Calibrant el DistoX

Seguint amb l'experiència del DistoX que vàrem encetar en un article anterior en l'Espeleobloc, avui ens centrarem en les peripècies que ens vàren succeir a nosaltres per finalment poder-lo calibrar.

Després d'instal•lar “correctament” la placa de conversió, les mesures d'inclinació i direcció estaven afectades d'un error no sistemàtic que en el nostre cas superava el 6º. Si la desviació hagués estat constant podríem utilitzar-lo tot i corregint cada mesura (amb el Survex introduiríem el valor de la correcció i ens ajustaria automàticament totes les dades).

Per ajustar l'aparell en la situació operativa, amb la placa X, i les piles col•locades, cal calibrar-ho. Aquest és un procés que donades un nombre suficient de mesures en diferents angles i direccions, analitza els factors de correcció i reajusta el DistoX per un funcionament òptim.

Les passes que vam seguir foren:

1.- Aconseguir la comunicació via bluetooth entre un PC i el DistoX.
Després d'intentar activar aquest dispositiu inalambric en tres pc's portàtils diferents sense èxit, trobem la solució adquirint un bluetooth en format pendrive/usb (15 euros). Reconegut el bluetooth pel pc, enseguida localitza el DistoX situat en la proximitat.

2.- Instal•lar el programa gratuït Pocket Topo en el PC i engegar el procés de calibració.
No ens vam sortir a la primera, novament diversos intents en PC's diferents, finalment aconseguirem instal•lar la darrera versió.

3.- Amb el DistoX en modus calibració efectuar les 56 mesures recomanades.
Aquí ens va costar entendre com fer les mesures. Finalment en la galeris d'entrada de la Cueva de Lizara, de cara a la paret lateral (dins d’un rectangle imaginari) mesurarem els quatre angles, el centre, i el centre de cada costat, i repetirem el procés pel sostre, el terra, la paret lateral oposada, galeria endins, i galeria enfora.

4.- Transmetre les mesures al Pc/Pocket Topo i retornar la calibració al DistoX via bluetooth.

Finalment aconseguirem la calibració, amb un marge d’error adequat = 0,4.

En el següent document en format scribd incrustem la traducció castellana del manual:

Aconseguit l’afinament del DistoX, la veritat és que paga la pena les horetes que vam invertir batallant-hi. Un pas endavant irrenunciable.

Bagues d’assegurança

Darrerament s’ha qüestionat l’eficàcia d’algunes bagues utilitzades en vies ferrades i altres activitats de natura, tot i que no és el cas de l’espeleologia m’ha semblat oportú presentar-vos dos articles que resumeixen assaigs de bagues d’ancoratge realitzats per l'escola francesa d'espeleologia amb els materials més comunament utilitzats en l’exploració subterrània.

(nota d'emergència: davant de la interrupció temporal el servei de Scribd, afegeix'ho dues imatges de les conclusions extretes del document de Spelunca)

 

Zonificació del carst en l’escorça terrestre

Avui vull fer-vos partícips d’una suggeridora reflexió d’alta volada sobre el procés de carstificació a la llum d’una publicació d’Andreychouk V., Dublyansky Y.,Ezhov Y., Lysenin G. amb el tìtol Karst in the Earth’s Crust: its distribution and principal types (2009) que en aquest post per gentilesa dels seus editors trobareu íntegrament en la seva versió original.

Durant les últimes dècades, degut principalment als avanços en la perforació súper profunda, es disposa de nova informació de les parts profundes de l'escorça de la Terra. Aquest major coneixement sobre el funcionament de la hidrosfera profunda ha portat a la necessitat de reconsiderar alguns punts de vista establert, per exemple: - la possibilitat que el desenvolupament del carst a grans profunditats, - la zonificació vertical del carst, - la possibilitat de carstificació de materials "insolubles", - les fonts d'aigües agressives; etc

Des d’aquest nou punt de vista la distribució del carst en l'escorça de la Terra, així com dels factors que controlen carstificació a gran profunditat, adquireix major importància com reservori, i el carst profund està sent objecte d'investigació per hidrocarburs i l'exploració geotèrmica.

Un problema diferent és la manca de consens entre els investigadors sobre la naturalesa d'alguns processos relatius al desenvolupament de carst que són controlats per un nombre limitat de paràmetres de la litosfera i la hidrosfera com ara la temperatura de les aigües i les roques, la seva composició i estat físic.

Els canvis dels processos càrstics amb la profunditat estan causalment relacionats amb els canvis en aquests paràmetres, que serveix de base per un examen conjunt. En aquesta publicació s’intenta desenvolupar una visió clara de les relacions entre els diferents tipus de carst avui reconegut (exocarst, endocarst, carst hidrotermal, hipogènic, silicat, etc) i per ubicar l'espai físic i la situació del carst en l'escorça de la Terra.

Steve Sharp (2)

Ens plau presentar-vos unes noves imatges de l’excel·lent fotograf Steve Sharp del que ja vam publicar un anterior post.

Un treball ple de suggeriments per fer fotos de qualitat. Gràcies Steve!

L’Ós espeleo del Vercors

Ja fa dos anys que l’Association Spéléo Vercors, desobstruí l’avenc ( scialet) de la Décroissance a Corrençon, davallaren tres pous encadenats i després d’un estret meandre un quart pou al fons del que trobaren un esquelet d’ós en posició fetal. Des de l’entrada hi ha uns 250m de recorregut i una fondària de 60m.!

Des d’aquell moment és considerà oportú no difondre la seva situació per a protegir-lo, posar-ho en coneixement dels experts arqueòlegs i vetllar per la seva conservació.

Finalment el proppassat quatre de juny en una operació conjunta espeleòlegs – paleontòlegs es procedí l’extracció d’aquest esquelet d’ós bru (extingit al Vercors)  relativament antic, al que se li atribueix provisionalment una antiguitat d’uns 4000 anys. Ara cal estudiar-ho, i en els propers mesos aterrarà probablement en el Museu de Grenoble.

Falta encara esbrinar com hi va arribar a aquest lloc, i com interpretar les esgarrapades presents al meandre...

Insereix-ho dos vídeos excel•lents sobre la descoberta i extracció de l’esquelet aprofitant l’amable suggeriment de Vercors-Tv  per contribuir a la difusió d’aquesta feliç col•laboració entre espeleòlegs i científics.

Avenc Hanna Svacbroc

A la recerca de exemplars de troglocharinus d’aquesta cavitat, el dijous 09.06.2011 visitarem la via “normal” fins que es van recollir suficients coleòpters. L’equip estava integrat per 8 companys: Dolors, Jordi, Julià, Miquel, Ricard, Teresa, “Víctor” i “Visu”.

Aquesta cavitat que te fama de hipòxia (nosaltres no la vam detectar) va ser explorada per primera vegada l’any 1969 per l'Equip de Topografia Alpina (E.T.A.) de la Creu Roja de Sant Cugat juntament amb membres de la delegació de Vallvidrera de la S.I.E.-C.E.A. fins a la profunditat màxima de -41m, quedant impenetrable un fus lateral ple d'enderrocs.

El 1988 membres del G.E.S.-C.M.B., desobstruint el pas final que tancava la cavitat, troben un nou pou de 14 m. que situa el final d’aquesta via “normal” als -55m

Les coordenades que nosaltres llegim amb un Garmin GPSmap 60CSx son: X=0409295, Y=4571435 i altitud 498m que difereixen lleugerament de les publicades a Espeleoíndex i també de les anotades en el volum annex de Fitxes i Topografies, de la magnifica obra d’en Víctor Ferrer Avencs de Garraf i d’Ordal (2006)