dimarts, 11 de març del 2014

Cova de l'Autopista (La Safor)


Divendres 7 de febrer. Uns quants col·legues del grup "Cueveros" de Facebook ens reunim a València per visitar la Cova de l’Autopista.  De Barcelona vaig amb  Jordi de Cabo i Carles de Cabo del GE Badalona.  I a Torrent ens trobem amb els tres de Madrid, Félix Martínez, José María García Casanova i Jesús Ortigosa Díez; en Manuel Tremiño i  Marisa Aldeguer de Santa Pola (Alacant) i els dos fantàstics amics valencians  Amparo Sanfélix Quevedo i Pasqual Sanchís Espí que ens faran de guies per aquesta complexa xarxa subterrània. Dissabte 8 fem l'Autopista i diumenge, de tornada a casa, ens ajuntem a Tous amb un altre “cuevero” il·lustre, el valencià Josep Formentin amb tres companys del C.E. Grup Espeleològic Valencià, i ens entretenim fent quatre fotos mes a la petita i molt coneguda Cova del Candil.                   http://www.cuevasysimas.es/cave.php?id=8214



Autopista és un dèdal d'uns 7,5 Km de recorregut (encara no acabada) amb un desenvolupament laberíntic on és summament fàcil perdre's. Per arribar al llocs amb mes espeleotemes cal travessar un rosari de passos enrevessats  i arrossegar-se per gateres,  no difícils ni estretes però si incòmodes.  Es troba al terme municipal de Ral de Gandia, comarca de La Safor, just al costat de l’autopista de València a Alacant.
http://www.conec.es/2013/04/la-cova-de-l%E2%80%99autopista-un-laberinto-k%C3%A1rstico-en-la-comunitat-valenciana/?lang=va


Com que érem deu espeleòlegs ens varem dividir en dos grups per repartir-nos els llocs mes populars per la seva bellesa.  Tres de nosaltres que era el primer cop que hi anàvem ens varen quedar al sector oest, a les saletes del Jardí i Blanca, admirant les espectaculars formacions d’aragonita. La resta del grup, cinc dels quals ja coneixien la cavitat i volien arribar a llocs nous, ens van acompanyar a aquestes boniques sales i desprès varen seguir  cap a la Sala de les Meravelles i baixaren  el Pou de l'Al·lucine, preciosa, ampla, aèria i molt concrecionada vertical de 40 metres que trenca sorprenentment la monòtona xarxa bidimensional de conductes i assoleix el seu punt mes baix.

El Jardi

Sala Blanca

DIVULGAR O AMAGAR?
Algú dels assistents es plantejava si era o no correcte publicar algun post o les fotos dels espeleotemes,  ja que hom pensa que quanta mes publicitat és faci dels llocs macos mes possibilitats hi han de que vagi gent i els destrossi o embruti.  I també es una qüestió que ha sortit alguns cops a Internet referint-se a aquesta cova i infinitat de vegades en general.  Fins i tot hi havia qui recomanava que la cavitat s’hauria de tancar.
Tot i que això deu ser cert quan tanta gent ho diu, jo modestament penso que ja en tenim prou de persones a l'estat que, vivint dels nostres impostos, no fan res mes que establir prohibicions de tota mena per retallar les llibertats dels altres. O sigui, que ja només falta que els espeleòlegs ens putegem entre nosaltres mateixos amagant-nos informació. De fet, sempre passa igual: Tots els qui diuen que algun lloc s’ha de tancar per protegir-l’hi son sempre.......  els que ja l’han visitat!. Una típica actitud poc generosa amagada sota arguments psudoecologistes.
Per la meva part, al contrari, em satisfarà molt si aquestes fotos serveixen per animar a algú a visitar-la, disfrutar-la i agrair-la como jo he quedat de satisfet i agraït als que hem varen portar a mi.
I, en tot cas, segur que aquestes disquisicions serviran per donar un bon pretexta a tots aquests personatges que, avorrits a casa, sempre estan disposats a intervenir fent intel·ligents i anònimes aportacions sobre el que altres publiquen.

Hipogènesi
A l'últim número de la excel·lent revista de la SEDECK (9 del 2013) hi ha un interessantíssim treball del geòleg i espeleòleg valencià Policarp Garay on, desprès d'una molt didàctica explicació dels fonaments de la carstificació hipogènica i les seves diferències amb el  clàssic cavernament epigènic, ens posa exemples de fenòmens propis d'aquesta modalitat espeleogenètica al País Valencià. I entre els mes representatius esmenta aquesta cova i ens ofereix unes quantes fotos de les morfologies peculiars resultants.
http://www.sedeck.org/web/index.php/boletin-revista/48-boletin-sedeck-n-9

Al llarg de les nou hores que vam estar dins la cova tots els “cueveros” varem dedicar molta estona a prendre fotografies de les delicades flors d'aragonita. Però el que a mi em va satisfer especialment, com a total desconeixedor del fenomen hipogenètic, va ser el anar trobant, gràcies a la lectura prèvia del Policarp, el que em varem semblar moltes i variades d'aquestes morfologies, que ara em plau ensenyar-vos per que us encanteu amb el tema com jo vaig encantar-me.

Seguint sempre aquest treball d’en Poli, la hipogènesi ens explica el perquè de l'extrem desenvolupament laberíntic de la cova. A diferència del carst tradicional epigènic, on l'aigua actua per força de la gravetat a la zona vadosa seguint les directrius tectòniques i continua el seu moviment però mes lentament a la freàtica,  els mecanismes  hipogenètics es donen en entorns d’aigües captives, aqüífers confinats absolutament impenetrables per l'espeleòleg, on la corrosió es produeix només per l’acció reposada de l'aigua agressiva a tot el llarg del seu contacte amb la roca.
D'aquesta forma, en comptes dels típics conductes establerts sobre les discontinuïtats de les roques formant xarxes de circulació jerarquitzades, aquesta dissolució dels materials produeix sistemes reticulars complexos, amb predomini bidimensional. Posteriorment, el descens dels nivells dels aqüífers o l'evolució del relleu ocasionen l'abandó de les aigües i aquest hipocarst passa a ser eventualment una forma de transició amb l’epicarst convencional fins a quedar mes tard totalment fora de circulació. Una intersecció casual amb la superfície topogràfica, como en aquest cas van ser les obres de construcció de l'autopista, obren alguna boca a l'exterior i així és com a qualsevol carst del mon els espeleòlegs poden accedir a algunes de les coves mes llargues de la terra.
Trobareu mes bibliografia sobre la cova (anterior a l'era hipogenètica) a Lapiaz 16 (1987) i 19 (1990). I unes boniques fotos d'en Fèlix Alabart a Exploracions 20 (2012).

Jordi Lloret i Prieto

Apunt anterior sobre la cova de l'Autopista a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/08/cova-de-lautopista-2.html

9 comentaris:

  1. L'article que es cita de Policarp Garay no es accesible a la web de la SEDECK. Us agrairé si el podeu penjar al blog. Tot aixó de les formes hipogenetiques és molt interessant.
    Gracies per aquesta tasca continuada de divulgació que anau fent dia a dia.

    ResponElimina
  2. bonitas fotos y atinados comentarios ( en lo que mas o menos he logrado entender ) al google mejor no preguntarle

    ResponElimina
  3. El article d'en Poli està encara penjat a la web de la SEDECK i es perfectament accesible i descarregable. El que no pita es el link que hem posat en aquest post.
    Pots entrar normalmente en www.sedeck i el trobaràs de seguida.

    ResponElimina
  4. També podeu trobar l'article en l'Espeleobloc en aquesta adreça:
    http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/09/xxiv-jornades-sedeck-moraira-2013-2.html

    ResponElimina
  5. Bon article Jordi. Llàstima de perdre'm la visita per la "mala pata", haguessim gaudit junts de les meravelles amagades aquí. Ens veurem aviat.

    ResponElimina
  6. Hola, me gustaría que retiraseis la topografía ya que da demasiada información y no contribuye a la conservación de esta bonita cueva. Yo la colgué en internet, pero cuando me di cuenta de mi error, la retiré. El problema es que mucha gente ya se la había descargado y ahora, como vosotros, la vuelven a colgar. El artículo está muy bien, y la ausencia de la topografía no le desmerecería nada.
    Gracias

    ResponElimina
  7. Víctor: Per mi completament d'acord per retirar la topo. De fet, normalment demano permís per publicar quelcom que no sigui meu i respecto molt la propietat intel•lectual, però en aquest cas, com que la topo s'havia difós ja a tants blogs, pensava que no hi hauria problema.
    I com negar una petició tan raonada als que s'han fet la currada de fer una topo d'una cova tan laberíntica? Chapeau col•legues!

    ResponElimina
  8. D'acord amb els desitjos dels autors ha estat eliminada d'aquest article la topografia de la cavitat.

    ResponElimina
  9. Miguel, entiendo tu petición, pues al ser una cueva abierta corre un peligro alto de deterioro y destroze. A veces por accidentes, a veces por falta de sensibilidad. Yo egoistamente lo comparto, no se debería enseñar la topo de esta maravilla. De nada sirve ser altruista si con el tiempo no quedará nada en pie. Y se nota el cambio, sobre todo los que la visitais desde su descubrimiento. Seguro que ahora te da pena entrar por lo que ves. En fin es una opinión.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.