dilluns, 10 de febrer de 2014

Neandertals a Catalunya, l’exposició

Aquest dissabte 08.02.2014 vam anar al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Montjuic per veure l’exposició itinerant Neandertals a Catalunya Organitzada por la Universitat de Barcelona (Grup de Recerca del Quaternari-SERP, Grup de Recerca DIDPATRI) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya es pot visitar fins el 16 de febrer de 2014.
És tracta d’una petita instal·lació composta per 20 lones muntades en unes caixes de llums, un vídeo principal de 12 minuts de durada, que inclou comentaris, anècdotes i entrevistes a destacats investigadores, i quatre clips de presentació dels importants jaciments de l’abric Romaní, coves de Serinyà, de la Roca dels Bous i de la cova del Gegant de Sitges que expliquen a les peculiaritats d’aquests singulars emplaçaments.
El Museu ha complementat els elements gràfics i audiovisuals amb  material de les seves col·leccions, tot mostrant la mandíbula cova del Gegant (dipòsit de l’ajuntament de Sitges), repliques de restes cranials preneandertals i neandertals de Banyoles, Talteüll i Llemosí, indústria lítica de la cova del gegant de Sitges i indústria lítica de l’abric Romaní de Capellades. 
Sintèticament i en un format eminentment gràfic ens proposa:
Cóm hem arribat fins aquí? El camí de la evolució.
Qui són els neandertals?
Com es van descobrir?
On es troben fòssils de neandertal a Catalunya?
On es localitzen jaciments neandertals a Catalunya?
Què menjaven?
Quines creences tenien?
En quin entorn van viure?
Han desaparegut els neandertals?

Inauguració de l'Exposició
Tot seguit us transcric el text dels tres dobles panells que he considerat més interessants: 

En quin entorn van viure? 
Les variacions de temperatura que es van registrar entre el 125.000 i el 40.000 anys provocaren oscil.lacions entre climes freds i temperats.

En moments càlids o temperats el nivell del mar era més elevat tal com s´ha documentat en diferents estudis sobre les coves litorals de Mallorca. Per exemple, cap als 80.000 anys el nivell del mar estaria aproximadament  1 metre per sobre l´actual. La fauna més caracteristica d´aquell període serien els elefants, el porc espí o la tortuga mediterrània, entre d´altres. Sabem que fa 125.000 anys es van produir unes condicions climàtiques molt similars a les actuals.

Durant el clima fred el paisatge dominant seria el que es coneix com a estepa-tundra del mamut, caracterizat per espais oberts amb vegetació herbàcia. En aquell moment a Catalunya hi vivien animals com els mamuts o els rinoceronts llanuts. també es documenten altres espècies adaptades a espais oberts com ara el cavall, el rinoceront de les praderies i el grans bòvids.

En els moments més freds el relleu es modificà ja que l´augment de les masses de gel dels casquets polars provocà que el nivell del mar descendís fins als 80 metres i que els rius s´encaixessin, fet que comportà una regressió de la línia de costa.

En aquella època, davant de l´actual litoral català existiria una plataforma costanera, ara submergida, en la qual els neandertals van desenvolupar part de les seves activitats.

El moment de l´arribada d´Homo sapiens al nord de la península ibèrica coincideix amb un moment climàtic de màxim fred entorn els 40.000 anys que en el cas de Catalunya tenim molt ben documentat en el jaciment de les Terrasses de la Ribera dels Canyars de Gavà, on hi ha restes de rinoceront llanut.

On hi ha fòssils de neandertal a Catalunya?
A catalunya tan sols hi ha dos jaciments que han proporcionat restes humanes de neandertals: la cova del Gegant de sitges i una antiga pedrera de travertí al Pla de la Formiga de Banyoles. Juntament amb aquestes dues localitats, la cova de Mollet de Serinyà ha proporcionat també una resta humana de difícil classificació: no s´ha pogut determinar si correspon a un neandertal o bé a un preneandertal. 

L´any 2012, a partir d´un nou estudi de la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l´Estany), es va datar la dent humana d´un nen trabada ara fa 40 anys entron dels 215.000 anys, per la qual cosa és la resta humana més antiga de Catalunya. Aquesta resta va sel localitzada en un nivell que va ser utilitzat fonamentalment per les hienes com a cau. La dent actualment està exposada al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

El jaciment que més restes neandertals ha proporcionat és la cova del Gegant, situada a la punta de les Coves de Sitges, on s´han identificat tres restes corresponents a tres individus diferentes. La primera resta, una mandibula, va ser recuperada per Mn. Santiago Casanova i l´Agrupació Muntanyenca de Sitges l´any 1954. Juntament amb altres restes de fauna  recol.lectades al jaciment, es va entregar a l´Arxiu Històric de Sitges.
L´any 2005 es va revisar la col.leció i es va identificar la peça com a neandertal. La mandibula correspon a un individu de mes de 15 anys i està datada directamnet en 53.000 anys. També s´ha seqüenciat part del seu ADN, que permet assignar-lo als neandertals. Actualment la mandibula està exposada al Museu d´Arqueologia de Catalunya, la segona resta, identificada al 2011, correspon a una dent incesiva humana procedent de les excavacions de l´any 1974-1975 i que forma part de la col.leció Villalta del Nat-Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest cas, correspon a un segon individu d´uns 8 o 10 anys d´edat. La tercera resta és també una dent incisiva recuperada a léxcavació del 1985 per un equip de la universitat Autònoma de Barcelona.

L´any 1886 un picapedrer va avisar el farmacèutic de Banyoles Pere Alsius de la troballa d´unes possibles restes humanes dins d´un travertí en una pedrera entre Porqueres i Banyoles. Alsius la va netejar , en va fer el primer estudi i la va situar en un estadi intermedi entre els neandertal- l´espècie humana més antiga coneguda a l´època- i els humans actuals.

La mandíbula ha estat motiu de polèmica constant. Diferentes investigadors l´han atibuit a una o altra espècie en funció d´estudis comparatius. S´han realizat diverses datacions tant sobre el travertí com directament sbre el fòssil, que també són objecte de discussió, La darrera datació realitzada l´any 2006 directament sobre una de les dents de la mandibula situa aquesta resta aproximadament en 66.000 anys, mentre que el darrer estudi antropològic del 2011 considera que no es tractaria d´un neandertal sinó que morfològicament s´aproximaria més a un humà anatòmicament modern.

Jaciments neandertals a Catalunya?
Coneixem diversos tipus de jaciments amb restes neandertals: llocs d´hàbitat, llocs de cacera o tallers de superficie on s´aprovisionaven de matèries primeres per a la configuració d´eines. Els llocs d´hàbitat dels neandertals són els més coneguts. Habitualment utilitzaven qualsevol refugi que el medi natural ofereix per protegir-se de les adversitats del medi. El més comú eren les balmes  i els abrics, llocs on els neandertals desenvolupaven activitats  domèstiques tals com el processament dels aliments , la realització de llars per cuinar, escalfar-se, passar la nit, fer eines i reposar.

A Catalunya coneixem diversos jaciments d´aquestes característiques. Normalment corresponen a ocupacions breus o estacionals de grups caçadors-recol.lectors nòmades i se situen tant en les valls dels grans rius com en les valls transversals que comuniquen aquest cursos fluvials.
En aquest tipus de jaciments les restes arqueològiques que sácostumen a recuperar són les eines lítiques utilitzades pels neandertals, les restes de fauna consumida i les restes de carbons i cendres resultat de les fogueres

La Roca dels Bous (Sant Llorens de Montgai, La Noguera) és un assentament que es localitza al darrer meandre del riu Segre, una zona de contacte entre la depressió de l´Ebre i els Pirineus. Aquesta situació estratègica afavoreix repetides visites de caràcter molt breu- com si es tractés d´un espai per fer bivac- que respondrien a estades resultat del desplaçament per aquesta zona de pas. Així ho evidenicen les eines lítiques que es reciclen, es reparen i s´esgoten, e els fogars de curta duració

L´abric Romaní (Capellades, Anoia), situat en les formacions de travertí del marge esquerre del riu Anoia, ha proporcionat evidències d´un gran nombre de fogueres, juntament amb restes lítiques i fauna consumida per aquest grups, que van utilitzar l´indret entre els 70.000 i 40.000 anys. És rellevant per al coneixement de les estaratègies d´aprovisionament, l´estructura i l´organització espacial del hàbitats així com la tecnologia tant de la facbricació dels instruments com del foc.


Al massís del Garraf-Ordal hi ha un bon nombre de jaciments que van ser freqüentats tant per neandertals com per carnívors entre els 100.000 i els 40.000 anys. Aquests jaciments se situen indistintament a la costa i a l´interior del massís. de tots ells, la cova del Rinoceront, situada a l´antiga pedrera de can´Aymerich de Castelldefels, és el que presenta una seqüència més àmplia on s´han recuperat nombroses restes de cèrvids acumulats per carnívors.


A l´altre extrem del massis, a la
cova del Gegant de Sitges , el jaciment va funcionar principalment com a cau de hienes on la presència humana queda documentada per eines lítiques, marques de tall en els ossos i restes humanes.


Finalment, la
cova del Coll Verdaguer de Cervelló funcionaria fonamentalment com a cau de carnívors, especialment hienes i óssos, amb visites molt esporàdiques dels grups humans.


Coneixem també altres jaciments d´aquestes caracteristiques, com ara la
cova de Teixoneres( Moià, Bages), o la Cova 120 (Sales de Llierca, la Garrotxa).Es tracta dócupacions humanes puntuals, breus, possiblement per grups reduïts d´humans.


La mandibula de la cova del Gegant (Sitges)

1 comentari:

  1. A la comarca del Maresme s'han descobert també eines de pedra del home neandertal.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.