dijous, 6 de febrer de 2014

Avenc Font i Sagué (1)

Aquesta cavitat, situada dintre del terme de Olesa de Bonesvalls és una de les mítiques cavitats del Garraf, tant per la considerable vertical de 102m del pou principal, ja explorada a principis del segle passat (1911), com pel seu interès intrínsec i les seves condicions de fàcil aproximació. 
Un grupet de l’Espeleodijous, el passat 30.01.2014 vam visitar parcialment la cavitat fins els -75m de la via ramonage. Érem sis: Emili Bifet, José Hidalgo, Josep Pastor, Jordi Perera, Toni Torra i “Víctor”.

Donada la rellevància d’aquesta cavitat en els inicis de l’espeleologia catalana ens permetem reproduir el text dedicat a la seva història publicat pels companys i excel·lents documentalistes de l’Espeleoíndex a la seva corresponent fitxa:

A través de la família Mir de Can Guineu (Sant Sadurní d'Anoia), Faura i Sans coneix l'existència d'una sèrie de cavitats a l'Ordal, descobertes per Josep Cells, llenyataire i cercador de sal-de-llop, de Vallirana. D'una d'elles diuen que és molt fonda. El 2 d'agost de 1908, Faura, acompanyat d'en Francesc Bertran, membres de la família Mir i el propi Cells, dediquen una jornada al sondatge de tots aquests avencs, tenint especial atenció al “fondo”, situat al barranc de l'Arcada i que els seus companys decideixen batejar-lo amb el nom de Faura i Sans. El sondatge dóna uns 110 metres de profunditat i acorden procedir a explorar-lo quinze dies més tard, la qual cosa no es va produir.
L'any següent (1909), Faura en el seu Recull fa esment d'un avenc de l'Arcada (sense aportar dades) i de l'avenc Mossèn Faura (atorgant-li els 110 metres de fondària sondejats l'any anterior). 

La crisi iniciada l'any 1909 al Club Muntanyenc i d'altres projectes van fer ajornar la primera exploració de l'avenc fins el dia 3 de setembre de 1911, encapçalada per Faura i d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya amb un gran desplegament de mitjans tècnics que van permetre fer el descens de tot el pou principal. Faura va considerar l'exploració d'aquest avenc com la més seriosa de totes les que havia portat a terme i va decidir canviar-li el nom, tot dedicant-lo al seu mestre i amic Norbert Font i Sagué que havia mort l'any anterior. 

Durant la campanya a l'Ordal del Club Muntanyenc Barcelonès l'any 1936, tornen a visitar la cavitat (l'anomenen avenc de l'Arcada o Faura i daten la primera exploració, erròniament, l'any 1905) i exploren una via lateral que calculen arriba al 90 metres de fondària. Més tard coneguda com a “via ramonage” i que en realitat s'acaba als 75 metres de profunditat. 

A les primeres edicions del mapa Ordal d'Editorial Alpina (anys 1950 i 60) es relacionen tres avencs: Arcada, Font i Sagué i Faura, quan en realitat era una de sola. En aquesta mateixa època dels primers anys del GES – CMB és quan se li afegeix el qualificatiu de Gran per diferenciar-la de l'avenc de l'Arcada del Fondo de les Terradelles (avui dia desaparegut), que passen a dir-li Arcada Petita.
Al llarg dels anys apareixen diferents aixecaments topogràfics de l'avenc que, poc a poc, van rebaixant la cota – 120 fixada el 1911. L'ERE – CEC (1967): - 113 m.; el GES – CMB (1976): - 105 m. i la SIE – CEA (1979): - 102 m. 

Recentment, el 24 de març de 2009, membres de la UME (Gavà) descobreixen, després d'una sèrie de maniobres tècniques i acrobàtiques a la zona alta del gran pou, una magnífica i ben concrecionada cambra lateral (Sala dels Proscrits).”


Sala de los proscritos

Cal afegir la topografia de la SES del GER i la seva tasca permanent de revisió i desobstrucció de les cavitats del Garraf. També a l’avenc Font i Sagué exploren un nou conducte penjat al fons del pou principal que en forma de xemeneia i pouet lateral aconsegueixen que la nova fondaria de la cavitat arribi fins els -104m.

Fauna
Aquesta és una de les localitats dels cèlebres coleopters Troglocharinus i en Josep Pastor va fotografiar i  recollir exemplars en aquesta sortida.
En l'apartat corresponent de la base de dades de l'Espeleoíndex s'han reflectit un llistat de recoleccions que suposem procedent del Museu de Zooologia amb el següent resultat:
I com ja resulta habitual vam fotografiar alguna meta brouneti que voltava per les parets del pou.



 ...segueix en l'apunt de demà...

3 comentaris:

  1. Bones noticies amb la descoberta del Pou lateral per la SES de Sant Pere de Ribes, després de la trobada de la Sala dels Proscrits a aquesta mateixa cavitat per la que tantes generacions d'espeleolegs han passat, no es pot dir que estigui tot explorat.
    Enhorabona a la SES i anims per continuar amb les recerques.

    ResponElimina
  2. queria aclarar que la exploracion de la sala de los proscritos no tuvo demasiado que ver con la UME de gava, fue llevada a cabo por 2 amigos, miguel angel del Grec, y Juanjo gava, que por 2009 formaba parte del grupo UME, pero como digo, fue algo personal y entre nosotros 2.
    aprovecho para felicitaros por vuestros articulos.

    Juanjo gava.

    ResponElimina
  3. Gràcies per el teu comentari Juanjo, sempre son d'agraïr els aclariments. Felicitats per la remuntada i la sala.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.