Cuevas de Seso. Boltaña (6)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Mesures atmosfèriques
Com era previsible la mesura d'O2 en el cul de sac que constitueix l'extrem amunt de la cova superior resulta lleugerament empobrida per manca de renovació d'aire tant per la seva posició topogràfica com per les menors dimensions del conducte d'accés.

Superior al cul de sac

Superior, galeria.

inferior

Mostreig i enrregistrament
Imatges de perforacions i recipients deixats pels investigadors.

Anàlisi dels sediments

L’estudi paleomagnetic s'ha dut a terme en una seqüència sedimentària detrítica 240 cm de gruix. En aquests sediments, set mostres de carbó van ser datades que van des de 2080 a la 650 anys. Dos nivells d'ocupació humana han estat reconeguts per ceràmica associada a l'època ibèrica i per al període romà, respectivament. La seqüència sedimentària detrítica està feta de material autòctons procedents de la roca mare i al·lòctons o d'origen extern a la cavitat.

L'augment de la velocitat de sedimentació cap al final de la seqüència (fàcies de transmissió) apunta a una intensificació de l'activitat d'al·luvió com una possible conseqüència d'un clima més àrid durant l'anomalia climàtica medieval. Per a l'estudi paleomagnetic, es van prendre mostres cilíndriques discretes al llarg de la seqüència detrítica. Els valors de la magnetització romanent natural i susceptibilitat magnètica són significativament més baixos en els sediments d'inundació/estacament que en els sediments de fluxe/corrent. 

Les dades obtingudes d'aquest és el primer registre de la variació secular paleomagnética Ibèrica durant la major part de l'Edat Mitjana. 

Iamtge adaptada de: Testing the reliability of detrital cave sediments as recorders of paleomagnetic secular variations, Seso Cave System (Central Pyrenees, Spain).Belén Oliva-Urcia, Miguel Bartolomé, Ana Moreno, Graciela Gil-Romera, Carlos Sancho, Arsenio Muñoz, Mª Cinta Osácar. (2014).

Els trencaments

Sens dubte que els enfonsaments de les entrades son el fenomen mecànic més rellevant d'aquest sistema, que ja hem mostrat en el apunts anteriors, però també és localitzen altres processos de fracturació, alguns igualment gravitacionals, primer i gradualment es produeix un desenganxament de l'estrat superior que culmina en el despreniment dels sostre que caure es trenca presentant una disposició ordenada del blocs caiguts. 

Als enfossaments de les entrades sovint veiem blocs de menor tamany en una disposició hemicònica al "rodolar" pendent avall.

Altres processos clàstics corresponen a mecanismes de descompressió parietal i finalment també trobem fracturació per lliscament, coneguda com a solifucció, normalment afectant a colades que solidaritzades amb el sediments que recobreixen, quan aquest rellisquen pel pendent, la costra estalagmítica tensionada s'esberla.

Els bonys
En un tram de la cova superior observem una curiosa morfologia en el sostre. Un conjunt d'a bombaments, que podrien esdevenir una mena de "pendants" si corresponen a un règim de dissolució del sostre en episodi de reompliment sedimentària i difusió del nou flux hídric entre sostre i els sediments...però potser és només un efecte d'una composició litològica irregular que respon diferencialment als processos de dissolució, de manera semblant com veiem en les cavitat en materials conglomeratics on la diversitat de materials del codols provoca un desgast selectiu.
Caldria analitzar-ho amb detall.

...segueix en l'apunt de demà...