dilluns, 2 de gener de 2012

Avenc Alex Serrano i Avenc Sacatapos


Avenc Alex Serrano.

Hi ha qui diu que al Garraf ja està tot vist, però els que hi vivim creiem que encara amaga molts tresors i que en el que al mòn de l'espeleologia refereix, encara té coses a dir. L'avenc de La Pleta n'és un bon exemple.

I el dia que l'Alex Serrano (alias Dalton) em va trucar dient que havia trobat un forat que tirava, tots dos vàrem pensar de seguida en La Pleta. "és un forat petit, però llenço una pedra i cau bastant, almenys sembla uns 20mts pel soroll...). Total que hi anàrem amb l'artilleria als pocs dies, acompanyats d'en Joan Ramia, amb l'il.lusió de trobar una gran vertical: "segur que almenys farà 40mts" ens deiem tot esperonant-nos.


Només ens calgué moure un gran bloc d'uns 300kg per tenir l'accés obert a l'avenc, i com que l'emoció i la por a que ens el "piqués" algú anaven a parts iguals, instal.làrem i cap avall, amb l'objectiu de començar la topografia. Poc pensàvem que ens duraria poc l'alegria i que als -16m de baixada tindriem la feina feta.....


Tot i que de poca fondària, té força concrecions a les parets de la base del pou, i en un dels pous annexes, hi han unes estalactites i alguna excèntrica. Per la baixada trobareu un parabolt de capçalera i una reinstal.lació a -5m. Recomanem sortir amb la corda des d'un arbre proper.
Tot seguit unes imatges del nou nat:


Avenc del Sacatapos.

Amb la inèrcia d'haver trobat una forat inèdit, en Joan i l'Alex tornaren la setmana següent a prospectar la zona, i trobàren un vell i no gairé visitat avenc, el Sacatapos. Repetirem l'operació i una setmana després tots tres hi anarem amb els estris de topografia, perqué l'avenc estava molt tapat i no estavem del tot convençuts de que fos un altre cavitat inèdita. Cap senyal de pintura a la capçalera, boca pràcticament tapada...així que netejada de boca i cap a dins!!!


Hi posarem un spit per seguretat, tot i que semblava desgrimpable. La boca es força estreta, la veritat es que la sortida és més còmoda sense material de progressió, però s'ha d'anar amb cura perqué la caiguda podria ser "dolorosa"...

La topografia ens confirmà que es tracta del Sacatapos, tot i que els 10mts de fondària que se li donen al Catàleg Espeleològic de Garraf, vol II  queden en -6,25mts realment:



Un avenc estret i petit, però amb una saleta penjada molt concrecionada, farcida de banderes, estalactites i estalagmites, i una ufanosa columna. A la base del pou una finestra al terra ens porta a una remuntada de 8mts en ramonage, força concrecionada també. I tot just a la banda contrària una altre saleta sense gran impòrtància ni atractiu, sobretot per la seva estretíssima entrada....


Tot seguit inserim en format scribd les fitxes amb les coordenades de les dues cavitats, i un mapa de localització de les cavitats del Fondo de La Pleta:




I finalment, un brindis per la feina feta, i aprofitem per desitjar-vos un feliç 2012!!!


diumenge, 1 de gener de 2012

Robert Shone


Novament ens plau presentar-vos unes imatges recents de l’admirat Robbie, on ens demostra un cop més el seu mestratge en la composició d’imatges del mon subterrani.

En aquest post he escollit uns enquadraments arriscats i dinàmics que ens mostren, dins d’un punt de vista sempre original, com incloure, moviment i perspectiva,

Una lliçó en cada fotografia.


Amb els meus millors desitjos per aquest any 2012.

Naica, la Cova dels Cristalls Gegants a Arte/France


Un altre “regal” d’aquestes festes, un documental de 55 minuts, realitzat per Ruben Korenfeld el 2008 i retransmés recentment per Arte France.



Bon any i força espele!

dissabte, 31 de desembre de 2011

Rescat a l’Omber



Anna Bonini de 37 anys, espeleòloga italiana que amb els seus companys d’equip, estava explorant la cavitat Omber en banda al Büs del Zel  (20 quilòmetres de recorregut i -430 de fondària) a l'Altiplà Cariadeghe – Brescia, el dissabte 12.11.2011 quan a 250m de fondària es va fracturar el turmell esquerre en relliscar i precipitar-se en un tram de 3 metres. Vist que no podia moure’s en aquesta situació, tres companys van sortir per demanar ajuda, mentre que els altres dos es va mantenir prop d'ella i animant-la i proporcionar-li els primers auxilis.


Alertat el grup de socors, a les 20h del diumenge 13.11 l’equip de CNSAS (Cos Nacional de Rescat Alpí i Espeleològic) ha entrat a la cavitat. Però, les condicions de la  no eren les adequades per un ràpid rescat,  i l’Anna havia de viure dos dies i tres nits en una carpa climatitzada i amb l'assistència de tres equips de metges i paramèdics, mentre que els equips de voluntaris CNSAS de Llombardia, Piemont, Trentino, Veneto, Emília Romanya i Toscana van fer torns per organitzar el rescat. Vuit voluntaris de la Comissió desobstrucció han hagut d'ampliar l’itinerari amb microexplosius per permetre l'ascens, que va durar 25 hores.

A les 06:40 del dimarts15 Anna Bonini i va tornar a la superfície, les seves primeres paraules van ser d'agraïment: "Ells eren els meus herois - va dir dels voluntaris - amb ells mai he tingut por, gràcies a tots aquells que m'han ajudat i salvat. "




En el rescat de l'Anna van intervenir un centenar de persones entre tècnics de la CNSA, metges i voluntaris.


Incloem un curiós document vídeo, en dos parts, realitzat a la Grotta Fiume Frasassi, que està dedicat pels seus autors a l’Anna per “suavitzar” la seva convalescència.


divendres, 30 de desembre de 2011

Cavitats quarsitiques de Sarisariñama


Dins l’espectacular relleu quarsitic de Sarisariñama a Veneçuela és desenvolupa un carst singular del que trobareu més informació a l’Espeleoboc. Avui continuem afegint-hi informació tot aprofitant un nou vídeo i un excel·lent treball comparatiu entre el carst en calcaries i el de quarsites, d’en Diego Galan.








dijous, 29 de desembre de 2011

Sardenya subterrània


L’amic Víctor Ferrer juntament amb Albert Bielsa  ( Flash Back Corb) i espeleòlegs locals, aquest mes de desembre, han realitzat una nova visita espeleològica a l’illa de Sardenya per tal d’anar completant un nou llibre de la seva sèrie sobre cavitats de la Mediterrània, que promet ser encara més espectacular que els anteriors, donada la bellesa dels paisatges subterranis sards.


Us recomano que aneu seguint aquestes activitats que periòdicament apareixen ressenyades en la pàgina d’en Víctor Ferrer, en aquesta adreça: http://web.mac.com/victorferrer/iWeb/Sitio%20web/Blog/D64BA007-F07A-4D70-A469-706BBBBF6CA6.html

Grotta de San Giovanni (2)


D'aquesta cavitat-carretera de Dumosovas, Sardenya, ja vam publicar un anterior post, que avui completem amb un parell de vídeos.


Autor Carlos Pinna
Durada 11 minuts

Crescuda del 13.01.2010
Autor Barrasciutta
Durada 1'41"



Nota anterior a l'Espeleobloc

dimecres, 28 de desembre de 2011

Sembla increïble, però deu ser mentida.


Amb aquesta data tan procliu a l’humor permeteu-me que us mostri algunes imatges, sovint amb un alt component eròtic ¿?,  que podrien fer encara més atractiva l’espeleologia, però que malauradament son miratges que rarament coincideixen amb la realitat.


En els últims temps, en les sortides de dijous, han començat a aparèixer insòlites imatges en les fotografies, que per “pudor” hem mantingut en una difusió restringida. El primer en captar aquestes anomalies fou el Pere Cantons ja que detectà unes “fades” en les cavitats que ningú més veia.


Seguidament fou en Josep Pastor al que se li infiltraren escenes sorprenents. Bé, amb el consentiment dels dos fotògrafs citats, avui commemorant el gloriós 28 de desembre i confiant que serveix-hi per pujar-vos la “moral” en aquest temps de crisi, us oferim una selecció d’aquests fenòmens paranormals. Deixarem que sigueu vosaltres mateixos, amables lectors, els qui endevineu qui pot ser l'autor de cadascuna de tan sorprenents composicions.

Les primeres fades o quan veiem el que volem.

El que es però no tothom ho veu.

Les cambres màgiques?

Diferents perspectives o no tothom veu el mateix

Pintures rupestres de qualitat, cal saber veure

La que no es doblega


El veritable rostre dels autors.

Ja perdonareu per la innocentada que ha envaït el bloc de manera totalment voluntària. Visca la bufonada, encara que només sigui un cop l'any.