dissabte, 14 de març de 2015

El primer humà, 400.000 anys més antic

Un equip d'investigadors va revelar recentment la troballa d'un fòssil d'un homínid amb 2,8 milions d'anys d'antiguitat, que es converteix en el més antic trobat fins ara del gènere Homo, al qual pertany l'home actual.

Es tracta de la mandíbula parcial d'un homínid trobada el 2013 en el jaciment Ledi-Geraru a l'estat regional d'Afar, a Etiòpia, l'anàlisi en dos estudis publicats a Science apunta que la divergència del gènere Homo va passar gairebé mig milió d'anys abans del que s'havia conclòs anteriorment.

Els investigadors indiquen que el fòssil, que es coneix com LD 350-1, combina els trets primitius de l'Australopithecus amb les característiques més modernes de l'Homo, que situarien a aquest gènere abans en el temps, almenys de manera incipient.

No obstant això, els investigadors apunten que encara és aviat i es necessiten més estudis per determinar a quina espècie pertany.

Fins ara, els fòssils més antics trobats del gènere Homo, que agrupa les espècies que van evolucionar en l'home modern (Homo sapiens), dataven d'aproximadament 2,3 o 2,5 milions d'anys. "Tot i moltíssima recerca, els fòssils del llinatge Homo de més de 2 milions d'anys són molt rars", va assenyalar Brian Villmoare de la Universitat de Nevada, un dels investigadors principals. Va assenyalar que el període que abraça entre 2 i 3 milions d'anys és un dels que té més llacunes respecte a l'estudi dels orígens de l'home.

La investigadora del departament de geociències de la Universitat Estatal de Pennsilvània Erin DiMaggio lidera un altre estudi en el qual descriuen geològicament el jaciment on es va descobrir la mandíbula.
Les roques i fòssils vegetals que estan analitzant "permeten fer llum no només sobre un llinatge humà, sinó sobre l'establiment d'un entorn geològic en què van viure els primers Homo".

Va assenyalar que els primers Homo 
que van habitar la regió d'Afars ho van fer en un entorn de grans pastures i arbusts, a prop de llacs, rius i volcans actius. Els investigadors també van esmentar que entre els fòssils trobats en aquesta zona hi ha antílops i elefants prehistòrics, tipus ancestrals d'hipopòtams, cocodrils i peixos, que daten d'entre 2,8 i 2,5 milions d'anys.

Vídeo


Crani reconstruït d’Homo habilis
Missing link, que significa baula perduda, és un concepte que ha fet fortuna al món de la paleontologia, encara que els paleontòlegs ens estimem més parlar de fòssils transicionals. El terme defineix aquells fòssils emblemàtics prèviament desconeguts, transicionals entre dos grups d’éssers vius i el descobriment dels quals representa un punt i a part en el coneixement de l’evolució d’un determinat llinatge.
Els paleontòlegs encara continuem esperant la forma transicional entre els grans simis i els homínids bípedes, i també la que connectaria els australopitecins (homínids bípedes amb cervell petit, similar al d’un gran simi) amb nosaltres, els éssers humans. L’origen del gènere Homo continua sent un enigma, i l’única certesa que tenim és que aquest origen cal buscar-lo al continent africà.
Aquesta setmana les revistes Science i Nature publiquen articles que representen un avenç important en la qüestió de l’origen del gènere Homo. D’una banda, el grup liderat per Fred Spoor, de l’Institut Max Planck, ha tornat a analitzar la morfologia de l’exemplar tipus d’Homo habilis procedent d’Olduvai (Tanzània), el fòssil que es va utilitzar per descriure aquesta espècie, mitjançant mètodes de reconstrucció tridimensional que es basen en tomografia informatitzada.
Aquesta nova reconstrucció virtual posa de manifest que l’Homo habilis, malgrat ser relativament recent (1,8 milions d’anys), posseeix una morfologia notablement primitiva. Altres espècimens atribuïts a l’Homo habilis són morfològicament més moderns però cronològicament més antics, cosa que posa en evidència que la primera radiació del gènere Homo va implicar una diversitat inicial notable de llinatges diferents.
D’altra banda, l’equip de Brian Villmoare, de la Universitat de Nevada-Las Vegas, sembla que s’acosta una mica més al tan desitjat missing link del llinatge humà. Els palentòlegs descriuen una mandíbula del gènere Homo datada en 2,8 milions d’anys del jaciment de Ledi-Geraru (Àfar, Etiòpia). En vista de la reduïda mida de la dentició postcanina (les dents que hi ha darrere dels ullals), la seva atribució a Homo sembla clara, però encara som lluny de tenir una imatge mínimament precisa de com era aquesta presumpta forma transicional entre els australopitecins i els humans. Aspectes tan importants com la capacitat cranial, el tipus de locomoció, l’anatomia de la mà i l’espectre cultural encara ens són completament desconeguts.
Un detall igualment important que posen de manifest els autors d’aquest últim article és que l’estudi dels vertebrats del jaciment de Ledi-Geraru confirma una antiga hipòtesi: que l’origen del gènere Homo està vinculat a una adaptació a ambients amb espais oberts, i no pas al bosc tancat que van ocupar els seus antecessors. L’anàlisi de la fauna associada a aquest jaciment sembla que confirma que el nostre origen està relacionat amb l’adaptació a aquest tipus d’ambients, cosa que va provocar un canvi en la dieta que va incloure proteïna animal, amb l’increment de la mida del cervell i amb canvis en el comportament sociocultural. Més encara, la seva coincidència amb els profunds canvis climàtics que van tenir lloc en l’interval entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, que van provocar canvis en la distribució de la vegetació, posa de manifest que som producte del canvi climàtic que va tenir lloc a la terra ja fa uns quants milions d’anys.


Entrevista del 2011 sobre la troballa d'en Pau
En Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l'ICP, explica algunes de les grans aportacions de la paleontologia al món de la ciència, així com la importància d'una troballa com la de l'homínid fòssil Pau, /Pierolapithecus catalaunicus/.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.