divendres, 7 d’agost de 2015

Cova de Rotgers (3)

...segueix de l'apunt d'ahir...

La travessada
Gracies a l'aproximació del GPS i a l'olfacte d'en Toni Robert, localitzem primer la boca inferior, la més amagada R3.

Entrem per fer un tram de la cavitat i si fos possible sortir per la boca R2. Dit i fet, amb aquest itinerari només ens remullem, sense escapatòria, al final del trajecte i per tant fem el recorregut en ascens i raonablement secs.
Imatge ampliable fent clic
Imatge ampliable fent clic
Anirem presentant unes imatges en el mateix sentit de la nostra progressió.
Des de la boca un seguit de pasos estrets entre blocs i materials terrigens ens condueixen a un pas descendent on ens deixem relliscar.
Una curiosa instal·lació en una arrel doblada més avall amb una capçalera més raonable i un conjunt de cordes amb nusos ens permet continuar la davallada. Una mena de graons tipus via ferrada ens situa al terra de la galeria.
El conducte és divideix en dues galeries superposades. Per la inferior discorre un petit cabal d'aigua, que és per on nosaltres vam continuar, això si avançant en precaució per franquejar un tram de pas baix on amb precaució només ens mullem mans i genolls.

 Continuem enfilant-nos i sortejant diversos blocs fins arribar a la sala de la colada.
Prosseguint per una galeria lleugerament meandrificada arribem a tap de blocs que és supera per un ressalt ascendent d'uns sis metres, amb diversos blocs que permeten la remuntada. També el trobem equipat amb una corda amb nusos, però com que té la capçalera prou estreta, nosaltres vam utilitzar una segona corda per assegurar als que tenen més dificultats en les grimpades.
Avancem per una galeria de dimensions variables però en conjunt d'un transit prou còmode. El terra sovint cobert de blocs irregulars dels mateixos materials guixosos que les parets. També travessem trams més margosos i en alguns punts del sostre veiem aflorar els material turbiditics fortament plegat que constitueixen el sostre.
Continuem per un tram prou ample que ascendeix suaument i en allunya del tram on circula el petit riuet.

Per tot el trajecte anem trobant senyals i cordills que semblen destinats a marcar el bon camí. Ara ja trobem una fita notable que ens indica la direcció cap a la sortida.
Finalment el darrer pas on cal arrossegar-se sobre una petita llàmina d'aigua. Ben mullats però ja en pocs metres sortim a al'exterior.

... segueis en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.