L'avenc de Viumala

El passat dijous 12.05.11 anàrem a l’avenc de Viumala ( o Biumala, o Beumala ), a l'Anoia, dins la població de La Llacuna. Feia pocs dies que els companys Julio i Montse havien recollit coleòpters cavernícoles i al Jordi Comas, li semblava que entre els exemplars obtinguts hi havia un d’una espècie diferent.

Fou la nostre, en conseqüència, una sortida centrada en la recol•lecció de fauna, érem cinc: Ricard Alsina, Jordi Comas, Jaume Julià, “Víctor” i “Visu”.

De nou entre l’abundosa captura, sortí un dels “diferents” que fou lliurat a la Valeria per la discriminació per l’estudi de l’ADN.

Com ja es habitual varem fer-hi una tanda de fotos i posicionarem la boca amb el GPS del Ricard (un Garmin Emap), que ens donà les coordenades UTM ED 50, X=0377810, Y=4591582.

Adjunto la descripció d’en J.Puig i Oliveres (Sota Terra 1909) amb els singulars dibuixos d’en J. Llongueres.

Al cor de la terra

Editat per Projection, col. Les itinéraries: 01/02/2011

ISBN : 978-2-916112-34-3

512 pàgines
més de 600 fotos.
http://lesitineraires.weezbe.com/



Amb 107 coves visitables, França ocupa el 3er lloc mundial en coves turístiques país després de la Xina i els Estats Units.

Res de sorprenent si tenim en compte que un terç del país està format per roques calcàries que permeten la formació d'aquest espais naturals que son coves, i avencs. Una oportunitat de viatjar pels quatre cantons de França, ja que aquests llocs estan ubicats en 13 regions ... Obre els teus ulls davant la visió màgica d'estalactites, estalagmites, fistuloses, penjolls, excèntriques, òrgans i altres catedrals de pedra que animen aquest meravellós món subterrani.

Seguiu la ruta de l'aigua ... Descobreix la història de la terra, de la vulcanologia i compreneu els mecanismes d'excavació i formació que són l'origen de llocs celebres (Osselle, Cocalière Clamouse, Lombrives o Les Demoiselles, Orgnac, Armand), els avencs (Padirac Cabrespine), volcans (cova Vulcania, Maison de la Pierre) o rius subterranis (Labouiche).

Aneu a les coves prehistòriques com Bédeilhac, Foissac, els frescos trobats en les coves de Lascaux II, o Niaux, Chauvet Pont d'Arc, visitant el museu de l'ós de les cavernes, el Centre de la Prehistòria de Pech Merle . Passegeu-vos pels dipòsits naturals explotats per l'home troglodític, mines de plata, pissarra, plom, ferro, carbó.

Aquests antics llocs d'extracció, ara convertits en museus permeten transmetre la memòria dels oficis, el saber fer industrial.

« Il n’y a rien de plus illogique et d’anticartésien qu’une goutte d’eau qui remonte au plafond, et pourtant, oui, c’est possible ! Stalactites et stalagmites... des formations incroyables... vous vous souvenez !

Je souhaite que cet ouvrage et ces itinéraires vous entrainent dans un fabuleux « voyage au centre de la terre » à la découverte des grottes de France.

La visite des grottes, gouffres, avens et autres cavernes, vous donnera l’occasion de partir à la découverte d’un monde mystérieux et fascinant qui vous conduira, souvent, sur les traces des premiers hommes, ou celles des aventuriers et des experts du monde souterrain.

{...} Sans être académicien ou même spécialiste, on peut tout simplement les aimer, en amoureux des beautés de la nature, en poète, en touriste curieux, à la recherche de spectacles souvent extraordinaires, nés de l’alchimie de la roche et de l’eau.
Aujourd’hui, grâce à ces passionnés et ces pionniers que sont les spéléologues et grâce aux aménageurs, le grand public a désormais accès à une grande vitrine de l’immense diversité de ce véritable univers souterrain.
Rarement comme dans les grottes, vous aurez l’occasion de faire rimer aussi parfaitement nature avec culture.
Et puis, laissez libre cours à votre imagination, la féerie des lieux fera le reste.
Mais n’oubliez pas que le monde souterrain est un patrimoine fragile, aidez nous par votre comportement responsable, à faire en sorte qu’il continue à nous émerveiller et que nous puissions le transmettre aux générations futures. »

Guilhem de GRULY Président de la Grotte des Demoiselles, Président de l’Association Nationale des Exploitants de Cavernes Aménagées pour le Tourisme (ANECAT), Vice-président de l’International Show Caves Association (ISCA)

Han Son Doong filmat

El passat  diumenge 01.05.2011 un equip de 12 membres de cineastes japonesos de Kyodo News va arribar al centre del Vietnam, per filmar un documental sobre Han Son Doong, la cova més gran del país que alberga la major galeria del món. El conducte principal té 4,6 km de llarg i 80 metres d'altura “normal”, amb seccions de més de 140 metres d'alt i ample per a una part de la seva longitud.

L'equip, guiat per Ho Khanh que participà en la primera exploració de la cavitat l'abril de 2009, rodarà el documental en 3D.

La campanya conclou el 23 de maig. Un cop completada la pel•lícula s'espera que s'emetrà a finals d'aquest any en més de 160 països.

Aquesta no és la primera vegada que Han Son Doong ha aparegut a la televisió. El març de 2010, un equip de National Geographic va visitar la cova en una expedició de 20 dies. El vídeo d’aquella visita s'inclou a continuació fragmentat en tres parts.

Potser us interessarà veure aquests anteriors articles a l’Espeleobloc http://espeleobloc.blogspot.com/2011/01/la-gran-galeria-hang-son-doong.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2010/01/hang-son-doong.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/05/la-gran-galeria-de-vietnam.html

6à Conferencia Internacional sobre Carst i Clima

6à Conferència Internacional sobre Carst i Clima.
Del 26 al 29 de juny del 2011
Universitat de Birmingham. Regne Unit.  

Aquesta 6à conferència, pretén posar al dia els estudiosos i el seus recents treballs sobre els espeleotemes i altres dipòsits en cavitats, per tal d’interpretar els climes i els ambients del passat.

Tres jornades de presentacions orals i pòsters, sobre aquests paleo-arxius que se celebraran al campus de Edgbaston de la Universitat de Birmingham. Amb sortides pre i post conferència.

Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web de la trobada.

El programa preliminar és el següent:



Les anteriors conferències és celebraren:
2008 Chongqing, Xina.
2006 Baile Herculane, Romania.
2003 Montpeller, França.
2000 Krakow, Polònia.
1996 Bergen, Noruega.

L’avenc de Thrinukagigur

La cavitat volcànica islandesa Thrinukagigur, ja fa anys explorada i topografiada per l’equip d’Arni Stefansson, contràriament als mes coneguts i “superficials” tubs de lava, és una xemeneia vertical de 200 m que s’endinsa cap a la cambra magmàtica d’aquest volcà adormit des de fa 3.000 anys.

El nou projecte cientific-mediatic comandat pel investigador de la universitat d’Islàndia el Dr Freysteinn Sigmundsson, mostren imatges de gran qualitat tenyides del vermellós color de ferro rovellat que entapissen les parets de la cambra.

L'equip es compon de dos científics i 15 personal de suport, inclosos els muntanyencs experts acompanyats per un equip de filmació i un fotògraf per documentar l'esdeveniment.

Després de que l'equip d'exploració baixà utilitzant equips tradicionals com cordes i ancoratges de metall, s’instal•là un ascensor pel transport del pesat equipament científic i d’enregistrament

"Com un vulcanòleg, em vaig sentir privilegiat de poder observar amb els meus propis ulls l'interior d'un volcà actiu, recorrent el seu sistema de conductes”
 
"Actualment estem comparant les nostres observacions amb les d'altres volcans - com el Eyjafjallajokull que va esclatar l'any passat."

El National Geographic ha difós el documental “In to Icelands Volcano” dirigit per Bo Landin i Jóhann Sigfússon, de 45 minuts de durada que es pot trobar i descarregar de la xarxa. Aquí us presento uns extractes de domini públic.

La Terra de les Coves Pintades

Títol: La terra de les coves pintades

Autor: Jean M. Auel
Editorial: Maeva
ISBN: 9788415120117
PVP: 26,50 euros

Des que es va publicar el 1980 la primera novel·la, El clan de l'ós de les cavernes, les vendes de la sèrie sobre l'Edat de Gel de l'autora d'ascendència finlandesa sumen de moment més de 45 milions d'exemplars.

Al llarg dels últims 30 anys i a través de llibres com La vall dels cavalls i Els caçadors de mamuts, lectors de tot el món han pogut seguir les aventures de la protagonista, la cromanyó Ayla, des que tenia només cinc anys d'edat fins a la maduresa.

En aquesta última entrega de la saga, Ayla ja és una dona casada i mare d'una filla, Jonayla, que s'entrena per convertir-se en cap espiritual de la tribu. Es troba, no obstant, tan sumida en l'aprenentatge, que té poc temps per a la seva parella, Jondalar, fet que dóna lloc als primers conflictes entre tots dos.

L'autora, que prepara les seves obres amb investigacions exhaustives que al llarg de la seva carrera l'han portat a països com França, Portugal o Espanya, té entre els seus fidels prestigiosos prehistoriadors que la reconeixen com la gran divulgadora de la vida al Paleolític.

Per a l'últim llibre, l'escriptora de 75 anys va buscar inspiració als jaciments prehistòrics d'Espanya, entre els quals hi ha les coves d'Altamira, on, a més, es va trobar i va intercanviar les seves impressions amb els arqueòlegs. Amb aquest últim llibre, la història d'Ayla sembla que ha arribat al final, ja que Auel ha assenyalat que no hi haurà setena part.

A continuació el reportatge publicat a la revista  Que leer núm. 164 (2011)

Podeu veure, en aquest enllaç, un anterior post a l’Espeleobloc sobre aquesta sèrie.

Pearse ressurgència -194m

Un equip australià ha aconseguit aprofundir novament el sifó de la neozelandesa ressurgència del riu Pearse fins els -194m.

Aquesta extraordinària immersió amb temperatures per sota del 7ºC , té els precedents de les expedicions del 2007 (-177m), 2008 (-182m) i 2010 on no van reeixir en la instal·lació d’un habitat mòbil per a les descompressions, però descobreixen un "amfípode i un cuc" que han representat un estímul per finançar l’expedició d’enguany per part de la National Geographic.

En aquest post, tot esperant el reportatges definitius, ens plau avançar uns vídeos, que ja es troben a la xarxa, que documenten aquest treballs, sens dubte un dels grans desafiaments espeleosub mundials.

.

.

Bat Film Festival 2011

Els ratpenats també anomenats en ratapinyades, muricecs, o quiròpters, amb aproximadament 1.100 espècies, representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers i són els únics mamífers capaços de volar. S'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents, entre ells els cavernícoles, on es valen de les seves capacitats d’ecolocalització per moure’s per la foscor.

Aquestes singularitats, objectes de llegendes i fantasies diverses els fan tant populars que fins i tot son objecte d’un festival internacional de cinema.

 

Aquesta és la pàgina del festival.

Insereix-ho dos interessants vídeos sobre aquests extraordinaris animals.

Una pàgina catalana, prou recomanable sobre els quiròpters. la trobareu en aquesta adreça.