diumenge, 2 de febrer de 2014

Un pisòlit excepcional de l’avenc Montserrat Ubach

En Josep Subils baixant el Pou de la Xineta (el tercer) de l'avenc Montserrat Ubach.  Foto: Fèlix Alabart
En diversos treballs d’estudis de perles de caverna, s’ha anat citant i transmetent a través de molts anys, l’existència d’una perla de caverna de grans dimensions. Tot i les indagacions portades a terme, des de fa mig segle ningú n’ha pogut donar fe. Uns deien que semblava que sí, que era cert. Altres que no podia ser, altres que estaven segurs d’haver-la vist, tot i que no recordaven ni quan ni a on, etc.

Parlar d’una perla gran, sempre és relatiu. En principi hi ha establertes dues grans divisions: Els oòlits, que són perles que no sobrepassen els 2 mm de diàmetre i els pisòlits pels de mida superior als 2 mm. Aquest limit és del tot convencional, no hi ha cap raó física. Els oòlits més petits poden tenir unes poques dècimes de mil·límetre, mentre que de pisòlits, poques vegades en veurem de més de 40 o 50 mm de diàmetre i d’un pes superior als 100 g. Jo mateix, en un treball sobre perles vaig escriure, perquè així m’ho havien dit, que… Hi ha alguna referència d´un pisòlit trobat a l’avenc Montserrat Ubach amb un pes de varis kg, sense determinar les seves mides. Ara sabem que això era exagerat, i podem parlar-ne amb dades exactes.


Expliquem la seva historia:
Principals zones on hi havia importants quantitats de perles: Pou de la Xineta; Pou de les Perles i Via lateral
L’avenc va ser descobert el 13-19 abril del 1963 per la Montserrat i els seus pares. Durant aquell any van tenir lloc un seguit d’exploracions  interclubs a la cavitat, en les quals es va arribar al fons i es va topografiar. El 26 al 30 de març de l’any 1964, va tenir lloc el sisè descens interclubs, a càrrec de  Josep Subils, Montserrat Ubach,Toni Arnal, Carles Rostand i en Xavier Molas
En Xavier, que era membre del SIRE de Sants i del GIS del Pau i Justícia, va trobar en la base d’un dels pous una important concentració de perles.  (La màxima concentració de perles era als pous de “La Xineta”, el de “Les Perles” i també a la Via lateral que va explorar el 1985 el ECG). Després de comentar-ho amb els companys, se’n va endur unes quantes, entre elles la més gran, motiu d’aquest escrit. I es pot dir que aquí acaba la vida pública de la perla.

Poc després de la troballa, en Xavier, que era de Barcelona, va anar a estudiar Enginyeria Minera a Manresa i finalment va completar la carrera a Lleó, retornant a Barcelona l’any 1970. Després va estar sempre treballant de la seva especialitat a Catalunya, però ja no va seguir amb l’espeleologia, ni va tornar a relacionar-se amb aquells companys.

A la revista Geo y Bio Karst, nº 1, 1964: 23-29, dins l’article de l’Oleguer Escolà Avance al estudio monográfico del avenc Montserrat Ubach, parlant dels pisòlits trobats, cita textualment: Entre los ejemplares recogidos se hallan varios de gran tamaño y cabe destacar el recogido en una reciente exploración llevada a cabo por miembros del SIRE (Unión Excursionista de Cataluña) y EDECA (del Centro Aragonés de Barcelona) que mide 81 x 90 mm y es considerada una de las mayores perlas de caverna del mundo.


Foto publicada al treball d'es Joan Senent de la revista Geo y Bio Karst. Niu de grans perles. La ma és de la Mntserrat Ubach i el lloc és l'avenc de nom homònim

Al mateix número de Geo y Bio Karst hi ha un article d’en Joan Senent: Sobre la presencia del aragonito en las cavidades kársticas e indicaciones para su reconocimiento. Hi apareix una fotografia en què es veu una important concentració de perles i es pot deduir que hi ha exemplars d’uns 40 o 50 mm de diàmetre sobre una capa de moltíssims pisòlits molt més petits.


Van anar passant els anys i tot i estar i estar citad-que per cert, ningú recordava aquest article- el record de la perla es va anant esvaint. Semblava que sí que era cert, que en Xavier Molas n’havia trobat una fora de sèrie, però ningú en sabia res. Recentment i mitjançà el Facebook, la Montserrat Ubach va aconseguir localitzar i parlar amb en Xavier, qui li va donar la bona noticia que encara posseïa la perla.

Entre altres dedicacions, la Montserrat dirigeix Sarawak, una associació que agrupa persones de clubs i entitats diferents que comparteixen l’interès per la ciència de la terra i l’exploració geogràfica. Periòdicament, organitza trobades sota el nom de Les Nits de Sarawak, per parlar de diferents temes d’actualitat tant espeleològica com d’ecologia, excursionisme, etc. En la darrera reunió, el dia 20 d'aquest gener, titulada “A la recerca de la perla perduda” va assistir-hi en Xavier Molas que va portar l’ansiada perla.
Aquesta és la perla que ens va mostrar en primer lloc, fent creure que era la més gran
Els quatre components de la comitiva: Xavier Molas;  Montserrat Cartró; Oleguer Escolà i Francesc Cardeña
En arribar en Xavier, la treu de la butxaca i ens la mostra. Quasi esfèrica, perfectament polida i molt brillant. Sí que era gran, era una peça magnífica, però potser no tant com, almenys jo, esperava. No ens va enganyar gaire estona, tot seguit ens va dir que havia estat una broma, que no era aquella.

Nota: Després, en Xavier va procedir a la seva mesura. Els 3 eixos principals mesuren 33,8 x 31,4 x 23,3 mm, i el seu pes és de 35,82 g.

A la gran pantalla de TV de la sala de reunions, es va iniciar el visionat d’una gravació de l’òpera Aida, un fragment en què desfilaven un grapat d’egipcis sota el decorat d’un temple faraònic. La música era molt coneguda, una marxa triomfal. Passats uns deu segons, que es van fer molt llargs, jo m’anava preguntant a què venia allò. No ho comprenia. De sobte s’obren unes vidrieres que separen la sala de la trobada d’una part del jardí exterior i comencen a entrar, desfilant, un grup ben singular de quatre persones. Al davant en Francesc vestit amb una túnica, un veritable egipci, tocant una campana perquè la gent prengués atenció, al mateix temps que anava fent un discurs sobre les meravelles d’una joia que la comitiva portava. Al darrere en Xavier, que portava una mena de pedra esfèrica dipositada sobre una safata de plata, i al final la Montserrat Cartró i l’Oleguer Escolà que portaven torxes enceses. Aquella era la verdadera perla! Sí, era la gran! Tothom va quedar bocabadat. Ningú s’esperava aquella presentació.

En Xavier va donar la perla al Cardeña, que va anar cap a on estava la Montserrat i li va entregar la “joia”, dient-li que “li feia entrega d’aquella joia perquè la conservés i la protegís”

L’exemplar és excepcionalment voluminós per tractar-se d’un pisòlit. El més gran que haviem vist tots els assistents, i segurament mai en veurem un altre de semblant, ni de bon tros.

Després de passar-lo entre tots els assistents i una vegada satisfeta la curiositat general, es va procedir a la seva pesada i un examen preliminar per poder donar-ne unes primeres dades.

El protagonista d'aquest article: La perla que va quedar en l'oblid durant 50 anys!
Característiques de la perla:
-Aspecte general: Forma ovoide, acostant-se a esfèrica
-Eixos principals: 91,95 x 80,00 x 80,10 mm
-Pes: 730,80 g
-Densitat: 2,55
-Base d’assentament contra el terra: Àmplia zona de rodadura/oscil·lació, amb algunes petites zones brillants i la resta polit setinat. Aquesta zona inferior, presenta una certa forma lleugerament aplanada, no tan esfèrica com la resta de la superfície general, com a resultat del seu contacte per gravetat. No hi ha cap mostra d’abrasió en cap punt de la seva superficie
-Resta de la superfície: Laterals i zona superior, també polida setinada

Comentaris sobre la seva densitat: La densitat de la calcita és 2,72. El valor obtingut de 2,55 en aquest exemplar, es pot considerar com a elevat. En un estudi realitzat amb 666 pisòlits de diferents característiques i moltes localitats, el ventall de densitats anava entre 0,63 i 2,70 i la mitjana va ser de 2,10. S’ha de tenir compte que la densitat depèn de diversos factors: Pes i composició del nucli; presència de capes interiors esponjoses, impureses, micro-espais entre les capes, etc., i, normalment no sobrepassen el valor de 2,60.

Comentem el cas amb l'Alícia Masriera, que amb en Joan Ullastre van fer un molt complet treball sobre perles l’any 1973: Morfogénesis de los oolitos y pisolitos de las cavernas, Speleon 20: 5-61. Del Montserrat Ubach en recorda exemplars grans, però mai ha conegut l’existència de la perla motiu d’aquest escrit. En el treball citen que les perles de mida més gran estudiades per ells posseeixen un eix màxim de 5 a 10 cm, citant diverses localitats, entre elles el Montserrat Ubach, però sense donar dades més especifiques. S’ha de tenir compte que un pisòlit amb eix de 10 cm pot ser un exemplar destacable, però la seva qualificació final dependrà dels altres eixos i que sigui esfèrica, aplanada, etc., ja que el pes pot variar moltíssim. També se cita un important lot de perles cedides per en Joan Senent per al seu estudi, sense donar-ne més dades.
La perla de la cova Vasaio di Motrone.  Amb els seus 110 mm de diàmetre, deu ser la més gran del món 
Comentant les dades del pisòlit amb en Paolo Forti, professor de Geografia física i Geomorfologia de l’Instituto Italiano di Speleologia de la Universitat de Bolonya, que ha fet molts estudis sobre perles, diu que la que ell recorda com a més gran que ell en té referència, és una trobada fa uns 30 anys per uns espeleòlegs de Bolonya, a la cova Vasaio di Motrone, als Alps Apuane. Ens ha enviat el treball de l’any1981en que se cita la descoberta, a la revista del Gruppo Speleologico Bolognese, Sottoterra 58, 20:22. Indican que la van trobar en una zona de 2 x 4 m recoberta de perles de dimensions considerables i entremig n’hi havia una d’esfèrica d’un diàmetre de 110 mm. No en donen més dades. Realment supera la nostra, que recordem, mesura 91,95 x 80,00 x 80,10 mm. Tot i així, la del MU pot ser considerada com excepcional. A falta que en pugui sortir una altra, quasi segur que és la perla més gran trobada a la Península i fins i tot: podria ser la segona en ordre mundial? Haurem d’esperar les dades definitives d’en Paolo Forti.
Una de les fotos fetes per en Fèlix Alabart, per l’audiovisual sobre la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach. Comparant el diàmetre de les monedes, 17,6 mm, es pot donar la mida de les perles
Aquesta cavitat ha proporcionat molts i molt grans pisòlits. Alguns d’ells també els hem retrobat i mesurat, altres s’està pendent d’examinar-los i també n’hi ha que només se’n tenen fotos, sense saber qui els pot tenir.

Entre els que només hi ha fotos, en destaca un que, en principi ens creiem era el que hem presentat, però parlant amb en Fèlix Alabart, diu que deu ser un altre, ja que el d’en Molas no el va tenir mai. això vol dir que n’hi ha un segon exemplar de semblant en quant a grans dimensions? En Fèlix va fer diverses fotos per l’audiovisual sobre la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach i entre elles es veu una perla que, si la comparem amb les monedes, deu tenir uns 85 mm de diàmetre i que ningú recorda res més d’aquest pisòlit.
Quatre perles del mateix avenc, de mides considerables, d'uns 50 mm d'eix principal
A més del que hem presentat, de la mateixa localitat podem citar-ne els següents: (són els de la fotografia anterior):
-55,20 x 50,80 x 41,90 mm. No es va pesar abans de seccionar-lo (esquerra)
-119,85 g: 51,85 x 46,25 x 36,30 mm densitat 2,69
-81,20 g: 50,3 x 39,00 x 34,00 mm 2,57
-77,50 g: 47,55 x 39,90 x 33,20 mm 2,54 (dreta)

Partint d’una foto de les primeres exploracions, sortida de l’arxiu d’en Josep Subils. i prenent les referències de la mida del canell que es veu a la part superior esquerra i del possible diàmetre de l’esfera del rellotge, s’han calculat les mides dels pisòlits.
Perles dipositades sobre una pedra per fer la foto.
Dibuix de les perles de la foto anterior, segons les proporcions amb el rellotge i el canell de la ma
El nº 1, al que hi ha col·locat un rellotge (estimada l’esfera de diàmetre 35 mm) com a comparació, sembla de forma molt esfèrica, amb un diàmetre d’uns 59 mm.
El nº 2, en forma el·lipsoïdal, mesura uns 64 mm x 52 mm en els dos eixos visibles.
El nº 3, de forma oval, mesura en els dos eixos visibles, uns 88 x 56 mm, sent el de més gran volum de tots.

La resta de perles són més petites, tot i que la majoria, de mides considerables.
Aprofitant el present article, seria interessant aconseguir reunir el màxim nombre possible de perles per mirar de fer un recull i un estudi monogràfic del material. En aquest cartell se'n mostra una de les que s'han fotografiat i no se'n coneix res més. Des d’aquí es fa una crida per veure de reunir aquest material que, com ha de ser, després de documentat, seria retornat al seu propietari, amb el compromís de no fer assaigs destructius.

Les notificacions es poden fer a través d’aquest mateix bloc en l’apartat de Comentaris, o directament a Sarawak a través del mail sarawak@sarawak.cat.

Autors de l’article: Montserrat Ubach i Lluís Auroux

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.