El dijous 2 de juny, la Dolors, en Jaume J., “Víctor” i “Visu”, vam anar a visitar aquesta cavitat marina tot seguint un treball de l’amic Jordi Lloret de l’any 1974.
D’entrada semblava un objectiu molt estiuenc, vora platja, que ens facilitaria el bany després de l’activitat o potser també abans? Vaig trucar al Jordi per tal que ens informés sobre l’accés, si es podia anar a peu del penya-segat o si calia arribar-hi nedant... La resposta fou devastadora: "ara s’hi pot arribar en cotxe, la construcció del port ha allunyat la línia de costa un centenar de metres!."
Un fenomen gens habitual a Catalunya, que encara hem va esperonar més, calia documentar-ho; tot i que en Jordi, va advertir-nos que el que abans era l’aigua del mar que envaïa la cavitat, ara era una ocupació putrefacta d’aigües dolces residuals i deixalles diverses, pel que
“us caldrà anar amb una “ponto” ja que la fondària deu ser superior a la de unes botes d’aigua clàssiques.”
No us sorprendrà que us digui que un dels atractius d’aquestes sortides és recopilar bibliografia, topos, i tot tipus d’informació, que ens ajudi a conèixer aquestes localitzacions tant a nosaltres mateixos, com per facilitar-ho posteriorment als nostres lectors.
El Roquer
Localitzat a l'extrem sud de
Torredembarra, es tracta d'un penya-segat d'un kilòmetre i mig de llarg i d'uns 40 m. d'alçada en el seu punt màxim, on hi trobem diverses cavitats, originades tant per l’acció marina, alhora química i mecànica de l’onatge, com per la soscavació del penya-segat i l’acumulació de blocs.
Aquestes roques del Miocè, que afloren per sobre el nivell del mar, es van formar sota l'aigua per acumulació de sediments sorrencs, argilosos i de calç, que després de consolidar-se constitueixen les actuals calcarenites esculloses, biomicrites i biorudites que contenen gran quantitat de fòssils: bivalves, equinoderms, coralls...
El que va ser una zona de banys feréstega, avui és en bona part una zona portuària, en la que s’ha condicionat un itinerari de natura gestionat per l’ajuntament.
L’esplanada resultant de l’obra portuària també s’utilitza per fer-hi concerts a l’aire lliure, tot aprofitant la sonoritat i singularitat de la Roca Foradada.
Un document molt interessant, obra d’en Josep Gual, tot centrat en la toponímia, ens detalla l’evolució del Roquer, que us recomano que llegiu si esteu interessats en aquestes cavitats.
Les Cavitats
En el treball previ de documentació, teníem localitzats els dos articles fonamentals sobre les cavitats costeres de Torredembarra, el ja citat d’en Lloret i un de posterior de la SIRE, tots dos us els inserim a continuació:
 |
| L'accés a la Cova de Cap Gros està voltat d'una tanca que delimita una zona de "magatzem" i deixalles. |
La Cova de la Roca Foradada
Centrant-nos en la Cova de la Roca Foradada, una comparació entre les dues topografies publicades ens mostren dues interpretacions prou diferents, d’acord amb la penetració de l’aigua marina.
 |
| Postal abans de la constucció del port |
Avui, considerant que el nivell de sediments ha pujat prop de dos metres, la comunicació amb l’exterior només resulta practicable per la boca “principal” i la petita obertura central-lateral, trobant-se totalment curulllada la que fou la tercera comunicació exterior.
Vist l'estat de l'embassament d’aigües putrefactes i pudentes a la cavitat, només gosaren entrar-hi la
Dolors com a "figurant" i el "
Víctor" com a fotògraf.
La proximitat de la platja ens facilità una primera neteja de les “pontos”.
Per l’estat de brutícia, especialment de la
Cova de la Roca Foradada, es fa difícil recomanar aquesta visita, però el conjunt resulta realment interessant. per entendre el desenvolupament i evolució de les cavitats marines, i en aquest cas, per la superposició d’una acció humana profundament transformadora.
