Coves del Toll

El dijous 31.03.2011 visitarem la Cova del Toll a Moià. Érem una bona colla i amb interessos complementaris. Per una banda en Miquel Nebot que gestionà l’activitat centrada en els aspectes arqueològics i paleontològics. En Hilari Moreno com a president de la FCE per tal de signar un conveni amb l’Ajuntament i el seu patronat en benefici d’ambdues parts. La colla dels bioespeleòlegs, Jordi Comas, Agustí Meseguer, Lluís Auroux (amb la Lluïsa i el net). Fent de fotògrafs Víctor Ferrer, Pere Cantons i Josep Pastor. De figurants, espatlla-fotos i col•laboradors: Julià González i l’Eulalia, en Jaume Julià, en J. Benito, la Dolors Boter, en Ricard Alsina, el "Truji", el “Víctor” i el “Visu”. I finalment l’amable Julià guia de la cova que ens deixà oberta la reixa per tal que es pogués fer una incursió per les galeries que van des de la cruïlla fins la surgència. Total una bona colla de 19 participants.

La crònica la dividirem en tres posts, el d’avui dedicat a la visita de la cavitat, el proper centrat en el museu de Moià, i el darrer centrat en les excel•lents publicacions dels estudiosos locals.

El Sistema de la Cova del Toll
Carstificació
Aquesta xarxa subterrània està excavada en les calcàries eocenes de Collsuspina que capbussen uns 10º al NW, son d’una coloració gris fosc i aspecte nodulós, que presenten una nombrosa presencia de foraminífers, bivalves i coralls, ben visibles en les superfícies de les parets polides per la dissolució.

Aigües amunt l’avenc del Bassot de -12 m permet accedir al trajecte del riu subterrani prop de la seva capçalera penetrable. Segons el règim pluviomètric l’avenc tant pot actuar com engolidor o com sobreeixidor, es clar que les obres realitzades per regular el seu cabal han alterat el seu funcionament natural.

Aigües avall el riu surt a l’exterior per la Surgència del Toll constituint-ne en tributari del Torrent del Mal. Entre ambdues boques trobem la Galeria Sud, antiga surgència que havia quedat curullada per sedimentació. Es precisament en els treballs d’evacuació i excavació d’aquest sediments que es feren les primeres troballes que situen a aquesta cavitat com un dels nostres millors jaciments faunístics del quaternari.
La morfologia de la cavitat presenta bells exemples de formes freàtiques, pendants, coupules, etc. Retalls sedimentaris fent terrasses re-excavades i canals de volta per circulació sobre reompliments mostren una evolució complexa, amb períodes de quasi total obturació de les galeries.

La rellevància d’aquest sistema ha merescut ser qualificada com geotop 221 per la Direcció General del Medi Natural.


Biospeleologia
La cavitat és la localitat tipus d’un mol•lusc endèmic la Moitessieria olle, que els nostres companys bioespeleòlegs no tant sols van localitzar sinó que van aconseguir fotografiar.

Arqueologia i paleontologia
Aquest important apartat serà tractat en el post dedicat al Museu de Moià.

Cavitats
Les coordenades UTM ED 50 de les diferents cavitat del sector, de baix a dalt, son les següents:
X429247 Y4628591 alt. 750m Cova Morta
X429261 Y4628512 alt. 750m Surgència del Toll
X429422 Y4628623 alt. 755m Cova de les Toixoneres
X429406 Y4628694 alt. 754m Boca Sud del Toll
X429567 Y4628981 alt. 768m Avenc del Bassot

Visita guiada

Fotografies
Tram de visita turística

Aigua avall des de la Cruïlla (amb la reixa oberta)

Remuntant per la boca de la surgència

A l’Espeleobloc trobareu articles anteriors sobre aquestes cavitats en els següents enllaços:
http://espeleobloc.blogspot.com/2010/08/excavacions-2010-toll-i-teixoneres.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/09/sistema-de-la-cova-del-toll.html
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/09/la-cova-de-les-teixoneres-i-els.html

Els descobridors de les coves de Molinos tornen 50 anys després

El diari digital La Comarca-Net publica en la seva edició del divendres 01.04.2011 un article signat per Alejandro Rivera del que ens plau inserir la seva versió traduïda.

"Francisco Subils i Francisco Cardeña, dos dels descobridors de les impressionants Grutas de Cristal, han tornat a Molinos per celebrar amb els seus veïns el 50a aniversari de la troballa de les coves. Un enclavament únic ubicat en el Maestrat que recentment ha estat impulsat pel Govern d'Aragó com un Monument Natural.

Durant tot el matí d'ahir van rebre l'homenatge del municipi, i ells han correspost als assistents narrant, a través d'una exposició fotogràfica d'aquestes primeres exploracions, com va ser la seva aventura.

Tot va començar l'1 d'abril de 1961. Els joves Cardeña i Subils, acompanyats pel ja desaparegut José Subils, germà d'aquest i cosí d'aquell, arriben a la zona des de Barcelona per conèixer Ejulve i els seus voltants, després de la insistència d'un company de treball molinense, Alivio Ciércoles. Després de conèixer la Sima de la Muela, i mentre tornen al poble, crida l'atenció del grup un petit forat, un cau per a conills segons els veïns. Seguint el seu olfacte d'espeleòlegs membres de la Comissió Nacional d'Exploracions Subterrànies, remouen la terra amb les seves pròpies mans, fins que perceben un corrent d'aire que els indica que sota aquesta capa pot haver-hi quelcom interessant.

«Després de cavar i accedir al buit- explica Cardeña- vam poder anar passant l'un darrere de l'altre, i a partir d'aquí es va produir el descobriment de les galeries i de la sala principal».

Extasiats pel que acabaven de descobrir, les hores van passar volant. Cardeña recorda que van entrar «abans del migdia i sortim ja de nit. La gent del poble que estaven allí esperant, tres persones, ja es preguntaven si ens havia passat quelcom. Vam haver d'abaixar el barranc amb cactus encesos, perquè ni tan sols ens vèiem».

Francisco Subils recorda que al seu tornada a Barcelona es van posar en contacte amb la DPT per engegar una campanya d'exploració en profunditat. Així, en aquest mateix any, es va engegar la ‘Operació Turolensis', composta per sis especialistes que molt aviat es van topar amb una de les grans sorpreses, més enllà de les formacions de la cova: restes humanes de l'època Eneolítica, que afegien una importància extra a la cova.

«Sempre ho direm: és una cavitat molt petita -reconeix Cardeña-, però la importància que té per la seva quantitat de formacions la situa entre les més importants. Per descomptat, és la més important descoberta per nosaltres, i segurament una de les millors que hi ha avui dia a tot Espanya».

Subils reconeix que «aquesta fascinació per les rutes ve des de la nostra joventut. Cercàvem aficions i una d'elles va ser exploració subterrània. No ens conformàvem amb el pur muntanyisme, perquè si anem per l'exterior de la muntanya, només veurem el que es veu. Però en canvi, veure el que està amagat baix terra té un al•licient molt superior».

Durant la tarda d'ahir i tot el dia d'avui, les Grutas de Cristal celebren dues jornades de portes obertes perquè tots els visitants puguin conèixer les meravelles amagades sota les muntanyes del Maestrat. A més a més, demà a les 10.00, es presentarà un segell de correus oficial en l'estafeta de Molins per commemorar l'aniversari. La Casa Consistorial acollirà un concurs de dibuix sobre les Grutas de Cristal entre les 10.00 i les 13.30. I per tancar els actes, s'encendrà una foguera a les 21.00 a la plaça, es projectaran les fotografies del descobriment, i se servirà un sopar d'asats.

La noticia en Heraldo.es

Agraïm a l’amic Enric Porcel que ens hagi enviat l’enllaç la Comarca.net


 

Explosition

Amb aquest suggerent títol Explosition es desenvolupà, dins de la xarxa subterrània de Frênes (Belgica), l’any 2007 una exposició de pintures dins d’aquesta cavitat natural que calia recorre espeleològicament.

"L’encant d’aquest objectiu objectiu resideix en el camí que hi mena. Exploreu el laberint de galeries fosques i tortuoses, passadissos estrets, amuntegament de blocs, pus i sales. Estrenyeu-vos en les parets rocoses, descendiu al llarg de les cordes, passegeu-vos, gategeu, grimpeu, avenceu i descobriu: l’estructura dins l’arbitrari, el color dins l’obscuritat, la subtilitat en la rugositat, la calor dins d’humitats fredes, la suavitat en la paret rocosa. Deixeu-vos portar i contempleu!"

Segons la idea del expositors, mentre que l'exercici físic estimula la ment i la percepció sota l'influència de l'emoció, la presència de formes d'art pot ser un alleujament, així com un component tant conegut com sorprenent, situat en un context inesperat.

Explosition és un terme figuratiu, és a dir, a través de galeries, al llarg de les cordes, sobre i sota pedres, caminant, gatejant,... El significat del concepte d'espai es torna a descobrir. Les obres s'enfronten al seu entorn. De vegades són difícils de trobar, amagades darrere de les formacions, i de vegades molt visibles en una gran sala subterrània, un sistema d'il·luminació a vegades subtil i invisible de vegades sense la il·luminació del visitant individual. Tot el procés dins la cova, l'elecció d'espais, instal·lació i l’experiència dels visitants, han estat fotografiats i documentats..