Cova Bonica. (Gavà, Baix Llobregat)

La cova Bonica, situada a la dreta a la capçalera del torrent

La visita a la Cova Bonica, és endinsar-se al Garraf més salvatge i embardissat. Una cova amb força anomenada a Gavà, on té fins i tot una plaça dedicada a La Sentiu, però és una cova que poca gent ha visitat. La veritat és que a l’aproximació vam comprovar el perquè de tot plegat.

Aquí us presentem la fitxa actualitzada d’aquesta interessant cavitat, amb la seva situació i accés. També es realitza una nova topografia afegint petites aportacions a la part ja coneguda amb anterioritat.

Tm: Gavà (Baix Llobregat)
Lloc: Barranc de l’Infern. Fondo de la Vall de Joan
Coordenades: UTM 31N (ETRS89) 411137,4571517, Altitud: 296 m

Espeleometria:
 Recorregut: 26 m
 Desnivell: 6,50 m

Accés

Per efectuar l’accés recomanat, s’ha de demanar permís per accedir des del recinte de l’abocador d’escombreries. Haurem d’estacionar els automòbils a l’aparcament del mateix i dirigir-nos cap a la central de Biogàs, passat aquesta i en direcció a les basses de contenció dels lixiviats tòxics, haurem de girar a l’esquerra, cap a la riera, per una antiga pista. Passem aquesta per un pontet i arribem a una petita clariana, des d’ací haurem d’ascendir, camp a través, guanyant alçada pel vessant dret del barranc de l’Infern, la cavitat es troba força amagada al final del barranc dins d’una balma.

 

El temps d’aproximació és variable, al no existir cap camí i estar tot el terreny força embardissat, pot ser de dues a quatre hores. A l’arribar a prop de la balma, s’ha de canviar de vessant baixant al llit del torrent i finalitzar l'ascensió per la nostra dreta.

Vista de les basses de lixiviats 

Anirem trobant antics i nous cartells prohibint el pas

Història

Cavitat força important en el vessant paleontològic; en el vessant espeleològic és coneguda documentalment des de l’època de l’Excursionisme Científic Català, si bé ja era de gran anomenada pels naturals del país.

Trobem una primera referència, a un relat excursionista al 1882 (1) ens diu: “A las 2 deixaren la Morella y després d’haver visitat la Cova Bonica, se dirigiren al Castell d’Aramprunyà, arrivanthi a las 4.”

La primera exploració documentada és de Font i Sagué al 1898 (2) encara que a la descripció no es diu gran cosa:

 “La Cova Bonica té molta anomenada entre la gent de Gavà y Castelldefels, no sé per quin motiu, perquè no és més que una petita caverna oberta en la toba quaternaria”.

Al 1954 Joaquim Monturiol publica aquesta curta ressenya (3):

COVA BONICA
Esta cavidad se abre en la parte más salvaje y profunda del Sot de l’Infern. Apenas atravesada la boca, se penetra en la base de un pozo campaniforme enmascarado por la quimiolitogénesis. Se trata por tanto, de una formación espeleológica engendrada por la acción erosiva del agua cayendo en conducción libré (11); a esta fase siguieron abundantes infiltraciones responsables del proceso reconstructivo”.

L’única topografia coneguda es obra de J. Ullastre i A. Masriera (4)

Del material paleontològic que es va trobar a la cavitat (5) destaquen les restes de cercopitècids (gènere dels primats de dieta frugívora i vida arborícola) i de cèrvids i tortuga, jaciment tot ell catalogat com del Pliocè.

Últimament era una cavitat que restava força perduda, ja que per les seves minses dimensions, la dificultat de l’aproximació, i les dades errònies d’ubicació, va deixar de visitar-se.

 Per sort, l’amic Joaquím Guillén de l’Espeleo Club de Gràcia, havia aconseguit retrobar-la fa uns anys, gràcies a ell, i al seu expert guiatge vam poder arribar a la inexpugnable cova.

Descripció

Ens trobem amb una balma de visera allargassada, l’amplada total de la mateixa és de 17,60 m, l’alçada arriba fins als 5,50 m.

Aproximadament al mig d’aquesta, a 2,50 m, trobarem dues boques, accedirem per la de l’esquerra, ja que la de la dreta queda penjada a a 2,60 m.

Progressant per l’esquerra uns tres metres, observem una colada que dóna a la sala principal a un nivell més alt. Nosaltres continuem per una galeria inferior d’un metre d’alçada per 0,50 d’amplada, no reflectida a l’antiga topografia. A la nostra dreta una petita gatera torna enrere cercant la boca d’entrada. 

Continuant endavant la galeria es transforma en una incomoda gatera de 0,30x0,50 m, d’un parell de metres de recorregut que ens aboca a una petita saleta sense continuació aparent i de dimensions reduïdes.

Tornant a la pujada de la colada, superarem un r+0,90, ja hem arribat a la planta de la sala de la cova Bonica, es tracta d’una sala relativament circular, de dimensions irregulars que van des de 3,30 a 3,80 m. La zona per la que hem accedit està ocupada per una gran estalagmita. A la dreta. a 1,20 metres, veiem la llum de l’altre boca. Es tracta d’un estret pas de 1,30 m d’amplada per 0,25 m d’alçada, per on sortim a l’exterior, en una obertura d’1,90 m d’alçada per 1,50 m d’amplada. A 1,30 m ens aboquem al ressalt (r-2,60 m) ja comentat anteriorment.

Tornat a la sala principal, ens trobem amb un sostre en forma de cúpula d’uns 10 m d’alçada, aquest pou està unit amb un altre de paral•lel per dues finestres.

Per arribar a aquest pou paral•lel, superarem un r+1,80 per una colada ascendent que trobem direcció Nord. Accedim a una galeria d’uns dos metres d’amplada, que finalitza uns quatre metres més enllà.
També observem un petit habitacle penjat d’una de les parets, però sense cap continuació.

Participants

Joaquim Guillén (E.C. Gràcia), Carles Miranda, Enric Porcel (G.E. Badalona), Miquel Nebot (G.E. Pedraforca), Miquel Llenas, Irene Pallàs, Àngela Pallàs (E.C. Sabadell), Joan Madurell i Ivette Susanna (I.C.P. Crusafont).

Bibliografia

(1) (1882) AA.   “Excursió Particular al Castell d’Aramprunyà y á la Morella lo dia 15 de Maig de 1882”. L’EXCURSIONISTA, 45: 86-88. Bolletí Mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Cientifícas. Barcelona.
(2) (1899) N. FONT SAGUÉ.  But.CEC, 57: 240-241. Sota Terra. Excursió Espeleològica a la Baronia d’Aramprunyà. Barcelona.
(3) (1954) MONTORIOL POUS, J. La hidrología kárstica del Plà de les Basses y sus relaciones con la de otras zonas del macizo de Garraf (Barcelona. Speleon, (5) 1-2: 55-100. Universidad de Oviedo
(4) (1974) BORRÀS XAVIER, J. Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf, II (pp. 70 i 72). Barcelona
(5) (2009) ALVAREZ, R. et al. L’Arqueologia a Gavà. Homenatge a Alícia Estrada. Col•lecció La Nostra Gent, núm 5. Associació d’Amics del Museu de Gavà. Ajuntament de Gavà.

Text: Enric Porcel i Caro  (G.E. Badalona)
Fotografies: Joaquim Guillén i Castejón  (E.C. Gràcia)