Entre les moltes bones imatges d’en Jean-Jacques Huseltein, obtingudes en les seves múltiples activitats amb l’Speleo Club Alpin Languedocien (SCAL), hem seleccionat una mostra que confiem les gaudiu tant com nosaltres.
Reflectir uns magnífics paisatges, encertar amb un punt de vista personal, cuidar una composició equilibrada, il•luminar adequadament l’escena, etc. son elements evidents en les seves fotografies, captats amb una aparent simplicitat però tots sabem que l’ambient subterrani no ens ho posa fàcil. Felicitem a Jean-Jacques la seva tasca i li agraïm que ens hagi facilitat la seva inclusió en aquest post.
Dins del projecte troglocharinus, anàrem a recollir coleòpters a l’Avenc de l’Infern al massís de Garraf, terme municipal de Begues.
Arribats a la Morella, ens dispersarem per trobar la cavitat i ja que érem una bona colla, ens dividirem per tal que una part anaren a davallar una altra de les cavitat properes que en principi devia ser l’avenc del Bufí i que finalment fou l’avenc Amat i Pagès.
En la prospecció pel rascler i el garric, es troben diverses cavitats desconegudes per nosaltres o d’altres d’incipients que pel que sembla els companys Dalton encara no han “condicionat”, potser ens tindrem que posar-hi nosaltres.
L’avenc de l’Infern
Aquesta petita cavitat de -20 m ha estat objecte d’una nota del recentment finat Joaquim Montoriol, publicada en Speleon (1951) on per la gran quantitat de productes clàstics que s’acumulen a la seva planta considera que necessariament devien de procedir de la interceptació d’un torrent exterior, i d’aquí un relleu força diferent de l’actual el que remuntaria el seu origen al Miocè, seria doncs una de les cavitats més antigues del massís.
Em sap greu no coincidir amb el mestre Montoriol, però avui en dia les coses no les veiem de la mateixa manera. En la acumulació clàstica, no hi veiem signes de transport que els hagin “desgastat”; per tot arreu trobem signes del típic procés de generació de pous per infiltració-disssolució, amb diverses fases successives de excavació, dipòsit i reexcavació. Per tant no creiem necessari cap altre mecanisme genètic que el de la simple infiltració d’una part de la petita conca de recepció que constitueix la dolina en la que s’enclava.
L’avenc Amat i Pagès
Prospecció
Tot “passejant” per aquest vessant del Puig de la Morella localitzarem en les següent coordenades (GPSmap 60CSx, UTM, ED50) algunes cavitats que podrien ser objecte de desobstrucció:
L’amic Lluís Auroux ha provocat aquest article enviant-me el PowerPoint que incrusto a continuació:
Aquesta cavitat constitueix un dels principals atractius turístics de la regió austríaca de Salzburg amb més de 200.000 visites anuals, que recorren el tram gelat inicial d’un quilòmetre dels més de 42 coneguts actualment.
El naturalista Anton Posselt fou el seu primer explorador el 1879, que va aconseguir internar-se aproximadament 200 metres fins el punt conegut Posselt-Kreuz (Creu de Posselt). El 1913 Alexander von Mörk, aconsegueix superar Grossen Eiswall (La gran paret de glaç) i descobreix una sala gegantina que posteriorment rebria el seu nom. La seva última voluntat va ser que se li enterrés en Eisriesenwelt.
Des de 1919 l'advocat salzburgués Friedrich Oedl (1894-1969) va impulsar la continuïtat de les exploracions. L'agència per a la conservació dels boscos austríacs, Österreichischen Bundesforste, és la propietària legal d'Eisriesenwelt, i l'associació espeleològica Verein für Höhlenkunde de Salzburg és l'arrendatària provisional. El 1928 després de la creació d'una societat de responsabilitat limitada pròpia (Eisriesenwelt-Gesellschaft m.b.H), el president del qual va ser el Dr. Oedl, l'acord entre ambdues entitats es va convertir en un contracte a llarg termini. Els ingressos que renda Eisriesenwelt són emprats en l'exploració e investigació de la cavitat. La Bundesforste, com a propietària, rep un percentatge anual dels ingressos que es recapten amb les entrades.
La formació de la gelera
Dels diversos tipus de geleres subterrànies, Eiriesenwelt constitueix un tipus dinàmic que funciona per l’efecte xemeneia relacionant les corrents d’aire que a l’hivern penetren per la boca inferior refredant-la per sota dels 0º, amb les infiltracions hídriques de la primavera que en contacte amb aquestes baixes temperatures es converteixen en gel.
Inserim uns documents que caracteritzen aquesta cavitat, analitzen el seu funcionament climatològic i estudien el seu gel com a marcador geocronològic.
