dilluns, 16 de març de 2015

Avenc d'en Parrilla (1)


L’avenc d’en Parrilla és una de les cavitats clàssiques dels relleus de l’Ordal, avui en dia fàcilment accessible per una pista que sortint d’Olesa de Bonesvalls, remunta pel fondo del Matabous, fins les proximitats de l'interessant i molt visitat avenc de Sant Marçal. També resulta possible un itinerari des de Vallirana per les Casetes d'en Julià, urbanització del Pèlac i les pistes que conflueixen en el mateix fondo.

Inserim un fragment de l'article publicat a Espeleosie 24 (1980) "Alguns fenòmens subterranis propers a Oleseta".

Cavitat visitada per un equip de l'Espeleodijous el 12.03.2015 composat per:Dolors Boter, Manuel Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert i "Víctor".

Situació i accés.
Mapa topogràfic del ICGC al 1:5.000
Des de l'eixamplament final de la pista, és pot accedir a la cavitat remuntant el torrent de la nostra esquerra i després endinsar-se pel bosquet cap a la dreta, o bé i mes aconsellable, per sortejar l'embardissada, tot just des de l'aparcament, avançar entre les dues torrenteres en direcció SE, aviat trobarem la sendera amb fites que ens condueixen fins la cavitat en poc més de 100 metres de distància i uns 25m de desnivell de pujada. 
Ortofotomapa 1:5.000 de l'ICGC
Mapa geològic del ICGC al 1:50.000
Comprovant el mapa geològic, i les nostres mesures amb el mòbil, la cavitat s'excava rígidament sobre una important fractura, que encaixa en la direcció paral·lela a la falla NW-SE i amb un capbussament de l'estratificació d'uns 14º.

Morfologia
Com veieu en les topografies i aquesta primera selecció d'imatges, la cavitat està constituïda per un únic i ample pou de 41 metres de vertical, que progressivament va engrandint-se des dels 4x2 metres en la boca fins els 10 metres de diàmetre en la seva base.  Finalitza als -46 m per obturació clàstica, i en el racó NE és desenvolupa una petita cambra lateral.
Sense que puguem descartar que en algun moment hagi pogut actuar com engolidor de les aigües de pluja, aquesta necessàriament ha de ser una funció secundària, ja que no destaca cap indici de retoc hídric. Tot apunta que ens trobem en un cas de cavitat de desenvolupament intern per fenòmens de corrosió-disolució sobre la fractura generatriu que ha anat ampliant-se fins que finalment ha espetegat a l’exterior. L’esbaldregall de la seva base correspon a la progressiva alteració parietal i en menor mesura a la seva connexió amb l’exterior, i als productes resultants de l’evolució del vessant que aprofiten l’obertura per precipitar-se pou avall.

Tot i que en una primera aproximació semblaria un pou de parets nues, la veritat és que hi ha un entapissat de concrecions de petita dimensió que les decoren. Només cal mirar-s’ho amb una mica de detall. 

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.