espeleobloc

16 Congrés Internacional d'Espeleologia 2013

2012-02-03T00:05:00.000+01:00

Viatge a la Tarragona Subterrània

2012-02-02T00:05:00.000+01:00

De tant en tant, la interessant Cova Urbana, explorada i gestionada per la SIET, de la que se’n fa una explotació comercial de “turisme d’aventura” es objecte, potser per això, d’una difusió mediàtica pel gran públic: vídeos, articles de premsa, fins i tot un llibre. Però encara sentim, especialment de companys espeleosubs que l’han visitada, que caldria una informació actualitzada i a ser possible menys fantasiosa, partint del que realment es coneix i s’ha mesurat, i separant per tant molt clarament el que en el futur podria ser.

Potser, estem a punt de que és doni un pas rellevant en aquest sentit. Efectivament hem vist en el Qui es qui, de la web amiga Sarawak, ( http://sarawakexploracions.blogspot.com/ ) la fitxa del competent company Víctor Ferrer, on s’anuncia que està treballant sobre una monografia d’aquesta cavitat.

Confiem plenament en el ponderat criteri d’en Víctor i sabem que a la qualitat excel·lent de les seves imatges, afegeix un notable rigor professional. Ens mantindrem a l’espera!

Com a mostra de noticia periodística de la cova Urbana de Tarragona, hem extret unes fotos, de l'article destacat d'en Pere Giralt, publicat en l’edició de La Vanguardia Tarragona del 10.12.2010, i també us l’inserim en format Scribd.

2012-02-01T00:05:00.000+01:00

La revista gratuïta Paralelo 43, finançada pel CEDER Merindades i editada per SOLETA Sendas S.L. fa una excel·lent tasca de divulgació de patrimoni burgalés.

En el seu número 3 (octubre 2011) presenta un extens article sobre l’extraordinària cavitat de Ojo Guareña, amb text d’en Iván Varona Ruiz i unes esplèndides fotografies d’en José Angel Varona i José Roman Miguel Martinez.

Agraïm als editors la seva amable i expressa autorització, per incloure la seva revista en l’Espeleobloc.

Tot seguit, per facilitar-ne la lectura, trobareu l’article sobre Ojo Guareña, desglossat en les seves pàgines individuals, i finalment en format ISSUU la revista complerta.

Avencs de les Alzines (2)

2012-01-31T00:05:00.000+01:00

Només quatre del grup d’aquest dijous 26.01.2012 (veure post d’ahir), vam renunciar a l’agradable àpat de migdia, amb el que acostumem a tancar aquestes sortides, per tal de visitar també la que potser és la cavitat més clàssica d’aquest conjunt.

L’avenc de les Alzines

Explorat ja des de 1962 pel GES, i afectada en superfície per les grans tasques d’excavació arqueològica de la dolina on s’ubica. És una cavitat vertical de dissolució, constituïda per un pou de 30 metres amb un replà a -8 i una notable balconada a -23 des d’on s’accedeix a un parell de conductes verticals. L’ascendent gairebé assoleix la superfície i el descendent ens condueix al punt més bais als -33m i una nova xemeneia.

Topo GEB amb les escalades realitzades, tal com fou publicada en el Cavernes 27

(imatge subministrada per l'amic Francec Miret. Gràcies.)

En el fons de -30m hi vam trobar un menut i simpàtic pessebre.

Biologia subterrània

L'excavació arqueològica

Certament, de la intervenció arqueològica, encara hi ha una empremta notable en el paisatge, però s’han anat retirant la major part dels elements de contenció, i poc a poc es va recuperant un estadi més equilibrat amb el medi natural.

En tot cas, cal agrair que els arqueòlegs autors d’aquests treballs, que han publicat diversos articles sobre la tasca realitzada, hagin elaborat una excel·lent memòria i encara més que, disponible a la xarxa, puguem consultar-la i conèixer les interessants interpretacions de les troballes realitzades.

Ens plau inserir aquesta complerta memòria, de 133 pàgines, en format scribd:

Plegat de corda divertit i col·laboratiu

Avencs de les Alzines (1)

2012-01-30T00:05:00.000+01:00

El 26.01.2012, en el grup d’aquest dijous participaven: Dolors, Enric, Jaume, Jordi, José, Josep, Julià, Lluïsa, Pere, “Víctor” i “Visu”. Anàrem al Pla del Sot d’Ossos, camí del Pla d’Ardenya als límits dels termes de Begues i Vallirana. En aquest sector de dolines, com es ben sabut, hi ha una nombrosa densitat de cavitats, en bona part fruit de les tasques de desobstrucció del GIRES, del CEB, etc., i alhora son extraordinàriament patents els senyals d’una intervenció arqueològica de gran volada. Nosaltres visitarem dos dels classics, primer davallarem l’avenc Gran i més tard el proper avenc de les Alzines que per no fer massa extens aquest article, serà ressenyat en el post de demà, juntament amb la memòria dels arqueòlegs.

Avenc Gran de les Alzines

Aquesta interessant cavitat, presenta un primer tram, amb força senyals d’excavació artificial, per això cal anar amb compte per tal de no precipitar pedres inestables pous avall, tot i que, el de major volum, està ancorat amb cables que aparentment el consoliden. Per si un cas, vam procurar anar de fraccionament en fraccionament, gairebé sense trepitjar el terra. Aquest fou el motiu pel que alguns companys s’estalviaren el descens.

Un reguitzell de pous de modestes dimensions condueixen verticalment fins la cota -70. Però a la part de major amplitud s’accedeix per la via lateral, a la denominada Sala Gran a -40m, des d’on remuntant una escalada de 12m ( ben equipada ) ens condueix a la Galeria Superior amb la bonica sala de 4x4m tant profusament decorada d’espeleotemes, especialment amb delicades excèntriques, que es feia difícil posar fi a la tasca dels fotògrafs.

Els Pous

Via lateral - Sala Gran

Galeria Superior

Eric Establie, monogràfic d’Info Plongée

2012-01-29T00:05:00.000+01:00

El darrer número d’Info Plongée, el nº103, rememora la figura de l’Eric que deixà la seva vida en l’accident espeleosub a la Dragonnière de Labastide de Gaud el passat octubre del 2011. La pèrdua d’aquest competent explorador tingué una amplia repercussió, també en aquestes pàgines.

Avui ens plau inserir integralment aquest Info Plogéé (en formar Calameo) alhora que traduïm el seu editorial.

"Evelyne, Arthur,
Es per vosaltres que hem volgut escriure, malgrat que les nostres mans tenen dificultats per traçar aquestes línies sobre el paper, malgrat els nostres pensaments colpejats per tots els moments viscuts que no reviurem mai mes, malgrat els nostres ulls entelats pel dolor. La nostre pena és immensa.
Alguns, al moment d’aparèixer aquest Info Plongee no han pogut escriure. Respectem el seu dolor d’haver perdut un amic. No obstant això, la nostra comunitat és tossuda i volia dir un últim adéu a l’Eric, és aquest comiat amb el que compartim les següents pàgines. Descobrireu també i sobre tot com els espeleosubs, el van veure.
També hem volgut recopilar els grans moments de la seva vida de bussejador subterràni, tant de les exploracions que havia efectuat, com de la seva manera de practicar i fer avançar l’exploració espeleosub. Un cop més, son molts els que ens han respost presentant i posant a la nostra disposició documents personals. Gràcies a tots.
Evelyne, Crapaud, pensem en vosaltres.

Eric,

Amb el somriure als llavis, tu as aprofundit en unes vies i as traçat d’altres. Gràcies d’haver-nos enriquit. El camí continua i tu saps la passió que ens impulsa i el nostre desig d’anar més enllà, això no s’esgotarà.
Em complau haver-me creuat en el teu camí i haver fet una part del trajecte amb tu.

Reposa en pau!

Fred Martin"

Alguns dels articles anteriors a l’Espeleobloc

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/06/homenatge-leric-establie.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/10/socors-per-leric-la-dragonniere-1.html

Post suggerit per l’amic Josep Guarro.

Biodiversitat en el Carst Xinés

2012-01-28T00:05:00.000+01:00

L’extraordinari carst xinès no tan sols és cèlebre per la seva immensa extensió i pels seus magnífics paisatges inscrits en la llista del Patrimoni Natural Mundial de la UNESCO com un dels exemples mes espectaculars de carst humit tropical i subtropical amb uns excepcionals “boscos de pedra” de formes i colors feréstecs, sinó que també contenen una biodiversitat de vàlua mundial que cal preservar.

En aquest post us volem presentar una publicació amb unes imatges ben demostratives d’aquesta exuberància biològica, tant interessants que mereixen la seva contemplació, fins i tot, quan no tenim la capacitat d’entrendre els texts que les acompanyen.

Actuació de recuperació a l'Avenc Pastora (II)

2012-01-27T00:05:00.000+01:00

El passat diumenge 22.01.2012 va concloure amb éxit l'actuació de desobstrucció a l'Avenc Pastora (Olesa de Bonesvalls). Aquesta actuació és la continuació de la jornada que va promoure el Departament d'Ecologia i Protecció del Medi Subterràni de la FCE el passat desembre de 2011(veure post anterior d'aquest bloc), i que va quedar sense la total recuperació de l'avenc.

Per iniciativa de la SES del Ger en aquesta ocasió, fou comunicada a la FCE la intenció d'acabar l'operació, i s'afegiren també membres del GEB de Badalona i del Speleocorb de Corbera de Llobregat.

Amb mitjans més rudimentaris, escarpa, maceta, i un ternal acoplat al vehicle tot terreny del company Jordi Trujillo, aconseguirem treure tota la barreja de terra i pedres, i un bloc que feia de tap, segurament abocat per tal de retenir el morter llençat per qui va instal.lar l'antena de comunicacions que tapà l'avenc.

Finalment, podem dir que l'avenc resta obert un altre cop, recuperat gràcies a les denúncies i a l'actuació del col.lectiu espeleològic i la coordinació de la Federació Catalana d'Espeleologia.

Tot seguit, unes imatges de la jornada:

Com diu un bon amic: Salut i ecologia!!!

De nou l’Avenc del Balconet

2012-01-27T00:04:00.000+01:00

Molt ens complau que els companys del Grup Espeleològic Lleidatà reprenguin les exploracions en aquesta interessant cavitat, i felicitem molt especialment a Lluís Pérez pel bloc Quarts de Qualls que caldrà anar seguint per mantenir-nos informats de les seves activitats.

http://quartsdequalls.blogspot.com/

Us desitjem tota la sort que mereix el vostre esfort!

Nota anterior de Lluís Pérez a l'Espeleobloc :

http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/darreres-exploracions-la-noguera.html

Platyplusgroup vídeos

2012-01-26T00:05:00.000+01:00

Ens plau inserir les tres darreres produccions de Playtplusgroup cave explorer group, extretes del seu canal a Vimeo, on entre trailers i documentals tenen 41 videos.

Hypogeum

Fondue

Decostop

El "grup" d'Espeleo dels Dijous

2012-01-25T00:05:00.000+01:00

Dèiem el passat dilluns : “els objectius generals d’aquestes activitats obertes dels dijous, consisteixen essencialment en aprofitar una sortida “espeleo” per passar-s'ho bé juntament amb companys (majoritàriament “veterans”) de diverses entitats, tot aprofitant per localitzar i posicionar amb GPS una o diverses cavitats, fer-hi un reportatge fotogràfic, i facilitar els interessos dels diversos participants, especialment la recerca biològica i paleontològica”. Els comentaris rebuts ens aconsellen dedicar-hi aquest article.

Efectivament aquest és un grup informal d’espeleòlegs, de “bon rotllo”, que sortim habitualment els dijous, a visitar cavitats catalanes.

Tot començà, fa anys, quan un company de la SIE per la seva activitat laboral, només tenia festa el dijous. Poc a poc, sense fer cap tasca de “captació”, s’han anat afegint amics d’aquest i d’altres grups que també s’ho podien permetre: jubilats, aturats, autònoms, etc.

D’aquell primer grupet de 2 ó tres persones, hem passat a més de vint. Les darreres sortides agrupen al voltant d’una dotzena variable de participants. i sovint d’un mínim de cinc clubs. Tot i que no hi ha una representació per entitats, es clar que la gent prové de la seva, amb la que continua mantenint la vinculació, en la que cal que és federi i amb la que manté les seves activitats tradicionals. Son habituals gent de: SIE, GEB, GIE, GEP, SES, ERE, etc.

Ens hem anat agrupant per amistat o coneixença personal. Les propostes, suggerides per qualssevol, i gestionades per un “coordinador”, es fan normalment, divendres o dissabte, utilitzant una llista de correu electrònic especificant si hi ha algun interès específic en la sortida i adjuntant una topo de la cavitat.

El que li va bé, be sigui per correu o per telèfon confirma la seva presència, de manera que permet fer una convocatòria final, (dimarts) agrupant els participants en el mínim nombre de vehicles particulars (es comparteix el cost del combustible) tenint en compte les diferents localitats de sortida, i fixant un punt i hora de trobada en comú, pel matí del dijous en una localitat veïna de la cavitat escollida.

L’activitat sovint comença per l’entrepà de rigor en un casal, bar o restaurant adequat per l’itinerari previst, i sol finalitzar, si resulta possible, a primera hora de la tarda en el mateix lloc.

Les cavitats escollides tenen escasses dificultats tècniques, normalment amb petits pous de poc més de 25 metres, i si en ocasions poden ser mes grans, hi ha plena llibertat per baixar fins on es vulgui, i fins i tot, per quedar-s’hi veient-ho des de la boca.

Els dilluns següents a la sortida publiquem a l’Espeleobloc un post de l’activitat realitzada, amb una selecció de les fotos aportades pels participants.

Veient les activitats realitzades, destaquen sempre les inquetuds fotogràfiques, biospeleologiques, i paleontològiques i d’entre els diversos projectes subratllem el de “Formes del carst català”, el de recolecció de “Troglocharinus” i el tot recent de “Meta menardi”.

De fet, sovint anem sense cap pretensió ni darrera d’un objectiu particularment exigent o compromès, però el costum de molts anys de “veritable” practica espeleològica, ens fa que intentem treure alguna utilitat a la sortida, sinó més, facilitar una documentació pels que habitualment van llegint aquest bloc.

A continuació us presentem una llista de les 52 sortides del darrer any d'activitat, de les que trobareu la crònica en els articles dels dilluns de l'Espeleobloc:

Llistat de les darreres 52 sortides (50+2)

19.01.2012 Avenc de Sant Roc
12.01.2012 Mines de Can Palomeres
05.01.2012 Avencs Pepi, Llosa, Marianet
29.12.2011 Serra de Rubió, Cova Patracó
22.12.2011 Cova Colomera
15.12.2011 Avenc de la Clota
09.12.2011 Bora Tuna
01.12.2011 Cova de les Feixes, Correjades
24.11.2011 Avencs Montesinos i Esquirols
16.11.2011 Balmes d'en Caixurma
10.11.2011 Avenc de la Pepi
03.11.2011 Avencs Banderes i Topògrafs
27.10.2011 Avenc d'Ordal i Cova Av.Pla de Comes
20.10.2011 Avencs de les Banderes i Pont de l'Escalat
13.10.2011 Avenc del Querol
06.10.2011 Avenc Emili Sabaté
29.09,2011 Bòfia de Port de Compte
22.09.2011 Avenc de la Codoleda
15.09.2011 Avenc del Daví
08.09.2011 Forat de l'Or i Cova dels Muricecs
01.09.2011 Cova de la Taverna
18.08.2011 Cova dels Ermitans
11.08.2011 AvencsTaleixà,Can Vilà, Bruguer, i Calma
04.08.2011 Avencs Tapat i de la Barraca
28.07.2011 Avenc de la Troneda
14.07.2011 Escletxes de les Rovires
07.07.2011 Avenc de Penya Embassada
30.06.2011 Cova Fonda de Salomó
23.06.2011 Avenc d'Esteles
16.06.2011 Avenc Victòria
09.06.2011 Avenc Hanna Svacbroc
02.06.2011 Cova Roca Foradada
26.05.2011 Avenc d'en Gori
19.05.2011 Coves d'Olopte
12.05.2011 Avenc d'en Viumala
05.05.2011 Cavitats de la Morella
28.04.2011 Cova Simanya
21.04.2011 Cavitats de la Morella
14.04.2011 Coves del Masiet
07.04.2011 Coves del Sanitre, Freda, Ventós
31.03.2011 Coves del Toll
24.03.2011 Avencs de l'Infern i del Bufí
17.03.2011 Avenc del Vermell
10.03.2011 Cova del Serrat del Vent
03.03.2011 Cova d'Annes
24.02.2011 Sistema dels Guixos
17.02.2011 Avenc Jordi Verdiell
10.02.2011 Coves de Rialb
03.02.2011 Avenc del Llest
27.01.2011 Cova Negra de Canyelles
20.01.2011 Avenc del Mirador
13.01.2011 Coves del Mamut

PD: Disculpeu per no haber consignat inicialment les dues sortides, que he marcat en blau, en les que jo no vaig poder participar per assistir a les jornades espeleològiques de Marbella i Burgos. Així queda ben patent que el "grup" ha fet activitat tots els dijous de l'any.

Si voleu afegir-vos al grup, o acompanyar-nos en alguna sortida, cal que conecteu amb qualssevol dels participants, o bé proposeu algun medi de contacte en els comentaris d’aquest post.

Meta menardi, projecte europeu 2012.

2012-01-24T00:05:00.000+01:00

En aquest article recopilem una informació bàsica sobre les aranyes i el seu procés de recol·lecció que esperem sigui d’utilitat pels interessats en col·laborar en aquest projecte europeu.

La classe dels aràcnids pertany al phylum4 dels Artròpodes. Aquest phylum és el més nombrós, en quant espècies, més de 1.250.000. Això significa que el 80% de totes les espècies animals són artròpodes. Tot artròpode posseeix un esquelet extern (exosquelet) i tres o més parells de potes articulades.

El primer aràcnid, un avantpassat de l’escorpí actual, va aparèixer fa uns 500 milions d’anys aproximadament, 200 milions abans que els primers insectes. Tot i això, els aràcnids presenten un nombre d’espècies força menor que els insectes. Actualment es coneixen unes 50.000 espècies diferents d’aràcnids. La gran majoria d’elles són depredadores de vida terrestre , alimentant-se principalment d’insectes.

Els trets comuns a tots els aràcnids són que posseeixen quatre parells de potes caminadores, uns ulls simples i no tenen antenes ni ales. Excepte alguns àcars, el cos dels aràcnids està dividit en dos regions diferenciades: una anterior anomenada prosoma; i una altre de posterior anomenada opistosoma o abdomen. L’aparell respiratori dels aràcnids és variat: tràquea, pulmons, tots dos alhora, o cap dels dos,

però mai presenten brànquies. La reproducció és ovípara, tret dels escorpins, que són vivípars, sense metamorfosis.

Els aràcnids es classifiquen en onze ordres, set dels quals tenen representació a la fauna dels Països Catalans. Les ordres restants tenen una distribució tropical.

Els ordres que trobem aquí, de més coneguts a menys, són: les Aranyes, els Escorpins, els Àcars, els Opilions, els Pseudoescorpins, els Solífugs i els Palpígrads.

Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes (el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.

El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten teranyina de fins a sis tipus de glàndula de l'abdomen. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els araneids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'"aixetes" productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.

Cal tenir present que encara queden moltes espècies per conèixer, algunes de les quals són exemplars que estan emmagatzemats a l'espera de ser estudiats i classificats. Es calcula que només s'han descrit entre una tercera i una cinquena part de les espècies existents i es creu que podrien existir al voltant de les 200 000 espècies. Per tant, aquesta classificació podrà anar variant en funció dels descobriments de noves espècies.

"La longitud corporal de l'aranya cavernícola gran, la Meta menardi és d'11 a 13 mm en els mascles i de 14 a 17 mm en les femelles. El seu color és generalment bastant fosc; el cefalotòrax és terrós-vermellós, l'abdomen marró clar o fosc, ambdós amb marques negres. Sovint mostra dues taques grans. Les potes són terroses amb anells negres. De vegades pot confondre's amb l'aranya cavernícola menor Metellina merianae (Scopoli, 1763). Aquesta última és menor i de color més grisenc. En tot cas, aquesta segona espècie construeix teles majors (amb més fils radials i de captura) i per tant és capaç d'afegir a la seva dieta insectes de vol més poderós. Una altra espècie emparentada, Meta bourneti (Simon, 1922) és, al contrari, tan gran com M. menardi i de coloració similar. Encara que a Europa central només es coneix en enclavaments aïllats, a la península Ibèrica M. bourneti està més distribuïda que M. menardi i es troba també en províncies mediterrànies com a Balears, Cadis, Màlaga, Múrcia i Tarragona.

La reproducció d'aquestes espècies de Meta té lloc generalment al començament d'estiu. Després de l'aparellament, de mitjan de juliol al començament d'agost, la femella construeix un capoll, de 2 a 3 cm de diàmetre, que penja d'un fil. El capoll conté uns 200 a 300 ous, que la femella vigila fins que mor, durant dos a tres mesos. A la fi d'agost el sac d'ous comença a desintegrar-se i les joves aranyetes es fan visibles com a petits punts negres. Les aranyetes no deixaran el capoll fins a la primavera següent. La prole surt llavors fins a l'entrada de la cova, on poden versi de dies a setmanes. Alguns dels joves viatgen fins a altres sistemes de coves; la resta roman en la seva cova natal. D'aquesta manera les poblacions es mantenen i es propaguen. L'aranya cavernícola gran Meta menardi aconsegueix 2 a 3 anys d'edat, en contrast amb la major part de les aranyes natives d'Europa, que només viuen un any.

La tela que construeix l'aranya cavernícola gran és de tipus circular, de 20 a 30 cm, i amb una obertura central. Pot considerar-se molt rudimentària i rares vegades s'usa per capturar preses. Meta menardi estén a passar molt temps prop de la paret de la cova, on caça cotxinilles de la humitat, escarabats, centcames, panerola, papallones i arnes invernantes i altres petits animals, inclosos alguns cargols ocasionals. És típic observar totes aquestes preses penjant d'un fil en la xarxa. Aquest comportament de caça, deslligat de la xarxa -que era originàriament utilitzada per capturar les preses– pot considerar-se una adaptació conductual a la vida cavernícola.

L'elecció conjunta de Meta menardi com a animal cavernícola de l'any i com a aranya europea de l'any 2012 il·lustra l'excel·lent cooperació entre els investigadors de distintes disciplines. Els investigadors de les aranyes (aracnòlegs) es basen en el coneixement i experiència local dels investigadors de les coves (espeleòlegs), per aprendre més sobre les espècies presents en hàbitats subterranis.

Mantén els ulls oberts la pròxima vegada que visitis una cova: l'aranya cavernícola gran està probablement en les proximitats!"

Text extractat i traduit de l’original publicat en anglès per Christoph Hörweg a la European Society Arachnology

Recol·lecció

Avenc de Sant Roc

2012-01-23T00:05:00.000+01:00

El 19.01.2012 vam visitar aquesta coneguda cavitat de -30m a Begues, un grup d’onze espeleòlegs (Dolors, Jaume, José, Josep, Julià, Manel, Miquel, Pere, Ricard, Teresa i “Víctor”).

Els objectius generals d’aquestes activitats obertes dels dijous, consisteixen essencialment en aprofitar una sortida “espeleo” per passar-s'ho bé juntament amb companys (majoritàriament “veterans”) de diverses entitats, tot aprofitant per localitzar i posicionar amb GPS una o diverses cavitats, fer-hi un reportatge fotogràfic, i facilitar els interessos dels diversos participants, especialment la recerca biològica i paleontològica.

L’avenc de Sant Roc segons el bonic dibuix publicat per en Rafael Amat el 1924

En aquesta ocasió a mes a més preteníem fer una petita seqüència fotogràfica que mostrés el procés de captura d’una aranya per orientar als que vulguin col·laborar amb el projecte Meta menardi 2012. També hem afegit dues imatges de la visita que el dia 25.02.11 van fer els amics Josu i Lluïsa.

Les aranyes del Sant Roc

En el post de demà us oferirem més informació sobre les aranyes i alhora presentarem la seqüència de recol·lecció.

Frontal Nao

2012-01-22T00:05:00.000+01:00

Un nou frontal de la marca Petzl, apropiadament dissenyat per les curses de muntanya, que té prevista la seva comercialització el juliol 2012 presentarà innovacions interessants. Esperem que aviat també puguin incorporar-se a la il·luminació per espeleologia.

1.- Regulació automàtica “intel·ligent”.

2.- Bateries de liti recargables.

3.- Reprogramació personalitzada per ordinador.

http://www.petzl.com/fr/outdoor/headlamp/nao

El gran pou de 519m de Miao Keng

2012-01-21T00:05:00.000+01:00

Sens dubte un dels pous subterranis naturals mes grans del mon és el de Miao Keng, - vertical absoluta entre 509 i 519 m, segons diversos autors-, que s’obre a 200m de fondària dins d’una de les cavitats que formen el sistema Tianxing Dongxuexitong ( Liuchi Aokou Xia Dong, Qikeng Dong, Lanmu Shu Dong, Miao Keng, Miao Keng 2, Xiaogu Chi Wan Dong, Dongba Dong) totalitzant una profunditat de -1.020 m i 35.479 m de recorregut.

D’acord amb la documentada base de dades d’en Bod Gülden els tres majors pous coneguts fins ara son:

1 Vrtoglavica, Eslovènia, 603m

2 Patkov gust, Croàcia, 553m

3 Da Keng, Xina, 519m

Ara la revista Focus de la BBC (febrer 2012) hi publica un reportatge on compara aquesta cavitat natural amb la mina sud-africana d’or de Tau Tona.

Vídeo de la mina d'or de Tau Tona, considerada la mes fonda del mon.

.
Aprofitem aquesta ocasió per admirar de nou les extraordinàries fotos d’en Robbie Shone, i llegim amb sorpresa? que va utilitzar “large blue edison screw flashbulbs”.

La nota tècnica diu: -traducció-

"Cambra Canon EOS 5D

Objectiu obert, comandant per radiofreqüència els diferents punts d’on es disparen unes bombetes de flash blaves de rosca edison."

Un foto més d'aquesta impressionat vertical.

Fonts:

http://sciencefocus.com/issue/then-science-deduction

http://espeleobloc.blogspot.com/2007/10/xina-primer-1000.html

http://www.hongmeigui.net/

http://espeleobloc.blogspot.com/2012/01/robert-shone.html

http://www.caverbob.com/

Abisso di Trebiciano

2012-01-20T00:05:00.000+01:00

En el darrer número de la Revista Muntanya (núm. 898 desembre 2011) editada per Centre Excursionista de Catalunya, l’amic Jordi Lloret publica un excel·lent article de divulgació sobre aquesta mítica cavitat que em plau inserir en aquest post.

Notes anteriors a l’Espeleobloc:

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/10/divertiment-trebiciano.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/12/labisme-de-trebicia-la-ferrada.html

Aprofitem l’ocasió per recomanar-vos que visiteu el nou bloc de la Revista Muntanya en la següent adreça : http://revistamuntanya.wordpress.com/

Uwe Krüger i els seus films

2012-01-19T00:05:00.000+01:00

Dins les produccions documentals o de ficció ambientades en el món de l’espeleologia, mereix destacar-se l’obra d’en Uwe Krüger. No tan sols resol perfectament les complexes condicions tècniques i ambientals, sinó que ens ofereix unes veritables “narracions” on la imatge i la música vesteixen uns guions d’alt contingut “artístic” i excel·lent qualitat estètica.

De l’obra d’aquest prestigiós fotògraf i cineasta, que ha estat reconeguda i premiada en diversos festivals de cinema, inserim aquí quatre mostres:

Els abismes (Les abîmes)

2012-01-18T00:05:00.001+01:00

Un amable lector m’adverteix que en el post del 6.09.2009 amb el títol ”L’obra d’en Martel digitalitzada”, no vam inserir el llibre Els Abîmes, i hem demana si no seria possible afegir-la ja que està molt interessat en disposar-ne d'un exemplar.

Bé amic Marc, en aquest article la trobaràs en format scribd i donada la seva extensió separada en dos parts. No obstant encara es pot adquirir algun exemplar de segona mà ( a preus astronòmics – 400 euros- en la web http://www.iberlibro.com/Ab%C3%AEmes.--MARTEL-E.-A.-/5695513826/bd) i també hi ha disponible una versió facsímil a la llibreria de la Federació Francesa d’Espeleologia ( per 54 euros http://librairie.ffspeleo.fr/achat/produit_details.php?id=272&catid=17.)

Martel dedicà el seu temps lliure i les vacances per viatjar a través de França i explorar els altiplans desertics que dominen les gorges del Tarn, de la Jonte, de la Dourbie i del Lot.

Al juny de 1888, es va unir amb alguns companys per estudiar un torrent que se sumeix sota terra, el Bonheur (la felicitat) i reapareixent més tard en l'Abisme d'Bramabiau. Aquesta exploració significà el naixement de l’espeleologia.

L’obra de Martel és immensa. Ampliarà el seu camp d'investigació a França i organitzà expedicions a d’altres països. Va deixar les seves activitats professionals el 1899 per dedicar-se exclusivament a la investigació científica del carst.

LES ABIMES. Les eaux souterraines. les cavernes. les sources. la spéléologie. explorations effectuées de 1888 à 1893. paris. Delagrave. I894. 1 vol. in 4. 4 phototypies et 16 plans h. t. 100 gravures; 200 cartes. plans et coupes. 578 p

Coincidint amb aquesta remembrança de l’extraordinaria obra d’en Martel també incloc un fragment de 5 minuts d’una excel·lent recreació de les seves exploracions de la ma del cineasta Alain Baptizet, amb la producció “Martel, explorater d’abîmes”

Espeleo Diversitat 2012

2012-01-17T00:05:00.000+01:00

Els espeleòlegs suïssos ens inviten a participar en l’EuroSpeleo Fòrum 2012 i alhora 2n Simposi EuroSpeleo de Protecció i 13è Congrés Nacional d'Espeleologia que és celebrarà del 29 de setembre a l'1 octubre 2012 a la localitat suïssa de Muotathal, en un massís càrstic a 60 km al sud de Zuric, al costat de la Hölloch, la cavitat més gran de Suïssa.

Aquesta trobada impulsa la fórmula de "Diversitat Espeleològica" perquè no hi ha una "espeleologia" o un "espeleòleg", sinó una varietat d'àrees i punts d'interès tant en la recerca com en l'exploració de cavitats, possibilitant la representació de totes les àrees de l'espeleologia, serà una plataforma per a l'intercanvi mutu entre els espeleòlegs de tot Europa i més enllà.

Hi haurà interessants sessions tant d’espeleologia científica com d’exploració subterrània a Suïssa i a tot Europa; tècnica, tecnologia de la informació, projeccions en 3D, i per descomptat visites de cavitats, i molt més. No ens ho podem perdre!

A continuació trobareu la segona circular, en la versió francesa:

Cal inscriure com més aviat millor a http://www.speleodiversity.ch/ per gaudir de tarifes preferencials fins el 31 de gener de 2012.

Adreces de correu electrònic:

Général : speleo@speleodiversity.ch

EuroSpeleo Protection Symposium : protection@eurospeleo.org

FSE Réunions/Meetings : contact@eurospeleo.org

Podeu descarregar-vos aquesta 2a Circular (en anglès) a : www.speleodiversity.ch/images/NHK_2012_2._Zirkular_en.pdf

Mina Gran de Can Palomeres

2012-01-16T00:05:00.000+01:00

Probablement aquesta mina deu de ser la més visitada pels espeleòlegs catalans, per la diversitat de conductes amb diversos nivells, amb pous, ressalts, gateres, sales, etc. al llarg dels seus 3 quilòmetres de galeries, el que s’aprofita, fins i tot, per cursets d’iniciació. Nosaltres volíem aprofitar la visita per fer fotos, especialment de la Sala Gran. El grup d’aquest dijous 12.01.2012 era format per: Agustí L., Agustí M., Jaume, Jaume, José, Josep, Josu, Lluïsa, Pere, Víctor, Visu, i vam comptar amb l’expert guiatge d’en Xavier Soler – moltes gràcies!- que venia amb el Jordi i la Natalia (tots tres residents a Malgrat de Mar).

Els companys espeleòlegs Ferran Cardona, Josep Cuenca i F.Xavier Samarra, publicaren en 1988 un excel·lent i complert llibre monogràfic amb el títol Les Mines de Can Palomeres, editat per l’Ajuntament de Malgrat de Mar.

Poc més podríem afegir a tan ben documentada obra, que us recomano llegiu amb atenció, hi trobareu, història, geologia, biologia subterrània, topografia, etc. Gracies a l’amable disposició de l'editor ens plau inserir-la en aquest bloc en format scribd.

Biologia subterrània

Abisso W le Donne

2012-01-15T00:05:00.000+01:00

Expedició hivernal a W le Donne –avenc Visca les Dones- (Grigna, Lecco, Lombardia, Itàlia), el desembre 2011. El vídeo d’aquesta exploració de 4 dies de durada amb un campament interior, durant la que ha estat explorat i superat el sifó terminal situat a -1.150m. oferint bones possibilitats de continuació.

La boca es situa a 2.170m i la sorgencia, el Fiumelate a Varenna a 250m.

Durada 7 minuts

Direcció muntatge: Fabio Bollini

Selecció de petits vídeos que es troben a la xarxa:

Una boca que bufa

Accés amb neu

Galeria freàtica a -30m

El freàtic de -1.100m.

El pou de 30m a -1.120m.

Carstogènesi i paleografia al Gard

2012-01-14T00:05:00.000+01:00

Ens plau inserir dos treballs de geomorfologia càrstica occitana d’en Joël Jolivert, i Joël Jolivert i Claude Martin, sobre l’excavació i carstificació de la vall de la Ceze i les seves relacions amb l’assecament de la Mediterrània al Messinià (5,9/5,3 milions d’anys) i l’erosió regressiva corresponent.

Les xarxes de cavitats relacionades i la seva espeleogènesi son analitzades en aquests treballs de paleografia mio-plocenica que ens aporten models de comparació per comprendre també els nostres carsts.

La Flama a la Cova de les Meravelles

2012-01-13T00:05:00.002+01:00

La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és celebra en commemoració de la mort de Pompeu Fabra. Aquesta Flama, que representa la nostra llengua. L’encengué la fe, la portà l’esforç, i la manté la voluntat d’un poble. Enguany coincideix amb el 80è aniversari de les Normes de Castelló i amb l’Any de la Paraula Viva.

Els bons amics de l’Espeleo Club Castelló ens inviten a participar en un dels actes que organitzen a la Cova de les Meravelles. Aquí teniu la seva proposta:

Hola companyes i companys:

En aquesta carta l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.

Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.

I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.

I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.

La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.

Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.

A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.

Aprofito la present per saludar-vos cordialment.

¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!

Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)

Descripció de la cavitat

extreta de. http://gim-elx.site88.net/meravecs.htm

Boca principal formada per enfonsament de la volta i que dóna pas entre blocs a la Sala Principal, amb blocs caiguts del sostre i una columna al N tallada artificialment. De la part més baixa ix la Galeria Principal, amb una orientació NO-SE, totalment horitzontal, amb pisos estalagmítics, encara que els primers 50 m tenen el pis de ciment (artificial).

Hi ha restes d'activitat erosiva en tota la galeria, fonamentalment al sostre i presenta diverses columnes. Cap a la meitat de la galeria hi ha un sistema perpendicular, N-S. Cap al N hi ha la galeria de l'ànec, una xarxa de 150 m de recorregut d'origen tectònic, sense formacions i en estat de descalcificació. Cap al S tenim la part major de la cavitat, amb 5 sistemes diferents: galeries de la Rata Penada, galeria de la Segona Boca, Zona del Laminador, xarxa de la CHX (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i xarxa de Maria Cristina.

Les galeries de la Rata Penada tenen més recorregut que les de l'ànec, encara són de característiques semblants, són molt estretes i altes, amb el sòl ple d'argila. La galeria de la Segona Boca amb la de la Tela formen els sistema principal. Es tracta d'un un estrat de calcàries margoses i amb influència freàtica molt més accentuada. A la part alta té una 2a boca a l'exterior.

A la fi i cap al S, després d'una olla de gegant de sòl argilenc, arribem a la Zona del Laminador, més concrecionada que la resta de les xarxes i circula paral·lela a la galeria de la Segona Boca, al mateix estrat, però en sentit contrari. La xarxa de la CHX és un sistema de galeries entre blocs i en ocasions entre esquerdes eixamplades per erosió. Cal ressaltar una perfecta secció claviforme i diversos tubs a pressió, que demostres l'activitat freàtica que hi hagué durant els processos evolutius de la cavitat.

En la Zona Est de la Xarxa CHX neix una galeria que baixa a l'estrat inferior, on hi ha la Xarxa Maria Cristina, que assoleix el nivell de l'embassament quan aquest està més alt, per la qual cosa l'aigua ha aconseguit buidar les galeries anteriorment farcides de sediments al·lòctons i que curiosament encara es troben al sostre per no arribar-hi l'aigua. Aquesta zona i la CHX és la més laberíntica i de major variació morfològica de tota la cavitat i és el punt més llunyà de la boca principal.

Fotos: Almela

Espelunga de Meyodiya 4 i 5 de gener 2012

2012-01-12T00:05:00.001+01:00

Galeria dels Professionals

El passat dia 3 de gener en Josep Colomo i Francesc Subirana (SIE de CEA) juntament amb en Luis i Jesús Almela (Espeleo Club Castelló) el “Mediodia Team”, van desplaçar-se al massís de Vernera (Aragües del Puerto – Jaca) per tal de fer una entrada al Sistema de la Peña de Mediodía i seguir amb un dels molts fronts d’exploració que resten pendents a l’apreciat sistema.

Al vespre del dia 4, i un cop al destí, després de comprovar que les temperatures de la zona eren molt elevades per l’època de l’any, decidiren que efectuarien entrada per la boca intermèdia del sistema, l’Espelunga de Meyodiya, doncs la boca d’accés habitual (Pozo alto de la Chorrota) en condicions climàtiques semblants, ja els havia “regalat” entrades prou dures de fred i humitat.

El dia 4 al matí (a les 11h aprox.) després de preparar el material entre pluges intermitents, decidiren fer camí cap a l’Espelunga entre congestes de neu “dura-primavera” proveïts de dos trepants, uns 120 metres de corda i material vari d’instal·lació/escalada. L’entrada perseguia dos objectius clarament definits, d’aquesta manera els 4 integrants progressaríem units fins al pou d’enllaç amb el nivell superior del sistema, punt on cada parella es dirigiria al seu front d’atac.

Per un cantó, els germans Almela (Luis i Jesús) es dirigirien a la Galeria del Contacte, on en el seu punt terminal la fractura s’estreny i en cal repassar la possible continuació per un nivell superior. Per altra banda, en Colomo i en Subi es disposarien a finalitzar l’escalada del segon ressalt del pou paral·lel al “Chupa-Chups”, per tal d’accedir a la finestra del seu extrem superior.

Als voltants de les 13h del migdia feren entrada al sistema i després de superar les diverses dificultats d’aquest recorregut (com el mític i simpàtic Pas dels Tortosins) i un cop arribats al punt d’enllaç amb els nivells superiors del sistema, cada grup es dirigeix al seu front d’exploració predilecte.

Sala del Guix

Després de fer un magnífic recull fotogràfic del recorregut d’accés al seu destí i de superar les dificultats que possibiliten l’entrada a la Galeria del Contacte amb els seus petates de dimensions desproporcionades.... peró deixem que sigui el propi relat d’en Jesús i Luis que expliquin la seva exploració:

“La galeria del Contacte, que parteix de la sala del Guix es dirigeix recta com un fil cap a la paret Nord del massis, quedant la punta a un centenar de metres de la pròpia paret. La galeria te diferents zones, una primera amb marques d'erosió, amb morfologies freàtiques. Un poc més avant , desprès de passar uns estrets passos arribem a una zona d'origen tectònic amb bona amplària però que als pocs metres va estretint-se, tenint que passar per unes estretors selectives que ens situen en una zona de meandres amb formes d'erosió, formant petites terrasses. Aquesta zona dona pas a una última zona morfològicament diferent amb galeries mes grans, que formen sales clàstiques amb gran cantitats de blocs. Aquest últim tram te un caràcter ascendent i esta condicionat per el bussament dels estrats, d'uns 35º cap al nord.

En aquesta zona regalima un poc d'aigua procedent de varies filtracions del sostre. Aquesta galeria s'estreteix poc a poc i va ascendint en rampes fins arribar a un punt on es colmata per terra i blocs, trobant la continuació de la fractura en vertical on vam intentar pujar però la naturalesa de la roca, molt descomposta va fer fracassar els intents. Aquesta important fractura que constitueix la galeria del Contacte passa just per baix (uns 200 metres) dels avencs de la plataforma superior, pel que pensem que pot ser un dels punts de possible unió entre els avencs superiors i la resta de la xarxa subterrània. Com a fet curios, en aquesta galería s’observare guano i un esquelet de rat-penat.”

Entretant en Colomo i en Subi es disposaren a escalar el que podria ser l’últim ressalt del pou paral·lel al mític pou “Chupa-Chups”, del qual, el ressalt precedent (d’uns 60 m d’alçada) havia estat escalat l'hivern anterior. Després d’una intensiva escalada artificial amb l’ajuda d’una barra Raumer i de l’estalvi de bateria que proporcionen els Multy-Monty Ø7.5mm, assoleixen la part superior de la paret vertical d’un dels extrem de l’esmentat ressalt. Un cop instal·lats 80 metres nous de corda fix i amb l’esgotament de la maratoniana jornada d’escalada, comproven que encara resta un petit ressalt desplomat d’uns 7 m d’alçada per assolir el nivell superior i comprovar que ens ofereix la finestra que s’aprecia a l’extrem superior d’aquest immens pou.

Un altre cop units (a la base de l’escalada), els quatre integrants de la prospecció desfan les galeries que els separen de la boca acusant en més o menys mesura l’esgotament de la jornada, sortint a l’exterior al voltant de les 4h de la matinada del dia 5, per tal d’afrontar el descens fins al refugi, el qual, encara els deparava alguna dificultat en forma de neu glaçada.

Temps passat sota terra: 15 hores.

Subi i Almela

Endins 35

2012-01-11T00:05:00.000+01:00

Com el millor regal de reis, he rebut el darrer número d’Endins, la publicació d’espeleologia de la Federació Balear d’Espeleologia, i alhora monografia 17 de la Societat d’Història Natural de les Balears.

És tracta d’un extraordinari exemplar titulat El Carst, patrimoni natural de les Illes Balears, que constitueix una esplèndida posada al dia dels coneixements actuals sobre aquesta preuada riquesa natural.

Els seus editors, Francesc Gràcia, Joaquin Ginés, Guillem Xavier Pons, Antelm Ginard i Damià Vicens, ens ofereixen un bell volum, que sens dubte constituirà una obra de referència inexcusable, aplegant en vint-i-cinc articles, tot un ventall de col·laboracions dels especialistes illencs.

ISBN 0211.2515

368 pàgines

Novembre 2011

Logotip de les Jornades. Autor: Miquel Trias

Les grans cavitats

Després d’aquesta nota preliminar, en els propers dies, voldria referir-me amb més detall a algun dels articles que mes m’han interesat.

Recordeu que a la web del RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) es poden trobar els Endins anteriors en format pdf . http://www.raco.cat/index.php/Endins

Projecte Meta menardi (2)

2012-01-10T00:05:00.000+01:00

Aclaracions sobre el Projecte Meta menardi:

En un anterior bloc del 18-12-2011 i sota el títol Projecte Meta menardi es va reproduir un escrit del company Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) en que es donava a conèixer un treball a nivell europeu per ampliar els coneixements sobre aquesta aranya que trobem habitualment en moltes de les cavitats que visitem.

L’Enric Porcel, Vocal d'Ecologia i Protecció del Medi Ambient de la Federació Catalana d'Espeleologia, ens ha fet arribar algunes qüestions sobre aquest projecte, derivades d'unes consultes que li han fet grups espeleològics catalans:

   -És un projecte que té una fiabilitat i un rigor científic?
   -No serà una captura excessiva?
   -A on s'ha de portar el material?

Ens hem posat en contacte amb l'espeleòleg-biospeleòleg Dr Carles Ribera, Professor Titular de la Unitat d'Artròpodes de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, que posseeix una gran especialització en els araneids, per saber que ens en pot dir de tot això.

Ens diu en Carles: (La conversa està resumida)

"Aquest projecte té tota una base científica. Al seu darrera hi ha la European Society of Arachnology, qui ha derivat el tema a cadascun dels grups que té a diferents països, en el nostre cas al Grupo Ibérico de Aracnología. Jo, que sóc membre de tots dos, em vaig oferir per identificar el material recol·lectat. El material que rebré serà estudiat a Barcelona, a la Universitat. En altres països europeus, cada grup nacional estudiarà el seu material i al final hi haurà un treball conjunt per conèixer amb exactitud la distribució europea.

El material que es necessita no és molt abundós, amb un sol exemplar per cavitat, guardat en alcohol de 96º i un total de 3 o 4 cavitats per massís o unitat geogràfica ja és més que suficient. El tema fotos serà un complement. No són indispensables ja que amb fotos no es pot determinar amb absoluta seguretat l'espècie. Hi ha caràcters que no són constants i a més, es barregen entre les dues espècies. L'únic que hi ha segur és veure els genitals de cada individu i a més han de ser adults, ja que si encara són juvenils els seus caràcters de separació encara no estan definits i s'ha de recórrer a comparar els seus ADN.

A Catalunya , tot i no ser molt fiable, en relleus per sobre dels 500 m es troba la M. menardi i per sota del 500 m, la M. bourneti. Tot i així, entre els, per exemple, 900 i 1.000 m, hi hem localitzat les dues espècies. Que, que en tinguem coneixement, no conviuen les dues en una mateixa cavitat, ja que una colònia desplaça l'altre.A la zona de muntanya hi sol viure la menardi i a la zona litoral la bourneti. En zones del Pirineu hi viu la M. menardi, tot i que no sobrepassa els 1.200 m. Les dues espècies, tot i tenir unes claus de determinació, es poden confondre amb certa facilitat, ja que els seus caràcters no són sempre constants. Per determinar amb seguretat les dues espècies han de ser exemplars madurs i examinar els seus genitals. En el cas que siguin individus juvenils, no queda més remei que extreure i comparar els ADN de tots dos."

En resum:

Tot seguit donem una serie de de respostes i directrius:

-Un sol exemplar per cavitat, triant el més gran que veiem per així assegurar que es tracta d'un exemplar madur.

-Cavitats per massís: Com a molt 3 o 4 cavitats per unitat geogràfica. Ho expliquem: Per exemple en el cas de Garraf, amb 3 o 4 cavitats i un sol exemplar de Meta per cavitat, JA ÉS SUFICIENT. Naturalment millor si estan regularment repartides dins la seva geografia, es a dir, que no siguin cavitats molt properes. Un altre exemple: Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Ports de Beseit, etc. que seguirien amb 3 o 4 cavitats per massís. En el cas de relleus de gran longitud o extensió, com pot ser el Montsec, Boumort, Pirineus, etc, seria bo tenir material de més cavitats, però sense exageracions i sempre de cavitats distanciades.

-Les captures s'han de conservar en alcohol de 96º, del que normalment tothom té a la farmaciola de casa. No es pot utilitzar l'alcohol de 70º en el que, de sempre, hi guardem altres captures. Insistim en que per poder obtenir l'ADN, L'espècimen ha d'introduir-se en un tub amb alcohol de 96º, del que en diem "de donar injeccions".

-Fotografies: Podem fer fotos, el que passarà a enriquir els arxius, però només amb les fotos NO ES POT DETERMINAR AMB SEGURETAT DE QUINA ESPÈCIE ES TRACTA. S'HA DE CAPTURAR UN INDIVIDU.

-Recordem que s´ha de respectar la normativa vigent de limitacions o prohibicions de captura en zones protegides

-Per no fer una cacera desproporcionada s'hauran de controlar les captures. En principi, tot i que encara no està definit, els recol·lectors dipositarien el material al Departament d'Ecologia-Biospeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia, qui a la seva vegada podria facilitar material de captura als que ho necessitessin. Al mateix temps, per que cada grup espeleològic i/o recol·lector conegui les captures globals de tothom i no es repeteixin innecessàriament, s'està preparant una base de dades fàcilment consultable amb un mapa de Catalunya amb la posició i un llistat de les cavitats de les que ja s'hagi aconseguit material.

De moment es pot consultar la base de dades (en construcció) en aquest mateix bloc, a la pestanya Projecte Meta menardi de la pàgina principal.

En quant els temes de recepció del material i la base de dades estiguin resolts del tot, es comunicarà convenientment.

El company Josep Pastor ens ha cedit algunes de les seves magnifiques fotografies de fauna viva.

Avencs del Pla de les Basses

2012-01-09T00:05:00.000+01:00

Dijous 05-01-2012, visita de tres cavitats del Pla de les Basses, Gavà, massís de Garraf. Ens ajuntarem 13: Cristina, Enric, Dolors, Jaume, Joan, José, Josep, Jordi, Miquel, Ricard, Tere, “Víctor”i “Visu”.

L’objectiu de sortida era avaluar l’interès de continuar l’estudi de les restes paleontològiques localitzades en l’avenc de la Pepi i en els propers avencs de la Llosa i del Marianet, comptant amb la presència del Joan Madurell membre de l' EC Sabadell i investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Avenc de la Pepi

Tal com dèiem en l’article de la nostra darrera visita, voldríem eixamplar el pas estret, però esperarem una data més convenient quan puguem comptar amb el company Alex Serrano.

Podeu veure el post del 14.11.2011 en aquest enllaç:
http://espeleobloc.blogspot.com/2011/11/avenc-de-la-pepi.html

Avenc de la Llosa

Recol·lecció de fauna

Avenc del Marianet

El dens embardissament feia feixuga la tasca d’aproximació d’un forat a l’altre.

Les restes ossies localitzats superficialment al fons de l’avenc sembla ser que son de fauna actual.

A la planta de -26m vam trobar una perdiu viva, probablement es va precipitar poques hores abans.

Davant de la nostra presència és va refugiar arraulida en un racó, fins que l’Enric la va agafar, i dins del sac la va treure a l’exterior, on va fugir esmaperduda sense tenir temps de donar-nos les gracies.

Com comenten els companys de l’Espeleoíndex, i constatareu per les fotografies de les corresponents boques, probablement va haver una errada, consistent en la permutació dels noms, entre l’avenc de la Llosa i el del Marianet.

Efectivament el Marianet te una gran llosa a la boca i contràriament en el de la Llosa no en te cap. Cal considerar que totes dues cavitats van ser explorades i topografiades per Joaquim Montoriol el mateix dia 26.01.1949 i per això, i per fet que no van dibuixar la llosa d'entrada, sembla molt probable que va haver una transposició de noms, que hores d’ara no ens atrevim a corregir, però cal deixar constància per evitar la confusió entre ambdues cavitats.

Fotografiant grans espais subterranis

2012-01-08T00:05:00.000+01:00

Del bilbaí Josu Granja ( Club ADES de Gernika ) ja hem tingut oportunitat de presentar-vos alguns dels seus magnífics treballs fotogràfics, des de les delicades concrecions de Goikoetxe a la magnificència de Piedra de San Martin. En diverses ocasions ens ha arribat la noticia de que ha presentat un audiovisual amb el títol de “Sub Terra” amb un èxit extraordinari. Pels que encara no hem tingut oportunitat de presenciar-ho aquest post només representa un aperitiu de l’obra d’aquest singular espeleo-fotògraf.

Avui reproduïm una selecció de les seves imatges de grans espais, evidentment un dels temes més complicats, que resol amb aparent simplicitat. La presentació en el reduït format de l’Espeleobloc només permet fer-se una primera idea, i en algun cas m’he permès indicar-vos on hi ha un personatge per donar-vos una idea de l’escala.

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/07/la-cova-de-goikoetxe.html

Concerts a les Cumberland Caverns

2012-01-07T00:05:00.000+01:00

Aquest cicle de concerts subterranis “Bluegrass 2012” és celebra a la Volcano Room de les Cumberland Caverns.

Vídeos

Amb els seus 44,4 kilòmetres topografiats les Cumberland son una de les grans cavitats dels USA i la segona de l’estat de Tennessee. Des del 1956 té una part condicionada pel turisme.

Lengguru 2010 (2)

2012-01-06T00:04:00.000+01:00

D’aquesta expedició, amb l’ambiciós projecte d'explorar la biodiversitat i el patrimoni arqueològic del massís muntanyós Lengguru de la Papuasia, ja us en vam parlar en un anterior post, avui però completem aquell article amb una nova i notable producció videogràfica.

Lengguru
A la descoberta d'un mon oblidat
Un film de Christine Tournadre
24 minuts

Article anterior:

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/02/lengguru-2010.html

6ª Nit de la Imatge Subterrània BCN 2012

2012-01-05T00:05:00.001+01:00

El proper dissabte 11 de febrer, se celebrarà la 6ª edició de la Nit de la Imatge Subterrània a la sala de l'Espai Jove La Fontana, carrer Gran de Gràcia 190-192 de Barcelona de 17 a 23 hores.

Dones i espeleo FFS

2012-01-05T00:04:00.000+01:00

Un nou documental de 26 minuts sobre les dones i l'espeleologia, realitzat per Didier Kalama

Pont Cabradís o Quebradís?

2012-01-04T00:05:00.000+01:00

La revista Llengua Nacional, publica en el seu darrer número (177 del 2011) un article de Carles Domingo, sobre Els noms de lloc d’un racó de la Vall de Lord, on fa unes detallades observacions toponímiques sobre el Pont Cabradís i altres observacions sobre els mots cints, reixes i rues, cims, llitzes, quer i quera, codines i còdols, collades, coma, salomó, etc., tots ells referits als paratges muntanyencs i sovint relacionats amb indrets d’interès espeleològic. Donat el seu interès pels espeleòlegs amants de la llengua, m’he permès inserir-lo en aquest post en format scribd.

Lèxic

Per arrodonit aquesta nota afegeix-ho unes fotos de la xarxa i la publicació espeleològica que millor descriu el Pont Cabradís un curiós fenomen paracàrstic, consistent en un túnel d’uns 50m de longitud en el riu Aigua de Valls, generat per l’excavació d’uns enderrocs conglomeràtics consolidats per travertins.

És precisament un treball de l’amic Jordi Lloret que el visità, juntament amb Montserrat Ubach el 13.09.1996 i fou publicat el 2002 a l’EspeleoSie núm 34 amb el títol: El Pont Cabradís i el Torrent Fondo. Un matí ben aprofitat a l’Aigua de Valls /Gósol, Berguedà).

Serra de Rubió i Cova del Petrecó

2012-01-03T00:05:00.001+01:00

El dijous 29.12.2011 vam fer la darrera sortida de l’any anant de prospecció a la Serra de Can Rubió. Érem onze, Agustí, Dolors, José, Josep, Jordi, Lídia, Miquel, Ricard, Teresa, “Víctor” i “Visu”.

Seguint la tradició vam començar la jornada amb un esmorzar d’entrepans, en aquesta ocasió a la Masia de Can Llates de Collbató, on el Jordi i la Lídia aprofitaren per veure en un ordinador portàtil, imatges la fauna subterrània que colonitza les cavitats properes.

La Lídia (guia de la cova del Salnitre) ens havia subministrat la informació que un company seu tot passejant amb bici per la serra havia localitzat dues possibles cavitats per a nosaltres totalment desconegudes.

Aquest relleu de materials del triàsic (muschelkalk i buntsandstein) mostra una alternança de dolomies, calcaries, margues i lutites roges en bancs de poca potencia.

Ens passejarem per pistes, camins i corriols, inspeccionant torrents, cabanes i fonts, sense trobar cap fenomen interessant, potser no hem sabut localitzar l’indret precís, o potser el que va semblar un avenc era només un encaixament de la riera. Després d’unes hores de prospecció, és decidí deixar la recerca fins disposar-ne d’una informació més precisa. Assumpte pendent. Això si, gaudirem d’unes excel·lents vistes sobre el vessant meridional del relleu montserratí.

Majoritàriament es decidí anar a dinar, però després de l’àpat, encara vam ser quatre que ens dirigirem a la “propera” cova del Petrecó (Esparreguera) per a fer-hi unes fotos i posicionar-la amb major precisió.

Cova del Petrecó (2)

D’aquesta cavitat podeu veure un post anterior a l’Espeleoboc en aquest enllaç:

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/09/la-cova-del-petreco-esparreguera.html

Avenc Alex Serrano i Avenc Sacatapos

2012-01-02T00:05:00.001+01:00

Avenc Alex Serrano.

Hi ha qui diu que al Garraf ja està tot vist, però els que hi vivim creiem que encara amaga molts tresors i que en el que al mòn de l'espeleologia refereix, encara té coses a dir. L'avenc de La Pleta n'és un bon exemple.

I el dia que l'Alex Serrano (alias Dalton) em va trucar dient que havia trobat un forat que tirava, tots dos vàrem pensar de seguida en La Pleta. "és un forat petit, però llenço una pedra i cau bastant, almenys sembla uns 20mts pel soroll...). Total que hi anàrem amb l'artilleria als pocs dies, acompanyats d'en Joan Ramia, amb l'il.lusió de trobar una gran vertical: "segur que almenys farà 40mts" ens deiem tot esperonant-nos.

Només ens calgué moure un gran bloc d'uns 300kg per tenir l'accés obert a l'avenc, i com que l'emoció i la por a que ens el "piqués" algú anaven a parts iguals, instal.làrem i cap avall, amb l'objectiu de començar la topografia. Poc pensàvem que ens duraria poc l'alegria i que als -16m de baixada tindriem la feina feta.....

Tot i que de poca fondària, té força concrecions a les parets de la base del pou, i en un dels pous annexes, hi han unes estalactites i alguna excèntrica. Per la baixada trobareu un parabolt de capçalera i una reinstal.lació a -5m. Recomanem sortir amb la corda des d'un arbre proper.
Tot seguit unes imatges del nou nat:

Avenc del Sacatapos.

Amb la inèrcia d'haver trobat una forat inèdit, en Joan i l'Alex tornaren la setmana següent a prospectar la zona, i trobàren un vell i no gairé visitat avenc, el Sacatapos. Repetirem l'operació i una setmana després tots tres hi anarem amb els estris de topografia, perqué l'avenc estava molt tapat i no estavem del tot convençuts de que fos un altre cavitat inèdita. Cap senyal de pintura a la capçalera, boca pràcticament tapada...així que netejada de boca i cap a dins!!!

Hi posarem un spit per seguretat, tot i que semblava desgrimpable. La boca es força estreta, la veritat es que la sortida és més còmoda sense material de progressió, però s'ha d'anar amb cura perqué la caiguda podria ser "dolorosa"...

La topografia ens confirmà que es tracta del Sacatapos, tot i que els 10mts de fondària que se li donen al Catàleg Espeleològic de Garraf, vol II queden en -6,25mts realment:

Un avenc estret i petit, però amb una saleta penjada molt concrecionada, farcida de banderes, estalactites i estalagmites, i una ufanosa columna. A la base del pou una finestra al terra ens porta a una remuntada de 8mts en ramonage, força concrecionada també. I tot just a la banda contrària una altre saleta sense gran impòrtància ni atractiu, sobretot per la seva estretíssima entrada....

Tot seguit inserim en format scribd les fitxes amb les coordenades de les dues cavitats, i un mapa de localització de les cavitats del Fondo de La Pleta:

I finalment, un brindis per la feina feta, i aprofitem per desitjar-vos un feliç 2012!!!

Robert Shone

2012-01-01T00:05:00.001+01:00

Novament ens plau presentar-vos unes imatges recents de l’admirat Robbie, on ens demostra un cop més el seu mestratge en la composició d’imatges del mon subterrani.

En aquest post he escollit uns enquadraments arriscats i dinàmics que ens mostren, dins d’un punt de vista sempre original, com incloure, moviment i perspectiva,

Una lliçó en cada fotografia.

Amb els meus millors desitjos per aquest any 2012.

Naica, la Cova dels Cristalls Gegants a Arte/France

2012-01-01T00:04:00.000+01:00

Un altre “regal” d’aquestes festes, un documental de 55 minuts, realitzat per Ruben Korenfeld el 2008 i retransmés recentment per Arte France.

Bon any i força espele!

Rescat a l’Omber

2011-12-31T00:05:00.002+01:00

Anna Bonini de 37 anys, espeleòloga italiana que amb els seus companys d’equip, estava explorant la cavitat Omber en banda al Büs del Zel (20 quilòmetres de recorregut i -430 de fondària) a l'Altiplà Cariadeghe – Brescia, el dissabte 12.11.2011 quan a 250m de fondària es va fracturar el turmell esquerre en relliscar i precipitar-se en un tram de 3 metres. Vist que no podia moure’s en aquesta situació, tres companys van sortir per demanar ajuda, mentre que els altres dos es va mantenir prop d'ella i animant-la i proporcionar-li els primers auxilis.

Alertat el grup de socors, a les 20h del diumenge 13.11 l’equip de CNSAS (Cos Nacional de Rescat Alpí i Espeleològic) ha entrat a la cavitat. Però, les condicions de la no eren les adequades per un ràpid rescat, i l’Anna havia de viure dos dies i tres nits en una carpa climatitzada i amb l'assistència de tres equips de metges i paramèdics, mentre que els equips de voluntaris CNSAS de Llombardia, Piemont, Trentino, Veneto, Emília Romanya i Toscana van fer torns per organitzar el rescat. Vuit voluntaris de la Comissió desobstrucció han hagut d'ampliar l’itinerari amb microexplosius per permetre l'ascens, que va durar 25 hores.

A les 06:40 del dimarts15 Anna Bonini i va tornar a la superfície, les seves primeres paraules van ser d'agraïment: "Ells eren els meus herois - va dir dels voluntaris - amb ells mai he tingut por, gràcies a tots aquells que m'han ajudat i salvat. "

En el rescat de l'Anna van intervenir un centenar de persones entre tècnics de la CNSA, metges i voluntaris.

Incloem un curiós document vídeo, en dos parts, realitzat a la Grotta Fiume Frasassi, que està dedicat pels seus autors a l’Anna per “suavitzar” la seva convalescència.

Cavitats quarsitiques de Sarisariñama

2011-12-30T00:05:00.001+01:00

Dins l’espectacular relleu quarsitic de Sarisariñama a Veneçuela és desenvolupa un carst singular del que trobareu més informació a l’Espeleoboc. Avui continuem afegint-hi informació tot aprofitant un nou vídeo i un excel·lent treball comparatiu entre el carst en calcaries i el de quarsites, d’en Diego Galan.

Sardenya subterrània

2011-12-29T00:05:00.000+01:00

L’amic Víctor Ferrer juntament amb Albert Bielsa ( Flash Back Corb) i espeleòlegs locals, aquest mes de desembre, han realitzat una nova visita espeleològica a l’illa de Sardenya per tal d’anar completant un nou llibre de la seva sèrie sobre cavitats de la Mediterrània, que promet ser encara més espectacular que els anteriors, donada la bellesa dels paisatges subterranis sards.

Us recomano que aneu seguint aquestes activitats que periòdicament apareixen ressenyades en la pàgina d’en Víctor Ferrer, en aquesta adreça: http://web.mac.com/victorferrer/iWeb/Sitio%20web/Blog/D64BA007-F07A-4D70-A469-706BBBBF6CA6.html

Grotta de San Giovanni (2)

2011-12-29T00:04:00.001+01:00

D'aquesta cavitat-carretera de Dumosovas, Sardenya, ja vam publicar un anterior post, que avui completem amb un parell de vídeos.

Autor Carlos Pinna

Durada 11 minuts

Crescuda del 13.01.2010
Autor Barrasciutta
Durada 1'41"

Nota anterior a l'Espeleobloc

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/06/grotta-di-san-giovanni.html

Sembla increïble, però deu ser mentida.

2011-12-28T00:05:00.000+01:00

Amb aquesta data tan procliu a l’humor permeteu-me que us mostri algunes imatges, sovint amb un alt component eròtic ¿?, que podrien fer encara més atractiva l’espeleologia, però que malauradament son miratges que rarament coincideixen amb la realitat.

En els últims temps, en les sortides de dijous, han començat a aparèixer insòlites imatges en les fotografies, que per “pudor” hem mantingut en una difusió restringida. El primer en captar aquestes anomalies fou el Pere Cantons ja que detectà unes “fades” en les cavitats que ningú més veia.

Seguidament fou en Josep Pastor al que se li infiltraren escenes sorprenents. Bé, amb el consentiment dels dos fotògrafs citats, avui commemorant el gloriós 28 de desembre i confiant que serveix-hi per pujar-vos la “moral” en aquest temps de crisi, us oferim una selecció d’aquests fenòmens paranormals. Deixarem que sigueu vosaltres mateixos, amables lectors, els qui endevineu qui pot ser l'autor de cadascuna de tan sorprenents composicions.

Les primeres fades o quan veiem el que volem.

El que es però no tothom ho veu.

Les cambres màgiques?

Diferents perspectives o no tothom veu el mateix

Pintures rupestres de qualitat, cal saber veure

La que no es doblega

El veritable rostre dels autors.

Ja perdonareu per la innocentada que ha envaït el bloc de manera totalment voluntària. Visca la bufonada, encara que només sigui un cop l'any.

Cavernes 28, una mirada retrospectiva

2011-12-27T00:05:00.000+01:00

1961-2011

50 anys de l'inici d’una nova era per l’espeleologia catalana

Acabem de rebre el darrer exemplar de Cavernes (desembre 2011), revista del Grup d’Espeleologia de Badalona – Cor de Marina.

Rememorant, quasi reproduint, la memòria del GEB del 1961, en Ramon Canela ens transporta a les etapes inicials d’aquella dura i potser primitiva, però entusiasta i compromesa espeleologia d’exploració, recuperant vivències i opinions amb la seva admirable contundència habitual.

Jo mateix, amb molts d’altres companys de la SIE hem estat col·laboradors d’aquestes primeres dècades, ( Guara, Escuain, etc.) amb un esperit, honest i generós que probablement no sempre ha estat ben entès.

Cova Cuberes

Nota pels amants de les xifres: cal precisar que la conglomeràtica Cova Cuberes, tot sent la major cavitat catalana en recorregut ( dades del 2011 desnivell : 328m i longitud total de: 13.513m ) no ostenta cap record mundial, ja que tenim noticies de què és superada en desnivell en conglomerats per l’hondureny Pozo del Portillo amb -384m –expedició catalana dels 97-98- i en recorregut per la gegantina russa Bol'shaja Oreshnaja amb 53.000m.

Coll de Gistau

Bill Stone va definir la diferencia entre aventura i exploració: “un aventurer recorre el mon i el descobreix per a ell mateix, un explorador documenta pels altres el que descobreix”

Ens congratulem d’haver participat en alguna mesura el que denominen “nova era” i sobre tot perquè en aquest recorregut hem conegut a persones tant carismàtiques com el propi Ramon, tant afables com en Miret o en Mensión, tant dinàmiques com l’Alfambra o en Panyella, i tants d’altres que seria mol llarg d’enumerar, de manera que vagi per a tots ells el nostre missatge d’admiració i fraternitat.

Felicitats per aquest primer anniversari!

Cova Colomera

2011-12-26T00:05:00.000+01:00

El dijous 22.12.2011 vam anar a la Cova Colomera de Mont-rebei, també coneguda com Cova de les Gralles, Cova Palomera, o Cova de la Colomera, el grup era format per 13 espeleos ( Enric, Dolors, José, Josep, Josu, Julià, Lluïsa, Miquel, Olaguer, Pere, Ricard, Teresa, i “Víctor”).

Situació

La cavitat es troba al bell mig del congost de Mont-rebei (Sant Esteve de la Sarga) al límit de Catalunya i Aragó, un magnífic Espai d’Interès Natural de la serra del Montsec de l’Obra Social de CatalunyaCaixa que té com objectiu “la protecció del patrimoni natural i del paisatge, mitjançant l’adquisició i gestió sostenible d’espais d’interès, el suport a projectes de conservació de la natura i d’educació ambiental”.

Partint de la Masieta on CatalunyaCaixa ha habilitat una zona d’aparcament, s’inverteixen uns 35 minuts per l'espectacular camí excavat en la paret de l’engorjat, que segueix vorejant la Noguera Ribagorçana fins que a l’esquerra s’enfila en fort pendent el camí de pujada, en que s’inverteixen uns 10 minuts mes, tot ajudats per cadenes i graons com si fos una mini ferrada.

Les coordenades de la cavitat captades pel GPS probablement no tenen la precisió habitual, en raó de l’encaixonament de congost que dificulta una bona recepció dels satèl·lits. En tot cas, no hi ha pèrdua, ja que la gran boca de la cavitat és visible des del camí.

Arqueologia prehistòrica

La cavitat ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions, les darreres amb una acurada metodologia han estat impulsades per F.Xavier Oms, de les que trobareu a la xarxa nombrosa bibliografia dels nivells excavats del neolític antic, neolític final i edat del bronze inicial. Potser un dels trets que ens ha cridat més l’atenció és l’evidencia que des del neolític s’utilitzà com estable d’animals domèstics, el que confirma les pràctiques ramaderes dels seus ocupants.

L’any 1983 és comunicà l’existència d’unes figures de cabres, que posteriorment els especialistes demostraren que les preteses pintures eren simples taques naturals sense forma definida.

Arqueologia a la Cova Colomera, vídeo del 12.09.2005 a TV3, per visualitzar-lo cal que utilitzeu el següent enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/191101125

La cavitat

Coneguda des de temps immemorials, els treballs més complerts publicats corresponen al SIRE de Gràcia (1996-1999) amb un recorregut de 475m i un desnivell de +78m.

Cal destacar que existeix un reixat per protegir les excavacions i la part interior de la cavitat. Nosaltres vam obtenir el corresponent permís de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de l’Obra Social de Catalunya Caixa, però malauradament no vam poder coordinar la recepció de la clau que ens havia estat assegurada (probablement les dates nadalenques ho havien complicat) i sense violentar cap instal·lació vam introduir-nos per sota del reixat, com deuen de fer alguns “furtius” que ens han precedit ja que els senyals de pas per aquest procediment son ben evidents.

Identificació i recol·lecció de fauna

Al sostre hivernava una nodrida colònia de ratpenats que calia no destorbar. En una galeria lateral vam localitzar un exemplar aïllat de Rhinolophus ferrumequinum, i en un altre indret una despulla de ratpenat. Finalment es capturaren coleopters cavernícoles Stygiophyes zariquieyi.

Reportatge de TV3 sobre el Congost de Mont-rebei.

Immersió, seguint les petjades de Fernand Petzl

2011-12-25T00:05:00.001+01:00

Com un regal de Nadal, ens ofereixen un esplèndid vídeo de la Gouffre Berger, Immersion - In the footsteps of Fernand Petzl, on cinquanta anys després, barreja imatges del primer -1.000, la cèlebre Siphon -1.120 ( dirigida en 1962 per Georges Marry) i les d’una actual exploració commemorativa de l’equip Petzl.

Una síntesi i un homenatge admirable que us recomano vivament.

Immersion - In the footsteps of Fernand Petzl

Durada 12'04"

Direcció: Marlène Koubi i Raphaël Lassablière

Kraf prod/Petzl oct 2011

Bones festes!

Les imatges d’en Robert Shone sobre la Gouffre Berger a l’Espeleobloc

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/09/robert-shone-al-goufrre-berger-2.html