Vam gaudir de la companyia
de l’Helena, de la televisió local, que iniciava una gravació sobre les cavitats de la comarca, però que
tot just en arribar a la boca és quedà sense bateria. El Floren decidí acompanyar-la
immediatament de tornada (ja restàvem set). Com que el segon fraccionament era prou
acrobàtic i feia témer una progressió no apta pel Jordi, aquest prudentment, va decidir
anar a comprovar que eren unes taques localitzades sobre l’ortofotomapa i tot prospeccionant,
apropar-se fins les restes de l’avioneta que feia anys que s’havia estavellat als
peus de la que en aquell moment anomenàvem Moleta Mut (ja érem sis).
Després del primer
pou, un estret meandre desfonat, però equipat amb passamans va fer desistir al Jaume
poc amant de les estretors. De manera que vam ser els cinc restants els que vam
progressar fins els -109 m de la “via fonda” de l’avenc de Vandellòs.
Antecedents
Publicat a Espeleosie núm. 16 (juliol 1974)
Situació i accés actual
Seguint el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, aquestes muntanyes de Tivissa-Vandellòs, incloses en Pla d'Espais d'Interés Natural PEIN conformen un paisatge de muntanya mediterrània, caracteritzat per un relleu agrest, amb cims de poca alçada i on la vegetació, brolles i garrigues, amb clapes d'alzinar, ocupa el 90% del territori.
El predomini de les roques calcàries és absolut. De nord a sud se succeeix una sèrie estratigràfica de materials carbonatats dipositats durant el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci inferior. Les dolomies, les bretxes dolomítiques i les calcàries són les roques que afloren més extensament, tot sovint donant origen a vessants acinglerats amb petites balmes i covetes.
El relleu està constituït per un muntanyam compacte organitzat en serres i moles individualitzades per la disposició de la xarxa hidrogràfica. Una alineació principal formada per la Serra de la Mar, amb la Tossa de l'Alzina (697 m), i la seva continuació en les Moles del Taix (693 m), el Molló Puntaire (728 m), la Portella (722 m) i la Mola de Nadell (582 m), estructura el conjunt orogràfic en dos vessants. El vessant sud, rocós i recobert per brolles i garrigues, cau sobtadament cap al mar. El vessant nord, encarat a la vall del riu Llastres, presenta una fisiografia més diversa i amable, amb la presència d'àrees de conreu al fons de les valls.
El conjunt muntanyós està solcat per un conjunt de barrancs que a causa d'una combinació de clima mediterrani sec i el predomini de materials calcaris, no acostumen a portar aigua excepte després de pluges molt intenses. Els barrancs del vessant nord desguassen al riu Llastres i els del vessant sud, es dirigeixen directament al mar.
Contràriament a la nostra anterior i complicada aproximació pel vessant sud partint de la carretera entre la Central de Vandellós i l'Almadraba, aquesta vegada anem pel vessant nord, utilitzant les pistes que surten de Vandellós, Gràcies a la tasca previa d'en Floren localitzant el millor itinerari d'accés a la boca de la cavitat i les pistes més favorables per apropar-nos amb més comoditat i seguretat, la marxa a peu, en pujada, fou tant sols de 45 minuts.
 |
| Recorregut de la pista d'acord amb el traçat GPS d'en Jordi Perera |
 |
| Trajecte a peu segons l'itinerari GPS d'en Jordi Perera |
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.