dilluns, 19 de setembre de 2016

Cuevamur

Hem vist moltes vegades la monumental boca de Cuevamur, pero per un motiu o altre mai havíem pogut visitar la cova.

Aquest any per fi ha arribat la ocasió i fem una setmana d’estada a prop de Ramales de la Victoria, amb els amics Enrique, Quima, Carmelo i Montse. 
Deixem els cotxes a l’aparcament de Covalanas, i comencem a fer el camí habilitat per pujar-hi fins el revolt en que ens desviem.

Tal com et vas acostant t’impressiona mes i mes la grandària de la balma, però el que mes sobta, es que l’entrada a la cova es una petita obertura en un dels laterals.
Enseguida trobem el “Paso del cordino”, que es el primer dels passamans i cordes que hi han instal·lats, per tal de salvar els diferents enfonsaments.

Podem fer còmodament l’aproximació  fins accedir al laminador, per on passem arrossegats i que ens porta fins al cap de munt de “La Gran Sima”, que es com s’anomena el grandiós pou- sala central de l’avenc.

En aquest punt hi ha el pou de 60 per accedir al fons de la Gran Sima, però degut a que no podrem fer tot el recorregut circular, optem per fer les galeries mes concrecionades, per tant, baixem uns 10 mts. i continuem per els passamans i que en sentit ascendent ens deixen just a l’entrada de la “Galeria de los guantes”,  i en direcció a “La sala de los Cristales”.
Aquesta cova, com d’altres a Cantàbria, ha estat balissada amb un fil per tal de que la zona a recórrer sigui sempre la mateixa i el deteriorament sigui el menor possible, i certament es molt bona mesura, ja que tot i la gran afluència que pateix, està força ben conservada.

A cada pas ens tenim que parar a fer fotos, doncs hi han delicades formacions que reclamen la nostra atenció.

Un cop a la “Sala de los Cristales”, també visitem la “Galeria de los Gours”, fins al final, on hi ha la gatera taponada.

Si la “Sala de los Cristales”, es maca, la “Galeria del Coral” es fantàstica, es un passadís estret, però amb força alçada, per on avancem còmodament.

A banda i banda hi ha gran profusió de formacions de diferents mesures i formes curioses.
Arribem fins el “Paso de los retales”, certament recargolat, i en aquest punt donem la volta per tornar per el mateix lloc.
Hem gaudit tant i tant amb aquesta cova, que a la sortida ho celebrem amb una suculenta barbacoa i sens dubte, deixem per una propera ocasió fer tot el recorregut circular. Aquesta cova, per si sola, mereix un altre viatge a Santander.

Renovació de les instal·lacions
Cal cel·lebrar la tasca dels companys càntabres en mantenir en bones condicions els equipaments de les cavitats "classiques". Aprofitem l'ocasió per inserir la seva memòria sobre el reequipament de Covamur.

Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano

2 comentaris:

  1. Bravo nois/es, a la propera intentaré apuntar-me. Complicat, però no serà per falta de ganes.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.