La cova de Goikoetxe

La Unió d'Espeleòlegs Bascos ha executat coordinadament amb el grup espeleològic ADES de Gernika una custòdia del territori per a la conservació, protecció i estudi de la Cova Goikoetxe en Busturia.

Això ha suposat un primer experiment, perquè els espeleòlegs bascos i els propietaris dels terrenys puguem, junts, col•laborar en la protecció les cavitats i el carst. Per descomptat, no és la solució per conservar íntegrament el subsòl càrstic, en tots els seus valors; però sí que suposa una estratègia que ens aproxima a una forma de gestió en què la implicació activa dels grups espeleològics pot suposar un avanç qualitatiu cap a l'eficaç conservació de les cavitats més valuoses.

L'objectiu principal de la custòdia ha estat evitar pressions sobre aquesta preuada cavitat, aplicant el principi de cautela ambiental fins a les seves últimes conseqüències per a la protecció, conservació, gestió i recuperació del medi càrstic, els recursos hídrics subterranis i la cobertora superior de la cavitat, i alhora realitzar uns estudis preliminars, per arribar al coneixement de l'estat actual i de l'escenari ideal i precís de les mesures òptimes per a la conservació de la cavitat i dels valors que alberga. Només es pot protegir bé el que bé es coneix.

En concret, les actuacions executades han estat:

* Custòdia del territori, amb l'objectiu principal d'aplicar el principi de cautela ambiental als terrenys superficials que directament afecten o poden afectar la cavitat. No es realitza sobre la cavitat en si mateixa, atès que, segons entenem, la titularitat no arriba fins al subsòl. A més a més, s'ha procedit a:
- Tancament de la cavitat
- Regulació del règim de visites
- Abalisament en zones sensibles

* Estudis preliminars del sistema, conca i carst, que han estat:
- Exploració completa de la cavitat i del sistema càrstic.
- Instal•lació d'una xarxa de monitorització climàtica i aigües.

Amb això s'ha realitzat un treball holístic i multidisciplinari de la cavitat en si mateixa i en el seu context, integrada en una conca i en un carst: els valors geològics, hidrològics, culturals, biològics, espeleològics.

Ja veurem per on ens condueix aquesta institució. De moment, pot afirmar-se que aquesta iniciativa implica un gran avanç, perquè obre la porta a la participació dels espeleòlegs en la gestió activa del nostre patrimoni subterrani, i crea les bases per a la reproducció d'aquest experiment en altres cavitats.

Fotos: ADES i Josu Granja

Ofrenes mortuòries en un nou cenote de Chichén Itzá

Arqueòlegs subaquàtics van descobrir dins un cenote pròxim a la piràmide El Castillo, en Chichén Itzá, al Yucatán, una ofrena mortuòria dipositada en l'època prehispánica dins d’un nínxol natural submergit excavat a les parets de la roca, durant un ritual de petició de pluja que va haver de celebrar-se en els segles IX i X, quan els antics maies van patir dos períodes de secada a la regió.

La troballa es va registrar en el cenote en descendir 21 metres fins a arribar al nivell de l'aigua, i després submergir-se 5 metres, on es va localitzar una plataforma natural sobre la paret que condueix a una cova inundada, a la qual s'accedeix bussejant 25 metres horitzontals, i en la que es van trobar els materials, que per la posició que guarden s'ha determinat que van ser col•locats de forma acurada i selectiva.

A més de l'ofrena mortuòria, en els fons del cenote, a 50 metres de profunditat, es van descobrir les restes òssies al voltant de 20 individus i més d'un centenar d’elements d'ossos d'animals, ceràmica i escultures, entre les que destaca un portaestendard amb característiques similars a un jaguar, així com una figura amb aclucalls, semblant als rostres que apareixen als atuells tipus Tláloc localitzats a la cova de Balankanche; les característiques de la troballa ho fan un símil del cenote Sagrat de Chichén Itzá, el més important de la regió.

El descobriment es va efectuar durant treballs d'investigació a coves i cenotes de Yucatán, derivat del projecte El Culte al Cenote desenvolupat per la Universitat Autònoma de Yucatán (UADY), baix supervisió de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH-Conaculta).

“La pràctica va consistir a col•locar ofrenes mortuòries en els nínxols naturals submergits de les parets dels cenotes, en les que destaquen restes humanes, que podrien haver format part d'un ritual funerari; una altra hipòtesi indica que els individus dipositats d'aquesta manera van poder haver estat sacrificats”.

De Camina va destacar que qualssevol que hagi estat la raó del ritual, és clar que les persones no eren llançades des de la superfície, sinó col•locades a les parets del cenote. “Les hipòtesis indiquen que les oblacions van poder estar dedicades a les deïtats de la pluja, per demanar aigua, en tant que l'antiguitat de les ofrenes —que temptativament correspondrien al Clàssic Tardà (600-900 d.C.) i Postclàssic (900-1521)—, coincideix amb l'època en què fonts documentals refereixen a dos intensos períodes de secada a la zona patits en els segles IX i X.

Aquestes secades, va indicar l'arqueòleg, documentades en estudis paleoclimàtics, han estat atribuïdes com a probables causants de l’anomenat Col•lapse Maia.

Dels nínxols naturals localitzats l'arqueòleg subaquàtic adverteix que el trobat en Chichén Itzá, a través d'un treball de col•laboració amb l'arqueòleg Rafael Cobos, titular del Projecte Arqueològic “Chichén Itzá. Estudi de la comunitat Clàssica Terminal”, és l'exemple més clar i complet d'aquesta pràctica cerimonial.

Sobre l'ofrena mortuòria trobada en el nínxol, De Camina va explicar que d'acord amb les hipòtesis de com van ser col•locats els materials trobats, es creu que per la secada el nivell de l'aigua del cenote va poder haver descendit entre 3 i 5 metres respecte de què té avui, la qual cosa hauria facilitat als maies arribar fins a la cavitat i dipositar l'oblació.

L'investigador de la UADY va destacar que aquest cenote —localitzat a 2,300 metres de la piràmide El Castillo o de Kukulkán—, mai havia estat explorat i per tant el seu context està inalterat. “A través d'anàlisi d'ubicació espacial del material, i una estricta metodologia cartogràfica i de registre, s'ha aconseguit la descripció de la ubicació precisa de cada element en un pla, amb la qual cosa es determina que es tracta d'un lloc ritual semblant al cenote Sagrat de Chichén Itzá”.

Quan es van realitzar les investigacions en el Cenote Sagrat els mètodes i les tècniques poc acurats de l’època van propiciar que es perdés molta informació, per la qual cosa l'estudi d'aquest nou cenote podria ajudar a contestar moltes incògnites que van quedar sense respostes respecte al primer, que probablement és el més important de tota l'àrea maia.

Empremtes de mans submergides

Retorn a la mina

En aquestes pàgines ja hem presentat diversos  reportatges sobre exploració de mines, el més ben valorat sens dubte és el cas de la Croesor-Rhosdd.http://espeleobloc.blogspot.com/2011/05/croesor-rhosydd.html

Ara hem localitzat un interessant diaporama sonoritzat, que amb el títol Retour a la Mine, tot i que té en un format poc habitual, us el podeu baixar comprimit en aquest enllaç: http://efs.ffspeleo.fr/utile/59-retouralamine/download

L’espeleologia en cavitats artificials o espeleologia minera explora les mines i pedreres subterrànies amb l’objectiu de “descobrir” llocs subterranis excavats per l'home, sovint en roques diferents a les habituals en terrenys càrstics.

Són poques les organitzacions que s'especialitzen en aquesta àrea, i conseqüentment el nombre de prospeccionadors sistemàtics és força baix. En el nostre pais mereix destacar-se la feina del GE. Badalona i les seves publicacions sobre les mines d’aigua de la Serralada de Marina.

No obstant això, hem d'incloure els mineròlegs que comparteixen amb nosaltres els antics llocs d'extracció, però la seva ètica i les seves expectatives són diferents.

L'accés a la mina és sovint complicat: la majoria dels casos, tancades durant anys, fins i tot dècades, trobem les portes tapiades, o ensorrades.

En comparació amb l'espeleologia, les progressions amb tècniques de corda son similars. La diferència essencial està en la constitució d'amarratges, ja que les roques són heterogènies i trencadisses o tendeixen a sortir-se...

Aquest tipus d'exploració no està exempta de perill. Per la longitud de la xarxa. de vegades quilomètriques. En altres ocasions, l'estabilitat de les galeries és de témer. Més rarament, pot haver un perill per manca de l'oxigen, sense símptomes relacionats amb el diòxid de carboni, el nostre detector és l'encenedor de gas butà.

A Franca existeix una Societat d’Estudis dels Subterranis que podreu trobar en aquesta adreça.

A continuació algunes imatges d’exploració espeleo-minera:

La gran travessa espeleo a Noruega

Publicat a spéléo 25 (gener-març 1997)

Podeu veure un article anterior a Espeleobloc en aquest enllaç.

Quan veieu aquest post ja estaré de vacances al Cap Nord, a la Laponia de Noruega, i fins la tornada el dia 20 de juliol l’espeleobloc pot tenir un comportament irregular i potser que no es publiqui algun dia.

Coincideixen diversos factors que en fan dubtar de la seva normal publicació,. Per disfuncions repetitives, substitució de disc dur, impossibilitat d’accedir al segon disc de còpies de seguretat per un virus destructiu, etc. m’he vist obligat a canviar d’ordinador, i tinc problemes de reinstal•lació de programes i em cal refer la configuració inalambrica d’accés a l’ADSL, la configuració de pantalla s’hem penja sovint, i per acabar l’entorn d’edició de blogger aquest dies ha engegat un seguit de canvis significatius...

Pels que us heu enviciat amb la vostra dosi diària d’Espeleobloc: Paciència i fins aviat!

Voltant per la riera de Jafra (Olivella)

El dijous 07.07 érem set, Enric, Francesc, Jordi, Josep, Ricard, Víctor i Visu. El destí era l’avenc de Penya Embassada amb intenció de recollir troglocharinus.

Un sol de justícia ens feia suar de valent mentre intentàvem localitzar l’avenc que el “Visu” havia visitat feia força anys. Com ja be sent norma darrerament, la vegetació s’ha desenvolupat molt (abandonament del camp, no es treu fusta, etc.) i conseqüentment la fisonomia d’accés a les cavitats difereix molt de la que era habitual dues o tres dècades enrere. Sigui aquesta la causa, o l’oblit del nostre “guia”, el fet es que no vam trobar l’avenc.

Això si, ens vam passejar, vam fer una bona “suadeta”, i vam anotar amb GPS les coordenades de cavitats properes que han estat catalogades per la gent de la Biblioteca Museu Balaguer. Cal agrair a l’amic Jordi de Valles que ens ha subministrat les topografies d’aquestes cavitats, que constitueixen un avançament del proper volúm del seu Catàleg Espeleològic de Catalunya.

Cova Xaro UTM ED50, X0401773, Y4571885

Forat sense nom ... i pendent d'eixamplar. Coordenades UTM ED50 X0401845, Y4571910

Avenc del Camí. Coordenades UTM ED50, X0401916, Y4571905

Justament en aquest sector de la riera de Jafra es ben visible el canvi de materials entre dolomies i calcaries, precisament en el punt on s'erigeix el monolit que probalement dona origen al toponim de Penya Embassada, trobem uns segments ben conservats d'estries de falla.

Finalment vam acabar a la platja dels Balmins de Sitges on amb el pretext de veure les baumetes que donen nom a l’indret ens vam poder mullar els peus.

En realitat aquí l’excusa de no dur banyador es poc valida ja que tothom va com vol. De fet es pot veure tot un catàleg de productes: des de peres i pometes a melons, i també figues, paneres i guardioles, des de cacauets a salsitxes i botifarrons, i també tèxtils i arremangats com tres de nosaltres que per raons estrictament terapèutiques van decidir fruir de les salabroses aigües mediterrànies.



La tragèdia de Boesmansgat

El 2005, la cadena ABC News Nightline va oferir la història de l’espeleosub Dave Shaw, un dels pocs bussejadors que amb equip autònom de respiració sota l’aigua s’han submergit a una profunditat de 240metres.

Shaw va morir el 8 de gener de 2005, mentre tractava de recuperar el cos de Deon Dreyer, un bus Sud-africà que havia mort 10 anys abans al Boesmansgat (en anglès Bushman’s Hole).

Shaw va morir, probablement en fer un esforç considerable quan intentava posar el cos de Deon en una bossa per cadàvers. Shaw va aconseguir fixar la seva línia en el cos de Deon abans que se enredes en la mateixa línia i es va desmaiar. Més tard, el 12 de gener, per a sorpresa de l'equip de rescat, tots dos cossos suraven a la superfície.