Atrapat! Un nou projecte cinematogràfic.

El productor Peter R.J. Deyell ha adquirit els drets per dur al cinema del llibre "Atrapats! La història de Floyd Collins", de Robert K. Murray i Roger W. Brucker.

En 1951 el gran director de cinema Billy Wilder fent una reinterpretació molt lliure i netament exagerada del succés filmà una pel•lícula inicialment titulada “Ace in the Hole” i posteriorment batejada de nou com “ The Big Carnival” (El Gran Carnaval).

Aprofitem aquesta circumstancia per presentar-vos més materials sobre la mort d’en Floyd a la Sand Cave.

El 30 de gener de 1935 Floyd Collins, descobridor d’importants cavitats en l’àrea de la Mammoth Cave, després de superar diversos passos estrets en la Sand Cave, retrocedeix ja que la llum de que disposa està al límit de la seva autonomia quan en una gatera, cau una llastra rocosa del sostre, atrapant-li una cama. Després se sabrà que la roca tant sols pesa 12 quilos.

El dia següent els seus companys el troben i li porten llum i menjar, però ell fa de tap i els rescatadors tampoc poden arribar a deslliurar-lo. Després de diversos intents i vist els esfondraments que es produïen, l’equip de rescat decideix excavar un pou de 18 metres per arribar darrera d’ell. Quan per fi el 17 de febrer localitzen el cos, Collins és mort.

Les despulles d'en Floyd Collins

Aquest drama, evidentment, fou seguit per la premsa, especialment per la més sensacionalista. Es pot conèixer el detall d’aquesta història llegint el magnífic llibre que per gentilesa d’en Google Books insertem una extensa selecció.

També podeu accedir a una detallada narració d’Howard W. Hartley sobre aquesta tragedia en aquest enllaç

Trailers d' Ace in the hole

Trapped" en versió audiollibre

Potser us pot interessar veure l’anterior article de l’Espeleobloc sobre aquest succés:
http://espeleobloc.blogspot.com/2007/10/atrapat.html

Atenció Sanitària Bàsica en accidents

En la recent trobada espeleo-canyons organitzada per la FCE a la Pobla de Segur, tinguerem l’oportunitat d’assistir a una classe de primers auxilis bàsics, adaptada sumàriament als possibles accidents traumàtics d’espeleologia i barranquisme integrada per una breu sessió teòrica, i unes bones pràctiques en les que vam assajar la Posició Lateral de Seguretat, la maniobra Front-mentó, i el Trasllat fins un punt "segur" be sigui per la maniobra de transport lateral a braços, o per la maniobra de transport amb l’auxili d’una de les habituals mantes de supervivència.

De ben segur que no vam descobrir res de nou, però considero altament recomanable participar en un exercici pràctic, tot i que la simulació en un entorn “amable” dista de ser aplicable en condicions reals, no es menys cert que aquestes experiències faciliten una major serenor en el moment d’actuar amb decisió, ordre i mètode en situacions compromeses.

La pràctica realitzada en el poliesportiu ens dividí en dos grupets, en el que vam participar nosaltres dominàvem el espeleòlegs ( J. Codina, J. Colomo, C. Fisse, J.Guarro, “Subi” i “Víctor” de la SIE i el company Edu Mir del Ocho de Terol fill d’un antic consoci i actiu participant en les actuals exploracions a la Peña del Mediodía).

El passos inicials teòrics, davant d’un accidentat, destinats a valorar Consciència-Respiració, pensats per ser executats pels companys d’exploració, possiblement no sanitaris, tot procurant no agreujar la situació, son els següents:

Valoració de l'estat de consciència.

Sacsegeu amb suavitat a l'accidentat agafant-lo per les espatlles.

Pregunteu-li com es diu i com es troba.

Espereu la seva resposta, tant verbal com de moviments de defensa, moviments de les parpelles, etc.

Sí respon

Inicieu la valoració secundària de les lesions.

L'objectiu és comprovar que es mantingui la respiració.

Col•loqueu-lo en Posició Lateral de Seguretat (PLS).

Demaneu ajut: truqueu al 112.

Si no respon

Demaneu ajut: truqueu al 112.

Realitzeu l'obertura de les vies aèries.

Maniobra front-mentó.

Maniobra front-mentó  

Poseu la mà al front i inclineu-li el cap enrere amb suavitat.

Eleveu el mentó amb la punta dels dits.

Valorar si hi ha respiració normal: Observar si mou el tòrax.

Sentir si emet sons de respiració amb la boca.

Sentir l'alè a la vostra galta.

Si no respira amb normalitat

Combinar compressió cardíaca amb ventilació boca-boca.

Extracció del casc



Preparació pel trasllat amb "manta"

Traslladant-lo amb la "manta"

Preparació per el trasllat a braços



 Aquí teniu un bon vídeo de la British Red Cross que mostra com fer la Posició Lateral de Seguretat

Tots el que fem activitats a l'espai natural, per responsabilitat i per respecte als nostres companys, caldria que conexéssim aquests procediments per una pràctica periòdica, i necessariament deuria de constituir exercici obligatori en els cursos d'iniciació.

Editat per la FEE existeix un manual de lectura prou recomanable:

Avenc d'en Gori

L’avenc d’en Gori és una petita cavitat vertical de dissolució, originada per les filtracions d’un petit torrent tributari del Fondo del Matabous, molt a prop d’Olesa de Bonesvalls. El dijous 26.05.11 vam efectuar-hi una visita amb finalitats biospeleològiques, érem set: Ricard Alsina, Dolors Boter, Jordi Comas, Jaume Julià, Josep Pastor, “Víctor” i “Visu”.

L’any 1973 juntament amb el consoci Joaquim Mir haviem fet la topo fins els -25m que és la que us presentem en aquesta nota.

Sabent que els infatigables companys del SES del GER, els populars Dalton, hi estaven treballant hi connectarem telefònicament per tal de no dificultar la seva feina i alhora oferir-nos a col·laborar-hi si els calia. Molt amablement ens van dir que podiem anar sense cap problema i alhora ens anunciaren que ells encara volien completar algun detall abans de publicar el seu treball que donava una fondària total de -60m.

En Jordi va fer suficients captures en el primer tram de pou i el seu replà, de manera que no calia continuar davallant.

No obstant, encuriosits per veure com es presentava la continuació vam baixar fins els -25 i comprovàrem un cop mes, el meritori treball dels Dalton, no tant sols desobstrueixen, sinó que tenen cura en recol·locar els materials extrets d’una forma ordenada i alhora discreta.

Les estretors que cal forçar per continuar son suficientment selectives com per aconsellar-nos un ràpid retorn a la superfície, no sense fer-hi abans unes quantes fotos que us presentem a continuació.

Nerja Incògnita

Un nou llibre amb 80 pàgines d’excel•lents imatges subterrànies de la ma d’en Víctor Ferrer que ens mostra l’extraordinària bellesa de la malaguenya Cueva de Nerja.

A continuació podeu gaudir d'una pre-visualització complerta:

Podeu adquirir-ne un exemplar a l’editor Blurb, que l’imprimeix sota petició, i ofereix tres qualitats, des de 27,95 fins a 41,95 euros.

Aprofito per inserir uns vídeos de TVE del 2009 amb motiu del 50 aniversari de la seva descoberta.



Bioespeleologia o Biospeleologia?

Necessitat d'una normalització llinguistica

Al llarg dels anys, l'activitat de recerca, captura i estudi de la fauna cavernícola, així com la persona que la realitza, les hem anat dient i escrivint de formes diferents. Els dos principals termes que han anat convisquen són Bioespeleologia - Bioespeleòleg i Biospeleologia - Biospeleòleg. També en trobaríem d'altres, però no cal anat tan lluny.

El terme Biospéléologie va ser creat pel francès Armand Viré durant els seus treballs en el laboratori subterrani del Jardin des Plantes de París, entre els anys 1896 i el 1914. Més endavant Émile G. Racovitza modifica el terme i es generalitze (a França) passant a dir-se Biospéologie. D'aquí s´ha anat derivant en variants a través de males traduccions. I d'això no se n'escapa tampoc el castellà, ja que també podem trobar una bona col-lecció de mots.
En la literatura catalana s'ha anat imposant bioespeleologia, encara que avui dia també ho veurem escrit de diferents formes.
Fa poc temps, per normalitzar el bloc Sarawak es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una mateixa forma. La solució no era gens clara!

-Consultant la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia: El terme és Biospeleologia.

-Consultant el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística, el terme indicat és Bioespeleologia.


Davant les dues formes, el dia 1 d'abril 2011 es fa una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent resposta:


Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia. La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana (www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat la següent consulta:


Consulta de la GEC al TERMCAT: Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua: Català Àrea temàtica: Esports

Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple, 'biospeleologia'.(veure el document al final d’aquest article) També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC:

Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17
Resolució:

Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma bioespeleologia.


Als pocs dies al Cercaterm ja s'havien entrat les correccions! Copia de la normativa esmentada, en que realment es cita biospeleologia:

Documents normatius (1962-1996)

Sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant
(Acord del 19 de gener de 1996)

... D'altres, però, contenen formants que sols es distingeixen formalment dels mots anàlegs catalans per una accentuació diferent (aeròstat, antístrofa, megàspora, hipòstil) o que hi coincideixen formalment a excepció de la e protètica, per la qual cosa donen lloc a casos aparentment contradictoris: substrat (estrat), atmosfera (esfera i semiesfera), cardiospasme (espasme i antiespasmòdic), arteriosclerosi (esclerosi), endosquelet (esquelet), hidrostàtic (estàtic i hiperestàtic), infrascrit (escrit i sotaescrit) iugoslau (eslau), txecoslovac (eslovac), biospeleologia (espeleologia), termostable (estable), tiflostoma (estoma)... Ara sí que ja ho tenim tots ben clar. En català hem de dir-ne BIOSPELEOLOGIA – BIOSPELEÒLEG i res més!

Els misteris de la gran cova

Amb aquest titular tan cridaner el diari Crònica de las Merindades en el seu número 60 de maig del 2011 publiquen aquest article sobre el complex burgalès de Ojo Guareña.

Curs de Rescatadors

Per tal d’unificar criteris i formar al personal sanitari dels serveis d’emergència, la Federación Catellano-Manchega d’Espeleología organitzà un curs centrat en rescats subterranis que es desenvolupà en Ayna amb la participació de prop de 60 persones.

Aquí us presentem els dos reportatges d’Albacete TeVe. El primer una versió curta de 2,45 minuts i seguidament la versió extensa de 51,23 minuts.

XVII Trobada d'Espeleòlegs de Catalunya

La Cuevona (2)

D’aquesta singular Cuevona de Cuevas, cova-carretera asturiana propera a Ribadesella, ha estat objecte d’un anterior post a l'Espeleobloc que ara completem amb un vídeo de Mario Gómez penjat al YouTube.