Miretades Espeològiques (28) Anuncis Espeleo-Econòmics

(1978) Escuain, primera campanya d'estiu al B15. Fora la primera vegada que pujaven sortint des de Rebilla, doncs ens creiem que aquesta fora la ruta més curta, com efectivament  més tard es va poder comprovar, però aleshores no sabien per on havien de pujar. Se'ns va fer fosc abans d'arribar i vam dormir al llit d'un barranc que anaven remuntant, ja que ens pensàvem que per aquest barranc guanyarien alçada ràpidament i aniríem més directes. A la tornada també vam fer nit al camí, doncs un company es va trencar un os de la cama, tot just a l'iniciar el camí de baixada. A l'època no n'havien helicòpters de rescat. (fot. J.Mension)

(1974) Avenc de la Barbotera (Rellinas, Vallès) Potser aquest és l'avenc que he estat més vegades. Quan intentàvem explorar-ho no coneixíem cap referència d'exploracions anteriors. Aquest, La Saiola i els Caus del Guitart són tres importants surgències temporals de la zona, on vam fer moltes visites per tractar d'accedir als seus "rius subterranis" Van passar anys fins que ens assabentaren que els companys de la SIS de Terrassa també exploraven aquestes cavitats, de fet no vam coincidir mai. Però, aquesta circumstància va ser la bona ocasió d'establir contacte amb en Salvador Vives Jorba i altres entranyables companys. No sempre la duplicitat d'exploracions acaba malament (Foto: J. Mension)

(1974) Avenc de la Barbotera (Rellinars, Vallès) Ara que veig aquesta diapositiva penso que, potser hagués estat més còmode fer la topografia des d'abaix. Però aleshores no havien programes informàtics de topografia, el sistema era totalment manual i procuraven prendre les dades segons el sentit de la marxa. Però, alguns companys, més espavilats, duien el paper mil·limetrat, transportador d'angles, etc. i sortien amb el planell fet, només les calia passar-ho a Rotring i retolar amb les plantilles. Fot. J. Mension

(1972) El meu germà Marcel·li a l'avenc dels Quicos (Vallirana) aquest avenc i molts més de la zona del pla d'Ardenya han desaparegut per l'avanç de la pedrera. Aquesta fou una sortida que vaig portar a nois del Grup Juvenil del Centre Excursionista Pomar de Badalona a conèixer l'exploració subterrània. Aquell dia es va regirar el temps i se'ns va venir una turmenta a sobra. A la tornada, al mig del camí, van veure un foradet per on s'escolava aigua, al moment ja van començar a treure les primeres pedres, però van passar cinc mesos fins que el van acabar de desobstruir.

Antoni Asensio Vela amb els companys de la SIES - CCR l'Avenç d'Esplugues de Llobregat ja publicaren a la seva revista, Espeleología S.I.E.S. (1992), aquest llistat de les cavitats destruïdes per la pedrera. Però abans de que arribés al pla d'Ardenya ja havia fet malbé a altres. Destaquem a la cova de la Fou Muntaner, la més emblemàtica del terme municipal de Vallirana, doncs aquí es remuntaven els antecedents més antics de la presència humana a la zona, amb la troballa de restes arqueològiques i inhumacions que es dataren al període neolític antic. Al veure això encara ens fa més alegria l'èxit del veïnatge de Cervelló que, en recent, ha aconseguit la preservació de l'avenc d'en Roca.  

A aquest colossal esvoranc artificial que supera, amplament, els 100m de desnivell, com a remembrança del paisatge i dels avencs perduts, potser els espeleòlegs l'hauriem de denominar com, avenc, amb el sentit que li dóna a aquesta paraula en Vayreda a la seva novel·la La Punyalada.

Foto, Jordi de Cabo

A continuació, les fotografies (1962) d'en Fèlix Alabart ens serviran de testimoniatge d'un dels avencs que es visitaren més al pla d'Ardenya, el de la Roser. Principalment constava de dos pous petits units per un pas estret característic, que al mateix que el tap de xampany de l'avenc Emili Sabaté, aquest de la Roser també duia un topònim propi prou original, encara que no el transcrivim, ja que, el cony de la..., ens sonaria, a totes i tots, molt i molt malament.

Avui aquest avenc formaria part del llistat dels hipòxics, doncs encara que fóssim espeleòlegs de cabells rosos i s'entrés amb la cara ben afaitada, tots, sense distinció de sexes, sortien de l'avenc amb un esplèndid bigoti negre de tall a l'estil hitlerià.

En una fotografia, feta a la dècada dels 70 per en Josep Lluís Galdon, tornem a veure la boca d'aquest avenc.

Inserim una nova subsecció, a veure si així podem ajudar a optimitzar els recursos.

ANUNCIS ESPELEO - ECONÒMICS

BUNGALOU EN LA URBANITZACIÓ ALS QUATRE VENTS
En primera línia de timba. Monument arquitectònic molt antic, neolític. Construcció tradicional amb pedra seca molt antiga, triàsic. Làmines plàstiques tèrmiques solars d'última generació. Renovació continua d'aire, sistema borrasca-anticicló.

Calefacció sistema fraternal...

Dispensador zenital automàtic de glaç en ple estiu, sistema pedregada - calamarsada atmosfèrica.
El bungalou es descapotable, telescòpic i desmuntable, es lliura amb un llibre d'instruccions de muntatge de Iquea. Un cop desmuntat, sinó teniu gaire lloc a casa vostra, us hi cap perfectament sota el llit o penjat en una finestra o balconada per la banda de fora, és clar!

BOTA DE PELL REGIRADA (Peu dret)
Aprofiteu, aquesta és la única que ens queda! La parella la van perdre fent parapent. El mitjó blau i els pels de la cama no són a la venda

CANTIMPLORA DUARRI
Coneguda popularment com, mamona o pexugona, recipient per al transport de líquids, amb l'interior recautxutat que li donava a l'aigua un sabor molt peculiar, i al vi també, el fèiem servir a Escuain als campaments, ja que pel camí ja havia aigua i dins dels forats també. Afegíem sobres per fer aigües de litines que a més de fer bombolles evitava la colitis aguda produïda per l'aigua desmineralizada. Ben inflada, als bivacs es converteix en un coixí molt confortable.

COMANDAMENT A DISTÀNCIA PER A RÀPELS GUIATS I ALTRES MANIOBRES FINES
Això és l'últim avanç de la tecnologia espeològica! Ara amb aquest instrument electrònic que envia raigs làser de colors violacis, només s'ha de bufar i fer metres!

Elmír-Eté