dimecres, 14 de juny del 2017

Escalades a la Sala de la Verna (PSM).

El punt final que representà les primitives exploracions de la Sima de la Piedra de San Martín era la colossal Sala de la Verna.
Amb l'obertura del túnel per l'aprofitament hidroelèctric, és facilità l'accés a la sala i des de les hores el diversos forats penjats que es poden albirar amb una potent il·luminació han estat objecte de nombrosos intents d'escalada. Sens dubte el més reeixit fou l'accés a la Galeria Aranzadi pel guipuscoà Juan San Martin que tot representant la continuació de l'antic camí del riu subterràni donà accés al reticle de pous i galeries per on s'arriba al punt de màxima fondària actual del sistema.

Però la tasca continua, i en els darrers anys 'han anat revisant la major part d'aquests conductes penjats, que sembles constituir petits aports sense gaires perspectives de continuació.

Enguany el "Porche des Obstinés" representa una il·lusionant possibilitat de connexió amb la Chipi Josetteko Leze Handia
A la xarxa, a la web de l'ARSIP i i tambè a l'Espeleobloc es troben multitud de documentacions sobre el sistema, i especialment en els darrers temps força de les novetats corresponen als equips de l'Amalgama.  Tot seguit trobareu el darrers vídeos de les escalades a la Verna.

2017




2016



2014




2013




Bona feina i...molta sort!

3 comentaris:

  1. Cuando has sido espeleólogo y te vas haciendo mayor, ves estas espectaculares imágenes, se me pone la piel de gallina y de verdad me entran ganas de llorar al sentirte viejo. Había hecho espeleología yo solo y mi esposa me esperaba fuera de las cimas y cuevas. Una de las cosas más peligrosas, fue desviar un río en la zona de la Escaleta ( Aneto ) con piedras y ponernos dentro del cauce del río, esperando que las pared aguantase. Pero como digo siempre, se tiene que dejar paso a la juventud, para que continúen. He estado dos veces en la Sala Verna, por el túnel Francés y piensas si tuviera 18 años !!!!. Felicidades por compartir estos videos.

    ResponElimina
  2. Soy la esposa de Jordi Carreras, a la que me tocó sufrir muchos días y muchas horas, cuando hacía espeleología el solo, en busca de galerías nuevas. Lo veía tan feliz haciendo estas cosas que compensaban lo mal que yo lo pasaba. El peor día fué cuando entró solo en una cueva y me dijo vete al hotel por que seguramente hasta mañana no saldré. En un descubrimiento que hizo, cuando sacaron el libro de dicha cueva, a la galería más grande que había le pusieron Sala "Jordi Carreras", está en el Maestrazgo, Teruel. Me han gustado mucho estos vídeos por que he podido ver lo que hacía, por que antes todo eran fotos.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.