dona pas a una última zona morfològicament diferent amb galeries mes grans, que formen sales clàstiques amb gran cantitats de blocs. Aquest últim tram te un caràcter ascendent i esta condicionat per el bussament dels estrats, d'uns 35º cap al nord.

En aquesta zona regalima un poc d'aigua procedent de varies filtracions del sostre. Aquesta galeria s'estreteix poc a poc i va ascendint en rampes fins arribar a un punt on es colmata per terra i blocs, trobant la continuació de la fractura en vertical on vam intentar pujar però la naturalesa de la roca, molt descomposta va fer fracassar els intents. Aquesta important fractura que constitueix la galeria del Contacte passa just per baix (uns 200 metres) dels avencs de la plataforma superior, pel que pensem que pot ser un dels punts de possible unió entre els avencs superiors i la resta de la xarxa subterrània. Com a fet curios, en aquesta galería s’observare guano i un esquelet de rat-penat.”

 

Entretant en Colomo i en Subi es disposaren a escalar el que podria ser l’últim ressalt del pou paral·lel al mític pou “Chupa-Chups”, del qual, el ressalt precedent (d’uns 60 m d’alçada) havia estat escalat l'hivern anterior. Després d’una intensiva escalada artificial amb l’ajuda d’una barra Raumer i de l’estalvi de bateria que proporcionen els Multy-Monty Ø7.5mm, assoleixen la part superior de la paret vertical d’un dels extrem de l’esmentat ressalt. Un cop instal·lats 80 metres nous de corda fix i amb l’esgotament de la maratoniana jornada d’escalada, comproven que encara resta un petit ressalt desplomat d’uns 7 m d’alçada per assolir el nivell superior i comprovar que ens ofereix la finestra que s’aprecia a l’extrem superior d’aquest immens pou.

Un altre cop units (a la base de l’escalada), els quatre integrants de la prospecció desfan les galeries que els separen de la boca acusant en més o menys mesura l’esgotament de la jornada, sortint a l’exterior al voltant de les 4h de la matinada del dia 5, per tal d’afrontar el descens fins al refugi, el qual, encara els deparava alguna dificultat en forma de neu glaçada.

Temps passat sota terra: 15 hores.

Subi i Almela

Endins 35

Com el millor regal de reis, he rebut el darrer número d’Endins, la publicació d’espeleologia de la Federació Balear d’Espeleologia, i alhora monografia 17 de la Societat d’Història Natural de les Balears.

És tracta d’un extraordinari exemplar titulat El Carst, patrimoni natural de les Illes Balears, que constitueix una esplèndida posada al dia dels coneixements actuals sobre aquesta preuada riquesa natural.

Els seus editors, Francesc Gràcia, Joaquin Ginés, Guillem Xavier Pons, Antelm Ginard i Damià Vicens, ens ofereixen un bell volum, que sens dubte constituirà una obra de referència inexcusable, aplegant en vint-i-cinc articles, tot un ventall de col·laboracions dels especialistes illencs.

ISBN  0211.2515

368 pàgines

Novembre 2011

Logotip de les Jornades. Autor: Miquel Trias

Les grans cavitats

Després d’aquesta nota preliminar, en els propers dies, voldria referir-me amb més detall a algun dels articles que mes m’han interesat.

Recordeu que a la web del RACO  (Revistes Catalanes amb Accés Obert) es poden trobar els Endins anteriors en format pdf . http://www.raco.cat/index.php/Endins

 

Projecte Meta menardi (2)

Aclaracions sobre el Projecte Meta menardi:

En un anterior bloc del 18-12-2011 i sota el títol Projecte Meta menardi es va reproduir un escrit del company Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) en que es donava a conèixer un treball a nivell europeu per ampliar els coneixements sobre aquesta aranya que trobem habitualment en moltes de les cavitats que visitem.

L’Enric Porcel, Vocal d'Ecologia i Protecció del Medi Ambient de la Federació Catalana d'Espeleologia, ens ha fet arribar algunes qüestions sobre aquest projecte, derivades d'unes consultes que li han fet grups espeleològics catalans:

   -És un projecte que té una fiabilitat i un rigor científic?
   -No serà una captura excessiva?
   -A on s'ha de portar el material?

Ens hem posat en contacte amb l'espeleòleg-biospeleòleg Dr Carles Ribera, Professor Titular de la Unitat d'Artròpodes de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, que posseeix una gran especialització en els araneids, per saber que ens en pot dir de tot això.

Ens diu en Carles: (La conversa està resumida)

"Aquest projecte té tota una base científica. Al seu darrera hi ha la European Society of Arachnology, qui ha derivat el tema a cadascun dels grups que té a diferents països, en el nostre cas al Grupo Ibérico de Aracnología. Jo, que sóc membre de tots dos, em vaig oferir per identificar el material recol·lectat. El material que rebré serà estudiat a Barcelona, a la Universitat. En altres països europeus, cada grup nacional estudiarà el seu material i al final hi haurà un treball conjunt per conèixer amb exactitud la distribució europea.

El material que es necessita no és molt abundós, amb un sol exemplar per cavitat, guardat en alcohol de 96º i un total de 3 o 4 cavitats per massís o unitat geogràfica ja és més que suficient. El tema fotos serà un complement. No són indispensables ja que amb fotos no es pot determinar amb absoluta seguretat l'espècie. Hi ha caràcters que no són constants i a més, es barregen entre les dues espècies. L'únic que hi ha segur és veure els genitals de cada individu i a més han de ser adults, ja que si encara són juvenils els seus caràcters de separació encara no estan definits i s'ha de recórrer a comparar els seus ADN.

A Catalunya , tot i no ser molt fiable, en relleus per sobre dels 500 m es troba la M. menardi i per sota del 500 m, la M. bourneti. Tot i així, entre els, per exemple, 900 i 1.000 m, hi hem localitzat les dues espècies. Que, que en tinguem coneixement, no conviuen les dues en una mateixa cavitat, ja que una colònia desplaça l'altre.A la zona de muntanya hi sol viure la menardi i a la zona litoral la bourneti. En zones del Pirineu hi viu la M. menardi, tot i que no sobrepassa els 1.200 m. Les dues espècies, tot i tenir unes claus de determinació, es poden confondre amb certa facilitat, ja que els seus caràcters no són sempre constants. Per determinar amb seguretat les dues espècies han de ser exemplars madurs i examinar els seus genitals. En el cas que siguin individus juvenils, no queda més remei que extreure i comparar els ADN de tots dos."

En resum:

Tot seguit donem una serie de de respostes i directrius:

-Un sol exemplar per cavitat, triant el més gran que veiem per així assegurar que es tracta d'un exemplar madur.

-Cavitats per massís: Com a molt 3 o 4 cavitats per unitat geogràfica. Ho expliquem: Per exemple en el cas de Garraf, amb 3 o 4 cavitats i un sol exemplar de Meta per cavitat, JA ÉS SUFICIENT. Naturalment millor si estan regularment repartides dins la seva geografia, es a dir, que no siguin cavitats molt properes. Un altre exemple: Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Ports de Beseit, etc. que seguirien amb 3 o 4 cavitats per massís. En el cas de relleus de gran longitud o extensió, com pot ser el Montsec, Boumort, Pirineus, etc, seria bo tenir material de més cavitats, però sense exageracions i sempre de cavitats distanciades.

-Les captures s'han de conservar en alcohol de 96º, del que normalment tothom té a la farmaciola de casa. No es pot utilitzar l'alcohol de 70º en el que, de sempre, hi guardem altres captures. Insistim en que per poder obtenir l'ADN, L'espècimen ha d'introduir-se en un tub amb alcohol de 96º, del que en diem "de donar injeccions".

-Fotografies: Podem fer fotos, el que passarà a enriquir els arxius, però només amb les fotos NO ES POT DETERMINAR AMB SEGURETAT DE QUINA ESPÈCIE ES TRACTA. S'HA DE CAPTURAR UN INDIVIDU.

-Recordem que s´ha de respectar la normativa vigent de limitacions o prohibicions de captura en zones protegides

-Per no fer una cacera desproporcionada s'hauran de controlar les captures. En principi, tot i que encara no està definit, els recol·lectors dipositarien el material al Departament d'Ecologia-Biospeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia, qui a la seva vegada podria facilitar material de captura als que ho necessitessin. Al mateix temps, per que cada grup espeleològic i/o recol·lector conegui les captures globals de tothom i no es repeteixin innecessàriament, s'està preparant una base de dades fàcilment consultable amb un mapa de Catalunya amb la posició i un llistat de les cavitats de les que ja s'hagi aconseguit material.

De moment es pot consultar la base de dades (en construcció) en aquest mateix bloc, a la pestanya Projecte Meta menardi de la pàgina principal.

En quant els temes de recepció del material i la base de dades estiguin resolts del tot, es comunicarà convenientment.

El company Josep Pastor ens ha cedit algunes de les seves magnifiques fotografies de fauna viva.

Avencs del Pla de les Basses

Dijous 05-01-2012, visita de tres cavitats del Pla de les Basses, Gavà, massís de Garraf. Ens ajuntarem 13: Cristina, Enric, Dolors, Jaume, Joan, José, Josep, Jordi, Miquel, Ricard,  Tere, “Víctor”i “Visu”.

L’objectiu de sortida era avaluar l’interès de continuar l’estudi de les restes paleontològiques localitzades en l’avenc de la Pepi i en els propers avencs de la Llosa i del Marianet, comptant amb la presència del Joan Madurell membre de l' EC Sabadell i investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Avenc de la Pepi

Tal com dèiem en l’article de la nostra darrera visita, voldríem eixamplar el pas estret, però esperarem una data més convenient quan puguem comptar amb el company Alex Serrano.

Podeu veure el post del 14.11.2011 en aquest enllaç:
 http://espeleobloc.blogspot.com/2011/11/avenc-de-la-pepi.html

Avenc de la Llosa

Recol·lecció de fauna

Avenc del Marianet

El dens embardissament feia feixuga la tasca d’aproximació d’un forat a l’altre.

Les restes ossies localitzats superficialment al fons de l’avenc sembla ser que son de fauna actual.

A la planta de -26m vam trobar una perdiu viva, probablement es va precipitar poques hores abans.

Davant de la nostra presència és va refugiar arraulida en un racó, fins que l’Enric la va agafar, i dins del sac la va treure a l’exterior, on va fugir esmaperduda sense tenir temps de donar-nos les gracies.

Com comenten els companys de l’Espeleoíndex, i constatareu per les fotografies de les corresponents boques, probablement va haver una errada, consistent en la permutació dels noms, entre l’avenc de la Llosa i el del Marianet.

Efectivament el Marianet te una gran llosa a la boca i contràriament en el de la Llosa no en te cap. Cal considerar que totes dues cavitats van ser explorades i topografiades per Joaquim Montoriol el mateix dia 26.01.1949 i per això, i per fet que no van dibuixar la llosa d'entrada, sembla molt probable que va haver una transposició de noms, que hores d’ara no ens atrevim a corregir, però cal deixar constància per evitar la confusió entre ambdues cavitats.