diumenge, 19 de juny de 2016

Miretades Espeològiques (10) Forat de l'Or, espeleobusseig

(1889) Forat de l'Or. Fotografia de l'eminent científic Lluís M. Vidal i Carreras (Memòria Digital de Catalunya) Pel que fa al topònim de la cavitat tenim referències d'aquest en escrits del sègles XVII i XVIII, però, també en altres més recents es refereixen com, ...de l'Orb, i ...dels Orbs. Vist amb la perspectiva d'aquesta fotografia, fent servir imaginació i fantasia, radera d'on és l'ase trobarien "l'apèndix nasal" separador de les concavitats dels "dos ulls" formats pels dos buits de la cova, semblant la part superior d'una cara, amb els ulls buidats, (orb = cec)    
(1881) El forat de l'Or (Noguera) Ja va inspirar la composició d'una opera cantada en català estrenada a Barcelona
La seva situació, al costat del camí del congost de Terradets, i l'espectacularitat de la sortides de les diverses fonts, des d'antuvi no han deixat indiferents als transeünts que anaven per aquest camí
Aquesta fotografia és de la dècada dels anys 80, la següent és relativament actual, obtinguda per en Joel Borrazás
L'any 1974 en Diego Ferrer i jo presentarem a la mà un projecte, amb la petició de material subaquàtic a l'empresa NEMROD, situada al barri barceloní de La Sagrera. Em recordo bé, doncs va ser just abans d'anar a fer el servei militar. També me'n recordo del dia exacte que m'havia de presentar, 15 d'abril, perquè aquesta data va ser la primera que es va iniciar el canvi d'horari, com no sabien ben bé si l'hora de presentació era la de quan ens havien enviat l'avís, o l'actual, molts van fer una hora de mili de més.

Als espeleòlegs de Badalona, a l'època, també ens agradava el busseig a apnea, encara que deien que feien pesca submarina, de fet duien fusells d'arpó accionats amb gomes elàstiques. Entre que les aigües del nostre poble eren molt contaminades per les industries que abocaven directament al mar i que els fusells pràcticament eren inofensius, els molts escassos peixos que veiem s'han sortien només amb un ensurt.
Nemrod ens van cedir condicionalment el següent material
Aquestes dates coincidiren amb les desobstrucció de la sala Cerdanya que permeteren el descobriment de la galeria Canela de la Tuta Gran de Bor. Encara no feia nou anys del fatal accident de Subils, i Godoy al sifó de la galeria Badalona d'aquesta cova, ara ja s'han complert els cinquanta! Rebeu el nostre homenatge i admiració! Així, que la placa fosca de recordatori que veien molt sovint els nous "espeleobussejadors" del GEB, encara que molt intrèpids, els va suggestionar per a no començar per aquest sifó, i deixar-ho per a molt i molt més endavant
A l'aparcament de la carretera del forat de l'Or, en primer terme en Tomás Sánchez, ell va ser el primer membre del GEB que és va treure el títol de bussejador i el que va superar el primer sifó al març de 1975, Artiguo Baxo, Tella-Sin, Osca.
Els dos equips de material que va cedir Nemrod, només el vam poder complementar amb ulleres, ploms, aletes, llanternes frontals Wonder i una brúixola, amb això començaren les nostres primeres immersions al forat de l'Or.
A les tres fotos anteriors surt en Diego Ferrer en primer terme, l'altre noi no me'n recordo com es diu
A la paret de l'entrada del sifó n'havien pintats els noms de membres del UNISUB de Sabadell. A les primeres immersions van trobar fils guia navegant.
Moltes vegades vam anar en Diego i jo sols, però si el nivell del sifó estava alt no entraven. Fins i tot una vegada que es va trencar el canell i el van enguixar fins a la mitat del braç, va fer contorsionisme se'n va treure el guix, entrà al sifó, i quan van acabar se'l va tornar a posar com si no res. Quan entrava ell sòl l'assegurava amb una corda que també la feien servir com transmissor d'un petit codi de senyals per comunicar-nos. Jo, a més estava preparat, vestit amb tot l'equip, per si rebia la senyal convinguda o s'hagués superat el temps d'immersió que havien establert. Vam tenir una gran sort, doncs mai no va patir un ensurt d'importància i no calgué la meva intervenció! En aquestes situacions, una de les coses en les que jo anava pensant, fora, ...com això es giri, i tingui que anar jo sol cap endins, ja veurem fins on arribaré!
(1979) Encara que pel cotxe, Seat 1500, aquesta foto sembli més antiga, ja és de quan en Román Suárez comença a fer parella d'espeleobusseig amb el Diego.
A la dècada dels vuitanta, encara que l'equip bàsic continuà sent el de Nemrod, ja havien fet estalvis per anar adquirint més materials complementaris. Fins i tot van fer alguna foto sota l'aigua!
Al Diego el van incloure a la subaquàtica de l'ECE de la FCE...
 ... i va ser el primer en arribar fins la secció B que situa aquesta topografia del forat de l'Or.
L'excepcional generació d'espeleobussejadors que han sorgit en els últims anys a Catalunya, amb la molt important aportació dels seus col·legues forans i els espeleòlegs procedents de diverses entitats que han anat recolzant les exploracions a aquesta cavitat, han format un formidable i nombrós equip que ha permès que el forat de l'Or es converteix en una de les més importants cavitats del país.

Com un homenatge, aquests nous exploradors l'han dedicat a Diego Ferrer una de les galeries que han descobert.

Fotografies, Diego Ferrer, i F. Miret

Elmír-Ete



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.